dijous, 13 de desembre del 2012

Tortuga d'estany al Gironès!

El passat 7 de novembre en Gerard Dalmau i l'Adrià Bellvert van poder observar una tortuga d'estany (Emys orbicularis) al riu Ter, concretament al Pla dels Socs, Salt. L'exemplar de tortuga d'estany va ser observat prenent el sol enmig de diverses tortugues de Florida (Trachemys scripta) de grans dimensions. Es tracta de l'única cita recent d'aquesta espècie de queloni a la comarca. La tortuga d'estany és una espècie catalogada en perill d'extinció a Catalunya i manté una de les millors poblacions als estanys de Sils i la zona de la Camparra (Riudarenes). La tortuga d'estany ha comptat amb diversos projectes de reintroducció i repoblacions recents en zones properes com per exemple als aiguamolls del Baix Ter o a l'estany de Banyoles on hi era present però en baix nombre. Cal dir que les poblacions del Pla de l'Estany van ser re-descobertes fa relativament poc i el mateix podria passar a la nostra comarca. Caldrà esperar noves citacions a la comarca d'aquesta espècie per saber si es tracta d'una citació puntual o queda una petita població relictual al riu Ter.

dilluns, 10 de desembre del 2012

Espinosos al Ter

El passat 30 d'octubre, en Quim Pou, l'Eloi Cruset i la Milena Rot, dins del seguiment de peixos que fan als rius gironins amb Sorelló, van trobar 6 exemplars joves d'espinós (Gasterosteus gymnurus) al Ter, a la zona del pont de la Barca. L'espinós és un petit peix autòcton que es troba en perill d'extinció a la Península Ibèrica (per la degradació del seu hàbitat i la introducció d'espècies de peixos exòtics), i les poblacions més importants en ambients mediterranis es troben als petits nuclis que tenen a les comarques de Girona, en especial a les conques de l'Onyar i del Daró. Al Ter, les úniques observacions recents d'aquesta espècie són del mateix punt del pont de la Barca (maig de 2012) i del Pont Major (febrer de 2010). Aquest conjunt de citacions d'espinosos al Ter és una gran notícia per a la conservació d'aquesta petita joia de la fauna gironina, perquè, com indica el mateix Quim Pou a la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, "tot indica que s'ha establert un nucli reproductor d'aquesta espècie a l'aiguabarreig Ter-Onyar, probablement a partir de les poblacions estables que es mantenen en petits sectors de la conca de l'Onyar, les quals durant els anys 2009 i 2010 van expandir-se notablement cap a nous sectors dins aquesta subconca. Caldrà veure si aquest nucli al riu Ter es manté durant els propers anys, i fins i tot si s'expandeix, o bé per contra si acaba despareixent tal com ja es sap que ha passat anteriorment (per ex. durant els anys 80)".

dilluns, 3 de desembre del 2012

Trobada a Girona una nova espècie de mírid per a la Península Ibèrica!!

El passat 23 de maig de 2011 en Josep Barbarà va trobar una espècie de xinxa (tècnicament, un heteròpter de la família dels mírids) al Puig de Montilivi que ha resultat identificada (a través de la plataforma col·laborativa Biodiversidad Virtual) com a Strongylocoris erythroleptus, una espècie que no havia estat mai citada abans a la Península Ibèrica! Una troballa científica de primer ordre, feta a Girona. Les fotos següents són d'en Josep Barbarà.


En aquesta pàgina del portal web "Montilivi Natural", que gestiona el mateix Josep, podreu consultar més informació i veure algunes imatges d'aquesta espècie. Citant directament aquest lloc, afegim una petita descripció de l'espècie: "Fins aleshores era coneguda la seva presència a Itàlia, Eslovènia i sud de França, mostrant una preferència per l'àrea mediterrània. És una espècie fitòfaga que amb prou feines arriba als 5 mm de longitud, amb una vida vinculada a les plantes amb flors labiades com ara la Calamenta (Calamintha nepeta). A diferència d'altres espècies properes aquesta no presenta dimorfisme sexual (diferència entre mascles i femelles). A més de la pilositat distribuïda per tot el cos -que li dona un aspecte com de vellut- i dels ulls sortits lateralment del cap, té una coloració molt bonica. Sobre un fons majoritàriament negre hi destaquen algunes àrees taronges: algunes parts del cap, les potes, l'escut (zona triangular entre la part anterior de les ales), el marge extern dels hemièlitres i el cúneum (àrea triangular a tocar de la part membranosa dels hemièlitres)."

I en aquesta altra web, trobareu l'article de Biodiversidad Virtual que acredita la citació i la fa pública per a la comunitat científica, amb encara més informació sobre la biologia i ecologia de Strongylocoris erythroleptus.