dilluns, 15 de desembre del 2008

Ocells Gironès 2008 Desembre



184 Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
.............14-12 Veïnat de Baix, Sant Andreu Salou

dimarts, 9 de desembre del 2008

Ocells Gironès 2008 Novembre



183 Ànec griset (Anas strepera)
.............23-11 Riu Onyar a Girona

dissabte, 22 de novembre del 2008

Espai natural protegit és sinònim d'espai natural?

Font: Vilaweb-Punt Diari
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3076851

PONÇ FELIU LATORRE
Regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona

Cada dia que passa més m'adono de la indissociable i errònia consideració, tan problemàtica i perillosa per a la conservació de la natura i la seva biodiversitat, que els espais naturals valuosos són únicament els espais naturals protegits. És a dir, espai natural protegit (EIN) es considera sinònim d'espai natural valuós i, el més greu, tot espai no protegit queda consegüentment relegat a espai sense valor natural. Quant de mal que ha fet la mala interpretació del pla d'espais d'interès natural (el famós PEIN) de l'any 1992, als nostres paisatges i ecosistemes!

Només partint d'aquest erroni axioma entendrem per què molts estudis ambientals i paisatgístics, molts informes d'impacte ambiental i altres treballs realitzats al nostre país prioritzen la conservació d'aquestes taques en el territori, per sobre d'indrets que, objectivament, tècnicament, científicament, tenen més vàlua natural, paisatgística, ecològica.

En el seu moment, el PEIN va definir uns espais, sigui per l'excessiva valoració dels ecosistemes forestals (potser emmirallant-nos nord enllà, en l'Europa verda, boscosa, caducifòlia), sigui per l'avergonyiment col·lectiu de les tan diverses i riques brolles, garrigues i els valuosos conreus mediterranis esgrogueïts a l'estiu, sigui per la dificultat i risc de la protecció d'indrets llaminers per a la urbanització com les grans planes agrícoles, i va oblidar els espais agraris i arbustius, en clar benefici dels indrets boscosos i de muntanya. Si fem l'exercici, a les nostres comarques, de sobreposar la capa dels espais inclosos al PEIN i la capa de zones muntanyoses, són pràcticament iguals (amb l'excepció de les zones humides i litorals, afortunadament). Quins són els grans espais oblidats? Els agrícoles, les pastures, els prats de dall, els conreus de secà i de regadiu, els arrossars, les closes, etc.; ecosistemes, tots ells, d'extremada importància per a la conservació del paisatge i la biodiversitat.

I el mateix error s'està a punt de tornar a produir en la definició de la futura Xarxa Natura 2000, que ha de ser el futur full de ruta per a la conservació del patrimoni natural de casa nostra dins el marc europeu. Si espècies com ara el gaig blau, la terrerola, el torlit o la mateixa òliba, totes elles en regressió i nidificants a la plana selvatana, per exemple, no tenen als seus territoris cap capa de protecció, com s'assegura la seva supervivència en la creixent construcció d'infraestructures, polígons i àrees urbanes? Ara mateix estic segur que alguns «renunciaríem» (si calgués i si poguéssim escollir) a 1.000 hectàrees de l'EIN Gavarres per «blindar-ne» 100 en prats de dall rics en orquídies, en closes i en pastures i en prats inundables de la plana selvatana. No perquè no siguin valuoses i atractives, les Gavarres, sinó perquè l'ecosistema de bosc mediterrani està salvaguardat en el futur per milers d'hectàrees, mentre que els hàbitats de plana, molt més amenaçats, pengen d'un fil, sense cap règim de protecció. Ni un. D'aquí la importància d'acords de custòdia (com hem fet des de l'Ajuntament de Girona a través de convenis amb els propietaris dels darrers conreus del municipi a Sant Daniel o les hortes de Santa Eugènia) i d'altres figures imaginatives com ara l'adquisició d'un ramat municipal, la creació d'hortes de lloguer, la gestió dels prats, fenassars i conreus de peu de Gavarres, etc.

El mateix passa amb alguns estudis i propostes per assegurar la connectivitat ecològica i faunística. Alguns d'aquests només tenen en compte els petits torrents que uneixen les «taques verdes» dels sobrevalorats espais inclosos al PEIN, obviant tot allò que hi ha entremig que, algunes vegades (moltes, massa sovint) és més valuós paradoxalment que els espais naturals protegits per ells mateixos. Cal no caure en apriorismes, cal estudiar tots els espais naturals; en casos com ara els de les polèmiques variants de Llambilles o la Bisbal, no per trepitjar alguns metres de Gavarres necessàriament han de ser les opcions més impactants pel medi, per la biodiversitat i per les espècies de fauna (en el cas de Llambilles, per exemple, si s'opta per no trepitjar les Gavarres, potser se sentenciaran els darrers conreus on crien torlits a la comarca i les darreres gorgues amb presència d'espinós).

En definitiva, cal ser conscients dels valors reals dels nostres espais naturals. No perquè foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 són territoris «sagrats i de valor ecològic inqüestionable» i, sobretot, al contrari: no perquè no foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 deixen de ser valuosos i passen a ser prescindibles, urbanitzables, banals, el major exemple dels quals són els conreus de plana d'indrets agraris de les nostres comarques.

