El passat 1 de maig de 2010 la Marta i jo el recordarem tota la vida. Per primer cop al Congost del Ter (Gironès) i amb imatges incloses, vam veure una família sencera de quatre llúdrigues nedant i pescant plàcidament dins l’aigua.
Us ho explico.
Tot va ser quan anava a veure el duc amb els prismàtics penjats al coll.
Vaig sentir fressa d'aigua i sota un desmai caigut per la nevada damunt l'aigua....No m'ho podia creure, hi havia una llúdriga traient mig cos de l'aigua menjant un peix. Mentre volia creure que era veritat el que estava veient....de sobte, un parell més jugant,....i una altra apareguent de sota l’aigua!!.
Vaig sortir disparat cap a casa a buscar la càmera de filmar i alhora dient-li a la Marta.
Vam sortir els dos com una bala, pregant que encara hi fossin. Com podeu veure amb aquestes imatges que us mostrem, vam tenir sort !!
Són uns segons, però suficients com a testimoni d'aquest excepcional avistament. Tres anys fent el cens de llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà....i no la vam veure mai!!...i ara, en veiem una família al costat mateix de casa!!
No és sorprenent??
Realment inoblidable.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vídeos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vídeos. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 d’octubre del 2010
dimecres, 1 de juliol del 2009
Excursió al Revardit
El Revardit és potser el riu més desconegut del Gironès. O almenys, ho era per molts de nosaltres abans de la sortida que hi vam fer amb l'Ateneu el passat dia 27. Neix a Biert, als peus de Rocacorba, i alimenta les aigües del Terri, i és termener entre el Gironès i el Pla de l'Estany en una bona part del seu curs. En el seu tram més alt pràcticament no hi ha masies ni assentaments humans de cap mena, i per tant, és un riu interessantíssim per la poca pressió que ha rebut. Acompanyats per en Quim Pou, expert en peixos, vam explorar el tram de Palol de Revardit cap aigües amunt. A banda dels típics invertebrats aquàtics (escorpins d'aigua, barquers, sabaters, ditiscs...), els peixos precisament van ser el més destacat: primer de tot, ja és important el fet que no vam trobar ni una espècie introduïda, cosa rara als rius i rieres de la comarca. I vam poder observar una bona quantitat de barbs de muntanya (proper a l'amenaça a nivell global) i bagres, dues espècies autòctones, i també una anguila (en perill crític d'extinció a nivell global). D'altra banda, l'ambient de ribera en si també era molt interessant, poc o gens alterat i amb un bon bosc de ribera força ben constituït. En definitiva, va ser una sortida d'exploració naturalista molt profitosa!
Us adjuntem algunes fotografies (la papallona és una papallona zebrada, Iphiclides podalirius, i el peix és un barb de muntanya, Barbus meridionalis), i també un video elaborat per en Narcís Rubio:
dissabte, 6 de juny del 2009
Torlit (Burhinus oedicnemus)
El torlit és un ocell amenaçat a Europa, on té l'estatus de vulnerable. Habita dispersament a semideserts, erms, prats de pastura i conreus, fora de l’època de cria sovint en petits grups o estols. Més actiu al capvespre i a la nit, durant el dia normalment s’el troba descansant en terrenys de colors críptics, bastant sec i pedregós.
El passat diumenge dia 24 de maig i durant la sortida matinal organitzada per la Comissió de Natura de l’Ateneu, vam tenir la sort de poder observar i enregistrar unes imatges als Camps de la Gotarra, a Campllong de tres exemplars adults i dos polls, imatges que podeu veure en aquest petit clip de vídeo i com a testimoni d’aquest excepcional moment.
El passat diumenge dia 24 de maig i durant la sortida matinal organitzada per la Comissió de Natura de l’Ateneu, vam tenir la sort de poder observar i enregistrar unes imatges als Camps de la Gotarra, a Campllong de tres exemplars adults i dos polls, imatges que podeu veure en aquest petit clip de vídeo i com a testimoni d’aquest excepcional moment.
dijous, 28 de maig del 2009
El Gaig Blau (Coracias garrulus)
El gaig blau és un ocell migrador, que passa l'hivern a l'Àfrica i que cria a l'Europa occidental, sobretot a la part mediterrània. Ocell típic d'espais oberts, en les últimes dècades ha disminuït moltíssim arreu d'Europa i fins i tot s'ha extingit en alguns països. Sembla que a Catalunya la situació no és tan greu, però evidentment també l'afecten els problemes que l'han portat a aquesta situació: la intensificació de l'agricultura (massa pesticides, eliminació de marges de camps...) i la destrucció i trinxament del seu hàbitat sota infraestructures i urbanitzacions.
El passat diumenge a la tarda, vam tenir la sort de poder observar i filmar un exemplar d’aquest vistos i espectacular ocell al pla de Campdorà. Imatges que podeu veure en aquest petit clip.
Com potser ja sabeu, des de la comissió de Natura de l'Ateneu aquesta primavera estem duent a terme el Projecte Gaig blau, per mirar d'afavorir la presència i establiment d'aquest bonic i
amenaçat ocell al Gironès.
