Repicatalons de Lapònia i Àguila pomerània, noves espècies per Catalunya

Aquests darrers dies s'han vist dues noves espècies noves d'ocells per a Catalunya. El dia 14 d'octubre en Jaume Vilarupla va fotografiar un rapinyaire que no va saber identificar a Arenys de Mar. En examinar la fotografia va resultar que es tractava d'una Àguila pomerània (Aquila pomarina), una espècie fins ara mai citada a Catalunya molt semblant a l'Àguila cridanera grossa (Aquila clanga), que tot i ser també rara es veu cada any en algunes ocasions a Catalunya. En podeu veure una fotografia al següent enllaç:

http://birdscatalonia.brinkster.net/ReservoirBirds/ImagesViewer.asp?lngImageId=1722&strLanguage=CAT&strSQL=&blnSlideShow=0

Per altra banda, el passat 24 d'octubre, l'Àlex Ollé va trobar un Repicatalons de Lapònia (Calcarius lapponicus) als prats de Can Comas, al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquesta tardor aquesta espècie s'està veient en unes quantitats anormalment altes, sobretot a la costa atlàntica i fins i tot se n'havia vist algun a la Camarga, de manera que entrava dins de les quinieles que se'n podia veure algun a Catalunya.

S'ha anat veient de manera intermitent fins almenys el dia 30 d'octubre al mateix indret i en una ocasió se'n van veure almenys dos individus.

Més informació a Frontera.cat

Repicatalons de Lapònia, PN Aiguamolls de l'Empordà, 30-10-10 Foto: Aleix Comas

Excursió al jaciment de Fumanya (Berguedà)

Els dies 23 i 24 d'octubre l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, va organitzar una sortida de cap de setmana al Berguedà.
El dissabte vam visitar, en primer lloc, el museu de l'Institut Català de Paleontologia de Sabadell i tot seguit ens vam dirigir al jaciment de Fumanya, on vam poder observar-hi petjades de dinosaure en una paret vertical de fa 13 milions d'anys. Molt espectacular!!
Una part dels Ateneuencs que ens vam quedar fins diumenge, vam poder veure a primera hora a l'embassament de la Baells, una parella de Corbs marins emplomallats atlàntics (Phalacrocorax aristotelis aristotelis) despistats durant una tempesta ara fa aprox. un any i mig. I ja com a etapa final, ens vam desplaçar fins el km 15 del Coll de Pal (Parc Natural del Cadí-Moixeró) on vam fer un recorregut a peu per una zona de pi negre denominada "La Ruta del trencapinyes".
No tinguerem sort amb el Trencapinyes (Loxia curvirostra), però l'estona s´ho va valer en poder observar durant una bona estona i amb deteniment, un espectacular mascle de Picot negre (Dryocopus martius) alhora que anava cantant.
Sens dubte un cap de setmana molt interessant.

Agró blanc i Merla d'aigua al riu Ter a Girona

El passat dissabte 30 d'octubre, en Josep Barbarà va veure i fotografiar un Agró blanc (Casmerodius albus) al riu Ter al Pont Major, a Girona, a la zona on hi ha l'ajocador de corbs marins grossos.



Es tracta de la primera observació d'aquest hivern al Gironès. Cercant a la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, veiem que la data és molt similar a la dels darrers anys:

30-10-2010 Pont Major, Girona
29-10-2009 Celrà
28-10-2008 Sant Julià de Ramis
21-09-2007 Celrà
09-10-2006 Bordils
12-10-2005 Campdorà, Girona

A més, el mateix dia a l'Illa de Ter, a Girona, es va veure una Merla d'aigua (Cinclus cinclus) (Hubert Mas, Martin Ley, Carles Pibernat), una espècie que només s'ha observat en comptades ocasions a la comarca (a la BdDdBdG amb aquesta observació només n'hi ha registrades 11)

Les merles del nostre jardí

Els companys Laura Pineda i Joan Sanz, de Cubelles (Garraf) ens fan arribar aquest bonica crònica de les merles del seu jardí, de la primavera passada. Garden safari!:

Les merles del nostre jardí

Aquesta primavera una parella de merles va fer niu al nostre petit jardí. Varen escollir l’heura, entre la paret i el coixí que els proporcionava la mateixa fullaraca d’heura, a no més de 30 cm del terra.  A finals d’hivern el mascle canta, matinades i capvespre, en un lloc elevat molt a prop de casa. De tant en tant veiem la parella i un dels dies la femella porta al bec materials per fer el niu; els porta dins l’heura.  Comença la incubació. La femella la veiem ben poc,  surt, just  per buscar aliment. El mascle ve sovint, vigila , canta al capvespre i acaba segurament marxant després d’emetre un crit potent. Ja a primers de maig la femella entra i surt del niu portant menjar. No fan soroll, excepte el crit que propina el mascle si veu algun intrús (la tórtora turca,  visitant habitual a la nostre menjadora surt esfereïda després de que la merla mascle la envestís). El dia 21 de maig en Bernat,  en molta cura i amb por de no espantar, intenta fotografiar un poll que just li ha semblat que havia vist. Al cap d’una hora, en un bon dia solejat del mes de maig, ja en són tres cries de merla que donen voltes pel jardí. Ara la femella va i ve, cada vuit minuts,  portant un cuc al bec. Els tres joves van corrent, pugen a la truana, es mouen cap a casa del veí i finalment al cap de vuit dies emprenen el vol definitiu per sortir del lloc on van néixer.  Ni un gat,  que cada dia passa per sobre del mur a tocar les heures,  ni una garsa que oportunament baixa a l’herba han posat en perill les cries de merla.  El mascle i la femella s’uneixen  a crits davant el perill i fan fora sense problemes els intrusos.

Primavera del 2010

Laura Pineda i Joan Sanz

Cubelles (Garraf)