Nova espècie per al WP: Larus schistisagus!

Segons informa el fòrum Westpalbirds, el passat 17-11-08 es va veure un exemplar de Larus schistisagus (Slaty-backed Gull) a l'abocador de Klapeira, a l'oest de Lituània.

Es tracta de la primera observació d'aquesta gavina per al Paleàrtic Occidental. La seva àrea de distribució es troba a la costa est d'Àsia.

En podeu veure fotos als següents enllaços:

http://www.birdpix.lt/displayimage.php?pos=-4649#nav_pic

http://www.birdpix.lt/displayimage.php?pos=-4646#nav_pic

http://www.birdpix.lt/displayimage.php?pos=-4647#nav_pic

dimecres, 19 de novembre del 2008

Aigua, natura i parcs a la Costa Brava


Els arrossars de l'antic estany de Pals amb el Montgrí al fons
Foto: Helena Perxacs

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298971__Comarques-Aigua-natura-parcs-costa-brava

ALBERT RUHÍ I LLUÍS SALA

Al llarg de les últimes dècades, alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a categoria de Parc Natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998); de Paratge Natural d'Interès Nacional, com el de Pinya de Rosa (2006); o d'Àrea Protegida, com les illes Medes (1983). Això no ens hauria d'estranyar massa: el nostre país, situat a una riba del Mediterrani -àrea que ha estat definida com un dels 25 "punts calents de la biodiversitat" a nivell planetari: http://www.biodiversityhotspots.org-, és molt heterogeni quant a clima i paisatge i divers en fauna i flora. I si ens centrem a les comarques gironines, probablement cap altra regió de la Península té tanta riquesa biològica en tan poc espai, ni passa en tants pocs quilòmetres dels estatges alpins dels Pirineus axials fins a les planes inundables de l'Empordà. Però malauradament, els valors naturals i paisatgístics no s'han conservat de la mateixa manera arreu.

Hem encetat l'article enarborant alguns dels espais naturals protegits, precisament perquè destaquen enmig de tanta penyora que s'ha anat perdent pel camí. Vivim en un Principat que té el 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, i que allà on no ho és, és degut principalment al fet que el terreny és difícil d'urbanitzar; que malgrat la protecció atorgada per la Generalitat a 24.000 ha de terrenys costaners que estaven sentenciats a ésser urbanitzats, els plans urbanístics dels municipis del litoral sumaran més de 100.000 habitatges durant els propers anys, que cal afegir als que ja hi havia previstos i pendents d'executar; i on fins i tot el sector turístic parla de saturació al litoral i d'incompatibilitat d'aquesta saturació amb els atractius que, paradoxalment, són l'esquer del turisme a la Costa Brava (Exceltur, 2005).

Ara que vénen temps de crisi i que la frenètica activitat constructora afluixa, potser seria convenient que reflexionéssim sobre allò que ha passat en aquests darrers anys a les nostres comarques, i que podríem resumir en una pèrdua creixent d'espais naturals, en la fragmentació dels restants i en una banalització intensa de gran part del territori. Com a societat hem volgut que a tot arreu hi hagués de tot, sense adonar-nos que aquest model que sembla no tenir aturador (p.ex., Pla director territorial de l'Empordà), segurament acabarà comportant la mort de la gallina dels ous d'or... ha estat manca d'ètica, doncs, o potser d'intel·ligència, el que ens ha dut a actuar sense pensar massa en l'endemà?

Aldo Leopold va escriure que la conservació és l'estat d'harmonia entre l'home i el territori. Però perquè pugui haver-hi harmonia hi ha d'haver una evolució pausada i ordenada, que és l'antítesi de l'onada transformadora desbocada que ha viscut el nostre país des dels anys 60. És en aquest context que creiem necessari un canvi de paradigma i per això ens congratulem per la futura declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc que volem sencer, sense retallades i que garanteixi la protecció d'uns espais que, malgrat tenir valors igualment singulars, fins ara han romàs desprotegits o simplement han estat adornats amb la breu i feble "pàtina" d'Espais d'Interès Natural (EIN).

És molt positiu que la plana del Baix Empordà, amb els seus aiguamolls costaners, els estanys dessecats que de tant en tant ens fan memòria dels seus antics dominis, les tan estètiques closes, els idiosincràtics arrossars i les oblidades dunes, gaudeixi també d'unes figures de protecció per als seus indrets emblemàtics. És, de fet, un acte de desgreuge, que beneficiarà no només les plantes o els animals, sinó els ecosistemes en sentit ampli i, sobretot, la població, els recursos econòmics d'un nou model de turisme i, esperem-ho, també el riu Ter.

