diumenge, 24 d’octubre del 2010

Les merles del nostre jardí

Els companys Laura Pineda i Joan Sanz, de Cubelles (Garraf) ens fan arribar aquest bonica crònica de les merles del seu jardí, de la primavera passada. Garden safari!:

Les merles del nostre jardí
Aquesta primavera una parella de merles va fer niu al nostre petit jardí. Varen escollir l’heura, entre la paret i el coixí que els proporcionava la mateixa fullaraca d’heura, a no més de 30 cm del terra.  A finals d’hivern el mascle canta, matinades i capvespre, en un lloc elevat molt a prop de casa. De tant en tant veiem la parella i un dels dies la femella porta al bec materials per fer el niu; els porta dins l’heura.  Comença la incubació. La femella la veiem ben poc,  surt, just  per buscar aliment. El mascle ve sovint, vigila , canta al capvespre i acaba segurament marxant després d’emetre un crit potent. Ja a primers de maig la femella entra i surt del niu portant menjar. No fan soroll, excepte el crit que propina el mascle si veu algun intrús (la tórtora turca,  visitant habitual a la nostre menjadora surt esfereïda després de que la merla mascle la envestís). El dia 21 de maig en Bernat,  en molta cura i amb por de no espantar, intenta fotografiar un poll que just li ha semblat que havia vist. Al cap d’una hora, en un bon dia solejat del mes de maig, ja en són tres cries de merla que donen voltes pel jardí. Ara la femella va i ve, cada vuit minuts,  portant un cuc al bec. Els tres joves van corrent, pugen a la truana, es mouen cap a casa del veí i finalment al cap de vuit dies emprenen el vol definitiu per sortir del lloc on van néixer.  Ni un gat,  que cada dia passa per sobre del mur a tocar les heures,  ni una garsa que oportunament baixa a l’herba han posat en perill les cries de merla.  El mascle i la femella s’uneixen  a crits davant el perill i fan fora sense problemes els intrusos.
Primavera del 2010
Laura Pineda i Joan Sanz
Cubelles (Garraf)

dijous, 21 d’octubre del 2010

Presentació de la Guia sonora dels insectes de Catalunya


Divendres 22 d'octubre a les 20.00h es presenta a la Casa de Cultura de Girona la Guina sonora dels insectes de Catalunya. La presentació anirà a càrrec de Rafael Carbonell, autor de la guia.

Rafael Carbonell i Eloïsa Matheu són autors de la primera guia sonora dels insectes de Catalunya, la primera guia d'aquest tipus que es publica a l'estat. El llibret, que s’acompanya d’un CD, està editat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i Alosa.

El llibre recull una col•lecció de petites descripcions de veus d'unes 50 espècies d'ortòpters i hemípters catalans juntament amb els oscil•logrames que permeten accedir a una representació gràfica del volum del so en relació al temps. S'acompanyen d'una fotografia de cada espècie i els detalls del lloc, data i moment del dia de les gravacions. Descriuen com es produeixen els sons en cada grup i ensenyen així que els grills produeixen el seu cant fregant les ales mentre els saltamartins ho fan fregant les potes. Inclouen una bibliografia sobre ortòpters de Catalunya, sobre sons d'insectes i algunes adreces web

Aquesta primera Guia sonora dels insectes de Catalunya és una obra de consulta dels insectes cantaires més comuns de Catalunya: els grills, saltamartins i cigales. Molts d’aquests insectes es detecten millor per l’oïda que visualment, i es pot reconèixer l’espècie gràcies al seu cant, però de vegades cal confirmar-ho amb l’anàlisi dels sons. És per això que aquest llibret, on trobarem els trets indispensables per reconèixer les diferents espècies, inclou un CD amb els cants de 22 grills, 23 saltamartins i 5 cigales, a més de 5 paisatges sonors. Desitgem que aquesta sigui una eina útil per aprendre a descobrir-los i conèixer-los millor, amb una mica de paciència, i que ens ajudi a conservar-los i a preservar els seus hàbitats

dilluns, 18 d’octubre del 2010

El darrer NotNat

Fa alguns mesos que heu deixat de rebre el Noticiari Naturalista de Girona i comarca. Alguns de vosaltres l’havíeu rebut, mes rere mes, de forma ininterrompuda, des dels seus inicis l’any 1997 (ja fa 13 anys!). Però els anys passen, al ritme que creix la nostra feina i els nostres maldecaps, al ritme que el temps del què disposem s’escurça dia rere dia, al ritme que tenim noves obligacions familiars i laborals. Hi hem posat esforç, passió i dedicació, però cada vegada se’ns ha fet més difícil mantenir la periodicitat mensual.