El passat diumenge a la tarda, vam tenir la sort de poder observar i filmar un exemplar d’aquest vistos i espectacular ocell al pla de Campdorà. Imatges que podeu veure en aquest petit clip.
Com potser ja sabeu, des de la comissió de Natura de l'Ateneu aquesta primavera estem duent a terme el Projecte Gaig blau, per mirar d'afavorir la presència i establiment d'aquest bonic i
amenaçat ocell al Gironès.
diumenge, 1 de març del 2009
Excursió de socis a Gallocanta
Durant els dies 21 i 22 de febrer es va fer l’excursió de socis de l’Ateneu. Aquest any hem anat a Gallocanta, província de Terol amb un gran éxit de participació.
La Llacuna de Gallocanta és un dels ecosistemes humits més importants de la Península
Ibèrica i d’Europa Occidental. A una alçada de 1000m., la Llacuna de Gallocanta ocupa el fons d’una gran conca endorreica, formada com a conseqüencia d’un procés de corrosió càrstica (dissolució de la roca calcària) durant el Terciari.
La grua comú “Grus grus” s’ha convertit en l’espècie més emblemàtica de la zona,
arribant a xifres de mes de 70.000 aus amb promitjos de mes de 10.000 exemplars durant l’hivernada. Això és degut a la seva situació estratègica en la ruta migratoria entre els quarters de cria del Nord d’Europa i els d’hivernada en el Sud-Oest peninsular, a la permanent existència d’aigua i a la gran quantitat d’aliment disponible.
Sens dubte un cap de setmana molt interessant i espectacular.
La Llacuna de Gallocanta és un dels ecosistemes humits més importants de la Península
Ibèrica i d’Europa Occidental. A una alçada de 1000m., la Llacuna de Gallocanta ocupa el fons d’una gran conca endorreica, formada com a conseqüencia d’un procés de corrosió càrstica (dissolució de la roca calcària) durant el Terciari.
La grua comú “Grus grus” s’ha convertit en l’espècie més emblemàtica de la zona,
arribant a xifres de mes de 70.000 aus amb promitjos de mes de 10.000 exemplars durant l’hivernada. Això és degut a la seva situació estratègica en la ruta migratoria entre els quarters de cria del Nord d’Europa i els d’hivernada en el Sud-Oest peninsular, a la permanent existència d’aigua i a la gran quantitat d’aliment disponible.
Sens dubte un cap de setmana molt interessant i espectacular.
dimarts, 11 de novembre del 2008
Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)
Aquest cranc és originari del nord de Mèxic i de la regió central sud dels Estats Units.
Fou introduit en el nostre país a mitjans dels anys 70 i ha estat la causa fonamental del
desplaçament fins gaire be la seva extinció del cranc autocton "Austrapotamobius pallipes".
No precisen aigues tan netes com el cranc Ibèric i actualment habiten en la majoría de
rieres i rius de les nostres contrades. Poden fer grans desplaçaments sense necesitat del
medi aquatic i son molt resistens a les adversitats. Afortunadament, serveixen d'aliment
a grans quantitats d'ocells d'ambients humits com els ardeids o fins hi tot el blauet i
mamífers com el visó americà o la llúdriga.
Poden arribar als deu centímetres de longitud i els adults son d'un vermell-grana molt intens.
La femella desprès de ser fecundada aprox. en el mes d'octubre, portarà els ous, mes d'un
centenar, enganxats al seu abdomen fins que hagin oclusionat a la primavera següent. Aquests crustàcis no presenten estat larvari intermig i fa que els petits crancs siguin molt similars als adults.
Fou introduit en el nostre país a mitjans dels anys 70 i ha estat la causa fonamental del
desplaçament fins gaire be la seva extinció del cranc autocton "Austrapotamobius pallipes".
No precisen aigues tan netes com el cranc Ibèric i actualment habiten en la majoría de
rieres i rius de les nostres contrades. Poden fer grans desplaçaments sense necesitat del
medi aquatic i son molt resistens a les adversitats. Afortunadament, serveixen d'aliment
a grans quantitats d'ocells d'ambients humits com els ardeids o fins hi tot el blauet i
mamífers com el visó americà o la llúdriga.
Poden arribar als deu centímetres de longitud i els adults son d'un vermell-grana molt intens.
La femella desprès de ser fecundada aprox. en el mes d'octubre, portarà els ous, mes d'un
centenar, enganxats al seu abdomen fins que hagin oclusionat a la primavera següent. Aquests crustàcis no presenten estat larvari intermig i fa que els petits crancs siguin molt similars als adults.
dimarts, 15 de juliol del 2008
El cabusset (Tachybaptus ruficollis)
El cabusset nidifica a basses de vegetació abundant, rius i estanyols; tímid i sovint difícil
d’observar. A la tardor apareix més al descobert, en llacs, badies tranquil.les i embassaments. El reclam és un xiulet curt i agut que sovint delata la seva presència.