Des de temps immemorials, el riu Ter ha vertebrat aquest valuós territori, l'ha fertilitzat i ha escampat la vida pels seus vorals. Actualment es troba afectat per un sagnant transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'emporta un percentatge molt significatiu dels seus cabals i que magnifica els problemes de contaminació provocats pels abocaments que el riu rep. Per a aquest territori la figura de Parc Natural hauria de servir també per avançar ràpidament cap a una reducció del transvasament d'aigua a Barcelona i cap a l'assoliment d'un bon estat ecològic per al riu Ter, tal com obliga la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea, de propera entrada en vigor. És per aquestes raons que l'Ateneu s'ha adherit recentment al manifest "Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter sense retallades", que reitera el compromís amb aquest espai natural i que el desitja complet, amb tot l'àmbit proposat. Un Parc que exclogui les zones de plana com els arrossars de Pals esdevé un parc fragmentat i incomplet des del punt de vista biològic, que a més a més podria suposar un increment futur de la urbanització en indrets cabdals de conservar.

Tal com exposarem a la taula rodona "Desenvolupament sostenible: la Costa Brava com a exemple?", emmarcada en l'exposició "Reptes del segle XXI" que ha organitzat els Amics de la Unesco de Girona i prevista per dimecres 19 a les 20h a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, esperem que l'opció finalment escollida sigui la que garanteixi millor el respecte al nostre territori. Si hi ha d'haver alguna modificació als límits que proposa el projecte que siguin per ampliar-ne la superfície protegida i no pas per retallar-la i esperem, així mateix, que ben aviat sigui una realitat aquest nou Parc Natural a les comarques gironines!

dimarts, 11 de novembre del 2008

Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)

Aquest cranc és originari del nord de Mèxic i de la regió central sud dels Estats Units.
Fou introduit en el nostre país a mitjans dels anys 70 i ha estat la causa fonamental del
desplaçament fins gaire be la seva extinció del cranc autocton "Austrapotamobius pallipes".
No precisen aigues tan netes com el cranc Ibèric i actualment habiten en la majoría de
rieres i rius de les nostres contrades. Poden fer grans desplaçaments sense necesitat del
medi aquatic i son molt resistens a les adversitats. Afortunadament, serveixen d'aliment
a grans quantitats d'ocells d'ambients humits com els ardeids o fins hi tot el blauet i
mamífers com el visó americà o la llúdriga.
Poden arribar als deu centímetres de longitud i els adults son d'un vermell-grana molt intens.
La femella desprès de ser fecundada aprox. en el mes d'octubre, portarà els ous, mes d'un
centenar, enganxats al seu abdomen fins que hagin oclusionat a la primavera següent. Aquests crustàcis no presenten estat larvari intermig i fa que els petits crancs siguin molt similars als adults.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Una altra població de cranc de riu ibèric al Gironès


En Lluís Zamora ens ha informat d'una població de Cranc de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes) de la qual en desconeixíem l'existència al Gironès. Concretament, el 23 d'octubre passat en van tornar a localitzar una petita població a Sant Martí de Llémena. Es tracta de la segona població actual coneguda a la comarca després de la que es va trobar aquest passat mes d'agost a Canet d'Adri.


Foto: Lluís Zamora

Paral·lelament, el passat 31 d'octubre, en Quim Pou, en Marc Ordeix i la Nuri Sellarés van trobar closques fresques (d'individus morts recentment) del musclo de riu Unio aleroni a la Llémena, a Ginestar, a Sant Gregori. Aquesta espècie també ha patit una regressió molt important els darrers anys.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Presentació de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès

Us convidem a la presentació de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, que tindrà lloc el proper dijous dia 6 de novembre a les 19h, a la sala de plens del Consell Comarcal del Gironès. Es tracta d’un projecte de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona que ha rebut la col·laboració de la Diputació de Girona i del Consell Comarcal, emmarcat en l’objectiu de crear una base de dades electrònica que permet recopilar, classificar i informatitzar observacions de fauna i flora, creant un magatzem de dades unificat i obert a la consulta pública.


El Noticiari Naturalista de Girona i comarca, que al mes de setembre de 2008 ja ha arribat al número 129 (amb més de 10 anys d’història), s’ha anat fent gran. Fa temps que ja cobreix tota la comarca i ha permès recollir milers d’observacions, posar en contacte centenars d’observadors i, sobretot, anar bastint un gran volum d’informació sobre la riquesa natural de la nostra comarca. Precisament per la quantitat i qualitat d’aquestes dadesacumulades, es va plantejar crear una eina electrònica que en permetés la seva consulta de manera ràpida i pràctica, i alhora obrir-ho a la societat en general.


La Base de Dades de Biodiversitat del Gironès (BDBG) conté informació pública i fàcilment consultable, i pot ser útil a gestors i tècnics mediambientals, a científics i a estudiants. A més a més, la base de dades és oberta i dinàmica, i va creixent cada dia amb les aportacions que hi fan els usuaris, atès que hi ha la possibilitat de registrar-hi noves observacions de qualsevol espècie de fauna o flora, a mesura que es van produint. Les opcions de consulta són immenses: permet la consulta pública de totes les observacions introduïdes i validades a la BDBG, mitjançantfiltres per data, divisions i subdivisions de les espècies, municipi, lloc d’observació, contingut de les observacions i observador; hi ha la possibilitat d’exportar a formats estàndards les consultes realitzades de cares a possibles tractaments de la informació; i de plasmar la informació sobre cartografia (GIS), gràcies a la referència geogràfica dels llocs d’observació. Una eina pionera d’una resolució excepcional, per tant, que s’ofereix a tothom qui vulgui treure’n profit.