Afortunadament, però (i de forma paral·lela a la nostra manca de temps), la tecnologia, les oportunitats i les possibilitats del món virtual han evolucionat substancialment. Un dels objectius primigenis del Noticiari Naturalista de Girona i comarca era el de recopilar la informació generada també pels naturalistes amateurs. Aquesta funció avui dia ja està totalment garantida i amb molt millors condicions amb la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès i també a través d’altres iniciatives posteriors a nivell català (però només per a ocells...) com és el portal Ornitho.cat. Avui en dia ja té poc sentit conèixer les notícies naturalistes amb un mes de retard, quan webs, portals, blocs o fins i tot sistemes d’alertes via SMS ens avisen amb immediatesa de la presència d’una o altra espècie a casa nostra. La tasca divulgativa del NOTNAT ha estat important, fonamental, per arribar de forma directa a més de 1200 persones i, a través de la web, a molts d’altres visitants. Però cal adaptar-se als nous temps i cercar noves maneres més àgils, més eficaces, més eficients, més interactives i més atractives per tal de seguir fent aquesta tasca.

A partir d’ara ens trobareu al bloc de la Comissió de Natura de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, un bloc que esteu convidats a visitar i a seguir, per tal de rebre puntualment cada nova notícia relacionada amb la natura de la comarca o més enllà. A més, aquells que ho desitgeu podeu esdevenir redactors del bloc (ho podeu sol·licitar a través del bloc o bé a comissio.natura@ateneunaturalista.org), d’aquesta manera podeu compartir les vostres troballes, fotografies, observacions i reflexions amb la resta de naturalistes del Gironès.

Acomiadem amb emoció el Noticiari Naturalista, però conscients que la feina que hem fet ha servit per conscienciar moltes persones, molts amants de la Natura, de la nostra terra, del nostre patrimoni. Com ens recitava Neruda: “Pájaro a pájaro, conocí la tierra”. Això és el que hem fet, conèixer, descobrir, apassionar-nos, amb cada oreneta, orquídia o salamandra, i mirar de transmetre aquests humils coneixements que, junts, hem descobert a la nostra ciutat i la nostra comarca.

Ponç Feliu, Aleix Comas i Albert Ruhí
Girona, octubre de 2010

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Família de llúdrigues al Congost del Ter

El passat 1 de maig de 2010 la Marta i jo el recordarem tota la vida. Per primer cop al Congost del Ter (Gironès) i amb imatges incloses, vam veure una família sencera de quatre llúdrigues nedant i pescant plàcidament dins l’aigua.

Us ho explico.

Tot va ser quan anava a veure el duc amb els prismàtics penjats al coll.
Vaig sentir fressa d'aigua i sota un desmai caigut per la nevada damunt l'aigua....No m'ho podia creure, hi havia una llúdriga traient mig cos de l'aigua menjant un peix. Mentre volia creure que era veritat el que estava veient....de sobte, un parell més jugant,....i una altra apareguent de sota l’aigua!!.
Vaig sortir disparat cap a casa a buscar la càmera de filmar i alhora dient-li a la Marta.
Vam sortir els dos com una bala, pregant que encara hi fossin. Com podeu veure amb aquestes imatges que us mostrem, vam tenir sort !!
Són uns segons, però suficients com a testimoni d'aquest excepcional avistament. Tres anys fent el cens de llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà....i no la vam veure mai!!...i ara, en veiem una família al costat mateix de casa!!

No és sorprenent??
Realment inoblidable.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Bernats pescaires en migració


Aquests dies estan passant força Bernats pescaires (Ardea cinerea) en migració cap al sud. El 6 d'octubre es va veure un grup de 8 exemplars a les hortes de Santa Eugènia, a Girona (Ponç Feliu) i un altre grup de 25 exemplars volant en formació per sobre el Parc del Migdia, a Girona (Aleix Comas)

També hem trobat una altra observació d'un grup de 14 exemplars volant cap al sud a Campllong el passat 5 de setembre (Antoni Mariné)