Quan estan alimentant els pollets no paren de fer el cant per situar a les cries i avisar-les de
que porten menjar per elles. Els pollets no en tenen mai prou i tot sovint no es poden
ni empassar els peixos que els adults pesquen per ells. Aquesta cita de l’Hubert Mas de la nidificació del cabusset (Tachybaptus ruficollis) a la nostra ciutat, és una magnifica
noticia per a tots nosaltres. Com es pot veure a les imatges filmades avuí mateix a Fontajau, els dos pollets estan en plena forma.
d’observar. A la tardor apareix més al descobert, en llacs, badies tranquil.les i embassaments. El reclam és un xiulet curt i agut que sovint delata la seva presència.
Quan estan alimentant els pollets no paren de fer el cant per situar a les cries i avisar-les de
que porten menjar per elles. Els pollets no en tenen mai prou i tot sovint no es poden
ni empassar els peixos que els adults pesquen per ells. Aquesta cita de l’Hubert Mas de la nidificació del cabusset (Tachybaptus ruficollis) a la nostra ciutat, és una magnifica
noticia per a tots nosaltres. Com es pot veure a les imatges filmades avuí mateix a Fontajau, els dos pollets estan en plena forma.
dijous, 1 de maig del 2008
El martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
El martinet de nit “Nycticorax nycticorax” es un ardèid d’activitats crepusculars o de primeres hores del matí. Les plomes blanques al cap només són presents a la primavera.
Durant el dia descansa en grups d’arbres o arbustos. És força confiat i es pot arribar a veure de molt aprop. En moments de repós es pot veure fregant-se el cap al pit on hi
segrega un oli blanc que escampa per a tot el cos impermeabilitzant les seves plomes.
Si ens hi fixem, en les imatges finals de l’atac (en aquest cas fallid) podem observar com hi queda a l’aigua, una taca oliosa de color blanc. S’alimenta básicament de peixos i granotes.
Durant el dia descansa en grups d’arbres o arbustos. És força confiat i es pot arribar a veure de molt aprop. En moments de repós es pot veure fregant-se el cap al pit on hi
segrega un oli blanc que escampa per a tot el cos impermeabilitzant les seves plomes.
Si ens hi fixem, en les imatges finals de l’atac (en aquest cas fallid) podem observar com hi queda a l’aigua, una taca oliosa de color blanc. S’alimenta básicament de peixos i granotes.
El podem veure a partir de març-abril i migra a l’oct-nov. a l’Àfrica tropical
dilluns, 14 d’abril del 2008
La tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
Amb l'arribada de la primavera i degut a l'augment de la temperatura, les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) es deixen veure tot sovint al riu Ter damunt els troncs vells arrossegats per les riuades o be enfilades a les roques per poder parar el sol durant llargues estones i escalfar el seu cos fred tal i com podem veure a les imatges enregistrades en un racó tranquil del riu, al Congost del Ter a Sant Julià de Ramis.
diumenge, 30 de març del 2008
dissabte, 16 de febrer del 2008
L'estol. Plantada de lliris a l'Onyar
Cada any pel voltants del mes de març una de les moltes activitats a l'aire lliure de l'Estol, és la plantada de lliris grocs a la llera del riu Onyar al vell mig de la nostra Ciutat i al peu del Pont de Pedra. Si el temps hi acompanya, el resultat d'aquest esforç es veu reeixit durant el mes de maig amb l'espectacular floració dels lliris grocs (Iris pseudacorus).
En podeu veure unes imatges enregistrades durant el mes de març de l'any 2006.
dissabte, 9 de febrer del 2008
Excursió de socis a Mont-rebei i Boumort
El 29 i 30 de setembre de 2007 es va realitzar l'excursió anual de socis de l'entitat.
Aquest cop vam anar al Pallars Jussà (Lleida) una vintena de socis per poder gaudir
del paisatge espectacular del Congost de Mont-rebei i la Serra de Boumort.
Us animem a participar en les properes sortides que de ben segur ens portaran a nous
indrets amb molt bon ambient i de ben segur plens de Natura.
Aquest cop vam anar al Pallars Jussà (Lleida) una vintena de socis per poder gaudir
del paisatge espectacular del Congost de Mont-rebei i la Serra de Boumort.
Us animem a participar en les properes sortides que de ben segur ens portaran a nous
indrets amb molt bon ambient i de ben segur plens de Natura.
dissabte, 8 de desembre del 2007
Agró blanc al Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
Des de mitjans de novembre hi ha almenys un Agró blanc (Casmerodius albus) al Congost del Ter a Sant Julià de Ramis. El 7/12/07 n'hi havia dos. A continuació en podeu veure un vídeo realitzat per en Narcís Rubio:
dijous, 29 de novembre del 2007
Vídeo del pela-roques de Monrebei
A continuació us mostrem un vídeo enregistrat per en Narcís Rubio del pela-roques que es va observar a la sortida de l'Ateneu a Montrebei el passat mes de setembre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)