Volem convidar a tothom a qui pugui interessar aquesta eina, des de persones vinculades al món acadèmic fins als gestors polítics, consultories ambientals o agents involucrats en la conservació, que d’alguna manera tenen relació amb el medi natural de la comarca, a aquesta presentació.

Us hi esperem!

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Ocells Gironès 2008 Octubre



182 Cotxa blava (Luscinia svecica)
.............13-10 Torrent de la Ribera, a Sant Julià de Ramis

divendres, 26 de setembre del 2008

Ocells Gironès 2008 Setembre



181 BOSCALER COMÚ (Locustella luscinioides)
.............20-9 Aiguamoll del Veïnat, a Salt

dimecres, 24 de setembre del 2008

Nova espècie pel Gironès: Boscaler comú!

El passat 20-9-08, Marfull, entitat naturalista saltenca, va organitzar una jornada d'anellament a les Deveses de Salt, durant la qual es va capturar un Boscaler comú (Locustella luscinioides), una espècie de la qual no en coneixíem cap altra observació al Gironès fins al moment.

Amb aquest afegit, el llistat d'ocells del Gironès puja a 234 espècies

Foto: Miquel Boix

Foca comuna al Delta de l'Ebre!

Segons informa el diari Avui, el passat 19 de setembre en veure una foca a l'Ampolla. Inicialment es va pensar que es podria tractar d'un vell marí (Monachus monachus), espècie extingida a casa nostra però de la qual se'n va veure un exemplar aquest any a Mallorca.

Posteriorment es va poder identificar com a Foca comuna (Phoca vitulina), una espècie pròpia de l'Atlàntic nord i que a vegades arriba com a divagant a la costa cantàbrica de la península ibèrica, però de la qual mai no se n'havia vist cap a Catalunya.

L'individu es va veure reposant a una platja divendres al vespre i dissabte al matí, quan es va veure que estava en força males condicions i es va capturar per tal d'intentar-lo recuperar. Malauradament, va morir poc després i l'autòpsia va confirmar que tenia greus lesions internes.

Es tracta d'una nova espècie de mamífer per a Catalunya.

Més informació al diari Avui:

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/41556/una/foca/perduda/delta/lebre.html

dijous, 18 de setembre del 2008

Anellament d'orenetes a Santa Eugènia

El passat 11 de setembre, es va realitzar una anellada a l'ajocador d'orenetes que s'ha format aquest any al darrer tram descobert de la sèquia Monar, a les Hortes de Santa Eugènia. Els darrers anys aquest ajocador, amb diversos milers d'exemplars es formava al balcar de Fontajau. Aquest any, no sabem per quina raó s'ha traslladat a la sèquia Monar tot i que en primera instància tornava a estar a Fontajau.

En total es van anellar 447 orenetes vulgars, 2 orenetes de ribera i es va controlar una oreneta vulgar que havia sigut anellada a França. De les 448 orenetes vulgars, 350 eren joves de l'any i 98 eren adultes. Les dues orenetes de ribera anellades eren joves de primer any.

L'equip d'anelladors i col·laboradors estava comandat per en Carles Pibernat i l'Hubert Mas.

La gran quantitat d'orenetes va atreure un mínim de dos falcons mostatxuts (se'n va veure un amb una oreneta a les potes), un falcó pelegrí i nombrosos gats. Com a curiositat es va veure una oreneta vulgar leucística, predominantment blanca.

divendres, 12 de setembre del 2008

Cranc de riu ibèric al Gironès

Aquest mes d'agost, en el marc de la campanya de prospecció i seguiment que fa el Parc Natural de la Garrotxa i que amb el temps s'ha anat estenent d'àmbit, en Joan Ventura ha localitzat una petita població de Cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) al terme municipal de Canet d'Adri, a la conca de la Llémena.

El primer indici va ser una muda. Dies després, una prospecció nocturna va permetre detectar-ne una vintena d'exemplars.

Les poblacions més properes conegudes fins al moment estan situades a la capçalera de la Llémena i a subconques del Fluvià del mateix massís de Rocacorba, així com a altres punts de la Selva

Les darreres prospeccions realitzades al Pla de l'Estany i al Gironès havien donat resultats negatius en tots els casos, tot i que pocs anys abans encara se n'hi havien localitzat en alguns punts.

Es tracta d'una espècie que està patint una forta regressió i que fins no fa gaires anys es trobava ben distribuïda pel Gironès. Una de les principals causes de la seva regressió és deguda a l'afanomicosi, una malaltia causada per un fong que li és transmesa a partir del cranc de riu americà, que n`és portador però resistent.

Podeu ampliar informació sobre el seguiment al següent document:
http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/fotos/AnnalsIIart10.pdf

dimecres, 13 d’agost del 2008

Polla blava d'Allen (Porphyrio alleni): nova espècie per Catalunya

El 12-8-08 en Jordi Martí i l'Àlex Ollé van veure un jove de Polla blava d'Allen (Porphyrio alleni) a l'estany del Matà, als Aiguamolls de l'Empordà.

