dimecres, 19 de novembre del 2008

Aigua, natura i parcs a la Costa Brava


Els arrossars de l'antic estany de Pals amb el Montgrí al fons
Foto: Helena Perxacs

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298971__Comarques-Aigua-natura-parcs-costa-brava

ALBERT RUHÍ I LLUÍS SALA

Al llarg de les últimes dècades, alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a categoria de Parc Natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998); de Paratge Natural d'Interès Nacional, com el de Pinya de Rosa (2006); o d'Àrea Protegida, com les illes Medes (1983). Això no ens hauria d'estranyar massa: el nostre país, situat a una riba del Mediterrani -àrea que ha estat definida com un dels 25 "punts calents de la biodiversitat" a nivell planetari: http://www.biodiversityhotspots.org-, és molt heterogeni quant a clima i paisatge i divers en fauna i flora. I si ens centrem a les comarques gironines, probablement cap altra regió de la Península té tanta riquesa biològica en tan poc espai, ni passa en tants pocs quilòmetres dels estatges alpins dels Pirineus axials fins a les planes inundables de l'Empordà. Però malauradament, els valors naturals i paisatgístics no s'han conservat de la mateixa manera arreu.

Hem encetat l'article enarborant alguns dels espais naturals protegits, precisament perquè destaquen enmig de tanta penyora que s'ha anat perdent pel camí. Vivim en un Principat que té el 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, i que allà on no ho és, és degut principalment al fet que el terreny és difícil d'urbanitzar; que malgrat la protecció atorgada per la Generalitat a 24.000 ha de terrenys costaners que estaven sentenciats a ésser urbanitzats, els plans urbanístics dels municipis del litoral sumaran més de 100.000 habitatges durant els propers anys, que cal afegir als que ja hi havia previstos i pendents d'executar; i on fins i tot el sector turístic parla de saturació al litoral i d'incompatibilitat d'aquesta saturació amb els atractius que, paradoxalment, són l'esquer del turisme a la Costa Brava (Exceltur, 2005).

Ara que vénen temps de crisi i que la frenètica activitat constructora afluixa, potser seria convenient que reflexionéssim sobre allò que ha passat en aquests darrers anys a les nostres comarques, i que podríem resumir en una pèrdua creixent d'espais naturals, en la fragmentació dels restants i en una banalització intensa de gran part del territori. Com a societat hem volgut que a tot arreu hi hagués de tot, sense adonar-nos que aquest model que sembla no tenir aturador (p.ex., Pla director territorial de l'Empordà), segurament acabarà comportant la mort de la gallina dels ous d'or... ha estat manca d'ètica, doncs, o potser d'intel·ligència, el que ens ha dut a actuar sense pensar massa en l'endemà?

Aldo Leopold va escriure que la conservació és l'estat d'harmonia entre l'home i el territori. Però perquè pugui haver-hi harmonia hi ha d'haver una evolució pausada i ordenada, que és l'antítesi de l'onada transformadora desbocada que ha viscut el nostre país des dels anys 60. És en aquest context que creiem necessari un canvi de paradigma i per això ens congratulem per la futura declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc que volem sencer, sense retallades i que garanteixi la protecció d'uns espais que, malgrat tenir valors igualment singulars, fins ara han romàs desprotegits o simplement han estat adornats amb la breu i feble "pàtina" d'Espais d'Interès Natural (EIN).

És molt positiu que la plana del Baix Empordà, amb els seus aiguamolls costaners, els estanys dessecats que de tant en tant ens fan memòria dels seus antics dominis, les tan estètiques closes, els idiosincràtics arrossars i les oblidades dunes, gaudeixi també d'unes figures de protecció per als seus indrets emblemàtics. És, de fet, un acte de desgreuge, que beneficiarà no només les plantes o els animals, sinó els ecosistemes en sentit ampli i, sobretot, la població, els recursos econòmics d'un nou model de turisme i, esperem-ho, també el riu Ter.

Des de temps immemorials, el riu Ter ha vertebrat aquest valuós territori, l'ha fertilitzat i ha escampat la vida pels seus vorals. Actualment es troba afectat per un sagnant transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'emporta un percentatge molt significatiu dels seus cabals i que magnifica els problemes de contaminació provocats pels abocaments que el riu rep. Per a aquest territori la figura de Parc Natural hauria de servir també per avançar ràpidament cap a una reducció del transvasament d'aigua a Barcelona i cap a l'assoliment d'un bon estat ecològic per al riu Ter, tal com obliga la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea, de propera entrada en vigor. És per aquestes raons que l'Ateneu s'ha adherit recentment al manifest "Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter sense retallades", que reitera el compromís amb aquest espai natural i que el desitja complet, amb tot l'àmbit proposat. Un Parc que exclogui les zones de plana com els arrossars de Pals esdevé un parc fragmentat i incomplet des del punt de vista biològic, que a més a més podria suposar un increment futur de la urbanització en indrets cabdals de conservar.

Tal com exposarem a la taula rodona "Desenvolupament sostenible: la Costa Brava com a exemple?", emmarcada en l'exposició "Reptes del segle XXI" que ha organitzat els Amics de la Unesco de Girona i prevista per dimecres 19 a les 20h a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, esperem que l'opció finalment escollida sigui la que garanteixi millor el respecte al nostre territori. Si hi ha d'haver alguna modificació als límits que proposa el projecte que siguin per ampliar-ne la superfície protegida i no pas per retallar-la i esperem, així mateix, que ben aviat sigui una realitat aquest nou Parc Natural a les comarques gironines!