Es tracta de la primera observació d'aquesta espècie africana a Catalunya. Les observacions d'aquesta espècie a Europa en general sempre són d'individus joves en aquesta època.


Foto: Ponç Feliu

dimarts, 12 d’agost del 2008

Ocells Gironès 2008 Agost



180 Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
.............10-8 Veïnat de Serinyà, a Cassà de la Selva

Corriol pit-roig a Cassà de la Selva

El passat diumenge 10/08/2008, tot passejant pel carrilet al veïnat de Serinyà, a Cassà de la Selva, l'Alfons Delgado i la Maite Garrigós van veure una femella de Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) en un camp llaurat de fa poc.

L'endemà es va tornar a veure a la tarda, tot i que al vespre un servidor no el va saber trobar després d'una hora buscant insistenment.

Es tracta tot just de la segona observació que coneixem d'aquesta espècie al Gironès

Més informació al bloc de l'Alfons Delgado, La Natura a la comarca de la Selva

dimecres, 6 d’agost del 2008

Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) a Llagostera

El passat 19 de juliol, en Carlos Alvarez va observar un immadur d'Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) al l'abocador de Solius, a Llagostera. Va espantar els gavians que hi havia i va ser molestada per un milà negre.

Es tracta de tot just la segona observació que coneixem d'aquesta espècie a la comarca, després d'una observació del 12-10-1993 a l'antiga bassa de Domeny (Ponç Feliu i Marc Daunis)

divendres, 1 d’agost del 2008

Ocells Gironès 2008 Juliol



179 Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus)
.............19-7 Abocador de Solius, a Llagostera

Xatrac embridat (Sterna anaethetus) nova espècie per Catalunya

El 18 de juny del 2008, en David Bigas, en Yago Brugnoli i la Júlia Piccardo van veure un Xatrac embridat (Sterna anaethetus) a la Punta de la Banya, al Delta de l'Ebre, en una colònia d'altres xatracs. Van alertar a d'altres ornitòlegs alguns dels quals van poder arribar temps per a veure'l i fotografiar-lo. Cap a quarts de dues es va veure per darrera vegada i no s'ha tornat a veure des de llavors.

En podeu veure una foto clicant aquí

En cas de ratificació per part del CAC es tractarà de la primera observació d'aquesta espècie a Catalunya

Passerell golanegre (Carduelis flammea) nova espècie per Catalunya

El passat 11 de març del 2008, tot anellant lluers en una gàbia trampa dissenyada per a aquesta funció, en Josep Cabrera va capturar un Passerell golanegre (Carduelis flammea) de la subespècie cabaret a l'embassament de Sant Ponç, a Clariana del Cardener (Solsonès). L'ocell va ser recapturat i vist en diverses ocasions fins almenys l'1 d'abril, sempre associat a un nombrós grup de lluers.

En podeu veure una foto clicant aquí

En cas d'acceptació per part del CAC (Comitè Avifaunístic de Catalunya) es tractaria d'una nova espècie per a Catalunya.

dimarts, 15 de juliol del 2008

El cabusset (Tachybaptus ruficollis)

El cabusset nidifica a basses de vegetació abundant, rius i estanyols; tímid i sovint difícil
d’observar. A la tardor apareix més al descobert, en llacs, badies tranquil.les i embassaments. El reclam és un xiulet curt i agut que sovint delata la seva presència.
Quan estan alimentant els pollets no paren de fer el cant per situar a les cries i avisar-les de
que porten menjar per elles. Els pollets no en tenen mai prou i tot sovint no es poden
ni empassar els peixos que els adults pesquen per ells. Aquesta cita de l’Hubert Mas de la nidificació del cabusset (Tachybaptus ruficollis) a la nostra ciutat, és una magnifica
noticia per a tots nosaltres. Com es pot veure a les imatges filmades avuí mateix a Fontajau, els dos pollets estan en plena forma.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Babosa de riu (Salaria fluviatilis) a Celrà (citació històrica)

A través d’en Quim Pou, hem sabut que fa uns quants anys a Celrà hi havia Bavoses de riu (Salaria fluviatilis). Concretament, el pare de l’Enric Bisbe n’havia pescat fa algunes dècades. La Bavosa de riu és un peix autòcton que ha patit una forta regressió. La seva distribució a Catalunya es redueix al riu Ebre, l’Estany de Banyoles, el Fluvià i recentment ha sigut trobat en alguns pocs punts del Baix Ter, de la resclosa de Canet cap a avall tal i com s’esmenta a l’estudi “Estat de conservació de l’Espinós (Gasterosteus aculeatus) i la Bavosa de riu (Salaria fluviatilis) a la plana del Baix Ter”.

Al mateix document s’hi esmenta la presència històrica al Gironès a partir d’altres fonts. De fet la presència a l’estany de Banyoles i al Baix Ter suggereix que aquestes dues poblacions en algun moment estaven connectades i aquestes observacions antigues confirmen aquesta hipòtesi.

Es tracta d’una nova espècie al llistat del Gironès, i caldria fer recerca per a veure si encara sobreviu en algun punt i les possibles mesures de gestió que caldria fer per a permetre que aquesta espècie hi pugui tornar a viure i en un futur es puguin reconnectar les poblacions del Baix Ter amb les de l’Estany de Banyoles.

Amb aquesta addició, el llistat de peixos del Gironès puja a 18 espècies, de les quals només 6 són autòctones

diumenge, 22 de juny del 2008

Resultats del cens de Torlit

El cens de Torlit (Burhinus oedicnemus) a la part nord-est de la plana selvatana va donar uns resultats francament bons pel que fa al nombre de territoris d'aquesta espècie. El cens, fet al pondre's el Sol amb la participació d'onze voluntaris, va consistir en localitzar els territoris de Torlit a partir del cant nocturn que fan aquests ocells. Es van trobar fins a 5 territoris, 4 d'ells a Cassà de la Selva (àrea d'Esclet) i un altre a Campllong. A causa de la relativament poca àrea censada, aquesta densitat fa pensar que possiblement el nombre de parelles pugui ser més elevat en l'àmbit de tota la plana. Tots els territoris que van poder-se localitzar estaven ubicats en camps llaurats, la qual cosa posa de manifest la important influència de la gestió agrícola en la presència i les possibilitats de reproducció d'aquesta espècie en l'àmbit de la plana.
A més de torlits, també es van poder observar altres espècies de costums nocturnes: mussol comú, mussol banyut, xot, enganyapastors, martinet de nit, llebre i senglar.
Des d'aquí volem agraïr la col·laboració a totes les persones que han participat en aquest cens (Lucía, Hubert, Mercè, Estel, Irene, Roger, Isidre), tot esperant retrobar-nos en properes activitats naturalistes!

diumenge, 15 de juny del 2008

Cens de Torlit a la plana selvatana

El proper dissabte 21 de juny realitzarem el primer cens nocturn de Torlit (Burhinus oedicnemus) al sector nord-est de la plana selvatana (Gironès i Selva), per la qual cosa ens agradaria comptar amb la vostra col·laboració. El torlit és una espècie de caire estèpic característica d'espais oberts amb poca cobertura vegetal.

A Catalunya el gruix de la població reproductora es localitza només a la plana lleidatana i empordanesa, i de forma menys important, en algunes localitats tarragonines i a la Cerdanya. A part de la seva reduïda distribució a Catalunya, on presenta un estat de conservació qualificat com a vulnerable, està inclòs a l'annex I (espècie prioritària, d'interès comunitari) de la Directiva Aus (79/409/CEE), d'àmbit europeu.

Així doncs, conèixer l'estat de la població reproductora de la plana selvatana és molt important. La seva nidificació es va confirmar per primera vegada l'any 2005, i posteriorment també es va constatar l'any 2007, ambdues ocasions a Campllong (Gironès). A excepció d'aquestes dues dades, des de el 2004 fins a l'actualitat hi ha unes poques observacions entre el maig i el juliol (bàsicament a Campllong i a Cassà de la Selva), que possiblement podrien correspondre a individus reproductors. Tot i això, desconeixem el nombre de parelles nidificants, la regularitat de la seva reproducció, si a part de les dues localitats anteriors hi ha més indrets òptims, i les problemàtiques de conservació (tot i que en aquest cas semblen prou evidents, i segurament rauen en els pocs hàbitats adients i en la baixa estabilitat d'aquests ambients).

Quedarem el dissabte 21 de juny a les 21:00h al local social de Campllong, al costat del pavelló esportiu d'aquesta localitat. En funció de quants siguem, mentre fem el toc ens repartirem les zones i quedarem d'acord en la metodologia que seguirem.

El cens l'organitzem conjuntament dues entitats locals, l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i el Col·lectiu Bisaroca, tot i que està totalment obert a qualsevol persona interessada. El cens el realitzarem en diversos punts d'escolta repartits en els indrets que creiem més òptims, i a part d'intentar escoltar el cant crepuscular del torlit, aprofitàrem per anotar la resta de nocturnes que trobem (òliba, mussol comú, xot, mussol banyut, enganyapastors, mamífers...). Aproximadament acabarem cap a les 23:00h. Us animem molt a participar al cens, on a més d'obtenir dades interessants sobre el torlit, també segur que farem bones observacions d'altres espècies! Per organitzar els punts d'escolta, us agraïrem que ens confirmeu la vostra col·laboració a:

Quim Vilagran (606029781, quim.vilagran@gmail.com)
Josep Rost (619946507, josep.rost@udg.edu)

Moltes gràcies i, quants més serem, més cobertura podrem realitzar!

dimarts, 10 de juny del 2008

Nidificació probable de Mastegatatxes a Cassà

El passat 2 de maig, la Xon Vilahur va veure una parella de Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) a Can Vilallonga, a Cassà de la Selva, en el que semblava una data perfectament normal de migració primaveral, tot i que aquest any la migració primaveral per a aquesta espècie ha sigut especialment fluixa, amb només 4 registres.

Però aquest passat 8 de juny, l'Alfons Delgado va veure una femella al mateix lloc capturant insectes i fent becada, símptoma quasi inequívoc d'estar peixant pollets. Es tracta d'una zona gestionada pel Consorci de les Gavarres per tal de tenir un bosc més obert.

El mastegatatxes és un ocells molt escàs com a nidificant (vegeu el que en diu el SIOC) del qual no n'hem recollit cap evidència prèvia de possible nidificació a la comarca.

Podeu ampliar-ne informació al bloc de l'Alfons Delgado

dilluns, 9 de juny del 2008

Ocells Gironès 2008 Juny



178 Gavina corsa (Larus audouinii)
.............21-6 Abocador de Solius, a Llagostera
177 Trencapinyes (Loxia curvirostra)
.............19-6 Pujada als Àngels, a Girona
176 Falcó de la reina (Falco eleonorae)
.............10-6 Serinyà, a Cassà de la Selva
175 Àguila calçada (Hieraetus pennatus)
..............7-6 Pont de Pedra, a Girona

divendres, 6 de juny del 2008

Misgurn (Misgurnus anguillicaudatus) al Bugantó

Durant una campanya de mostrejos, el passat 14-5-07 en Quim Pou va capturar un Misgurn (Misgurnus anguillicaudatus) al Bugantó, a Llambilles.

Es tracta de la primera citació d'aquest peix al·lòcton invasor d'origen asiàtic a la conca del Ter, i la segona a la península ibèrica. Va aparèixer fa pocs anys al curs baix de l'Ebre, on en pocs anys s'ha estès per tot el Delta. És una espècie força corrent en aquariofília.

Per a més informació consulteu "Els peixos de les Gavarres i entorns" de la Biblioteca LLuís Esteva del Consorci de les Gavarres. També està previst que aviat en surti un article a la revista Quercus.

Aquesta és dissetena espècie de peix que coneixem per al Gironès, de les quals només 5 són autòctones. Si per comptes de mirar les espècies miréssim el número d'exemplars, el percentatge d'al·lòctons és gairebé total. Esperem que aquesta nova espècie sigui només una anècdota i que no s'estableixi, especialment si tenim en compte el lloc on s'ha trobat, que és on hi ha la principal població d'espinós (Gasterosteus gymnurus) de la comarca.

divendres, 30 de maig del 2008

Ocells Gironès 2008 Maig



174 Siboc (Caprimulgus ruficollis)
.............26-5-08 Sant Gregori

173 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
.............21-5-08 Plaça Catalunya, a Girona
172 Papamosques gris (Muscicapa striata)
.............19-5-08 Meandre de la Creueta i Sant Daniel, a Girona
171 Pardal roquer (Petronia petronia)
.............18-5-08 Pla de Sobrànigues, a Sant Jordi Desvalls
170 Bosqueta (Hippolais polyglotta)
.............16-5-08 Torrent de la Ribera, a Sant Julià de Ramis
169 BALDRIGA MEDITERRÀNIA (Puffinus yelkouan)
.............12-5-08 Illa de Ter, a Girona

168 BECADELL GROS (Gallinago media)
.............11-5-08 Les Ferreries, a Campllong
167 Falcó cama-roig (Falco vespertinus)
..............6-5-08 Esclet, a Cassà de la Selva
166 Tallareta vulgar (Sylvia communis)
..............5-5-08 Les Serres, a Cassà de la Selva
165 Gaig blau (Coracias garrulus)
.............4-5-08 La Gotarra a Cassà de la Selva

Nidificació de Torlit a Cassà de la Selva

Aquest passat mes d'abril s'ha pogut comprovar la nidificació del Torlit (Burhinus oedicnemus) al veïnat de Mosqueroles, a Cassà de la Selva.

Els dies 12 i 13 d'abril, l'Alfons Delgado i la Maite Garrigós en van poder observar una parella nidificant en camp que fins al moment no havia estat llaurat. Malauradament els dies posteriors el camp es va llaurar i el niu va ser destruït. El niu contenia un mínim de dos ous.

Es tracta de la segona prova de cria recollida a la comarca després que el 2005, en uns camps propers a Can Falgueres, a Campllong, en Quim Vilagran en va anar observant una parella al llarg d’algunes setmanes i finalment la va veure acompanyada d’un poll de pocs dies al qual encara li estaven creixent les plomes del cos. Aquesta cita correspon al mes de setembre, una data prou tardana per a la reproducció atribuïble a la possibilitat que no es tractés del primer intent de cria de la parella aquell any, i que els anteriors intents haguessin fracassat a causa de l’intensa activitat agrícola en camps dels voltants, que haguéssin destruït postes anteriors com ha sigut el cas esmentat anteriorment.

Es fa del tot necessària una gestió que permeti l'existència de guarets on puguin nidificar tranquilament els torlits sense la destrucció dels seus nius.

El torlit és una espècie protegida vulnerable a Catalunya i prioritària per a la Unió Europea, la nidificació de la qual, juntament amb la del Gaig blau (Coracias garrulus) justifica la necessitat d'incloure espais de la Plana Selvatana a la Xarxa Natura 2000, tal i com hem reclamat els darrers anys sense cap mena d'èxit al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Es van obtenir promeses per part del Departament que finalment van resultar una burla perquè no es va tenir en consideració res de res.

dimarts, 20 de maig del 2008

Baldriga mediterrània a l'Illa de Ter

El passat 12-5-08, tot fent mostreig per al SAC (Seguiment d'Amfibis de Catalunya) a l'Illa de Ter, els participants van veure un animal mort surant en una bassa dins el Ter, a la zona d'anellament de l'Illa de Ter. Allò que fins i tot podia semblar segons com un gat, un cop tret de l'aigua va resultar ser un ocell marí, que s'ha pogut identificar com a Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan).

Els dies anteriors hi va haver una forta llevantada que explicaria com aquest ocell va poder-se despistar tant i ser arrossegat terra endins.

Les observacions de baldrigues a l'interior, tot i que molt escasses, no són un fet excepcional. Existeix una observació de Baldriga cendrosa a la Vall de Camprodon i a Suïssa hi ha diverses observacions de baldrigues, petrells cuaforcats, ocells de tempesta i mascarells als llacs interiors, sempre després de fortes tempestes.

Òbviament es tracta d'una nova espècie al Gironès, del tot inesperada. Tot i que sembla poc probable i pugui semblar absurd, caldria pensar en la possibilitat que algú l'hagués portada fins al lloc. Observadors: Albert Ruhí, Joan Ventura, Josep Barbarà

diumenge, 11 de maig del 2008

Becadell gros a Campllong: nova espècie pel Gironès

Avui al migdia hi havia un becadell gros (Gallinago media) a la bassa del polígon de les Ferreries, a Campllong. Es tracta de la primera cita d'aquesta espècie, força rara a Catalunya, que es fa a la comarca del Gironès. Amb ella, ja són 229 les espècies d'ocells observats a la comarca.
A la tarda encara es podia observar al mateix lloc. Un parell de fotografies de l'exemplar (molt amagadís entre l'herba alta):



dijous, 1 de maig del 2008

El martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

El martinet de nit “Nycticorax nycticorax” es un ardèid d’activitats crepusculars o de primeres hores del matí. Les plomes blanques al cap només són presents a la primavera.
Durant el dia descansa en grups d’arbres o arbustos. És força confiat i es pot arribar a veure de molt aprop. En moments de repós es pot veure fregant-se el cap al pit on hi
segrega un oli blanc que escampa per a tot el cos impermeabilitzant les seves plomes.
Si ens hi fixem, en les imatges finals de l’atac (en aquest cas fallid) podem observar com hi queda a l’aigua, una taca oliosa de color blanc. S’alimenta básicament de peixos i granotes.
El podem veure a partir de març-abril i migra a l’oct-nov. a l’Àfrica tropical

dilluns, 21 d’abril del 2008

Ocells Gironès 2008 Abril

164 Martinet ros (Ardeola ralloides)
...........30-04 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
163 Gavina cendrosa (Larus canus)
...........27-04 Abocador de Solius, a Llagostera
162 Trobat (Anthus campestris)
...........27-04 Abocador de Solius, a Llagostera
161 Escorxador (Lanius collurio)
...........26-04 Desembocadura del Terri, a Sant Julià de Ramis
160 Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)
...........26-04 Illa de Ter, a Girona
159 Tórtora vulgar (Streptopelia turtur)
...........20-04 Granollers de Rocacorba, a Sant Martí de Llémena i Can Dionís, a Campllong
158 Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
...........20-04 Granollers de Rocacorba, a Sant Martí de Llémena
157 Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica)
...........20-04 Penedes, a Llagostera
156 Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
...........20-04 Sant Gregori, Campllong, Sant Andreu, Penedes (Llagostera) i Serinyà (Cassà de la Selva)
155 Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
...........20-04 Bassa dels carros, a Salt
154 Mallerenga petita (Parus ater)
...........20-04 Bruguera, a Llagostera
153 Oriol (Oriolus oriolus)
...........20-04 Llorà, a Sant Martí de Llémena
152 Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
...........19-04 Penedes, a Llagostera
151 Tallarol gros (Sylvia borin)
...........19-04 Illa de Ter, a Girona
150 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
...........19-04 Abocador de Solius, a Llagostera
149 Capsigrany (Lanius senator)
...........19-04 a Fornells de la Selva
148 Estornell negre (Sturnus unicolor)
...........19-04 Abocador de Solius, a Llagostera
147 Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
...........18-04 a Cassà de la Selva
146 Cucut reial (Cuculus canorus)
...........17-04 Les Serres a Cassà de la Selva
145 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
...........17-04 Esclet, a Cassà de la Selva
144 Esparver cendrós (Circus pygargus)
...........13-04 Campllong
143 Esmerla (Falco columbarius)
...........13-04 Mosqueroles, a Cassà de la Selva
142 Torlit (Burhinus oedicnemus)
...........12-04 El Remei, a Cassà de la Selva
141 Perdiu de mar (Glareola pratincola)
...........12-04 El Remei, a Cassà de la Selva
140 Gavià argentat de pota rosa (Larus argentatus)
...........12-04 Abocador de Solius, a Llagostera

139 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
...........12-04 Illa de Ter, a Girona
138 Piula dels arbres (Anthus trivialis)
...........11-04 Torrent de la Ribera, a Sant Julià de Ramis
137 Cucut (Cuculus canorus)
...........08-04 Madremanya
136 Abellerol (Merops apiaster)
...........08-04 Madremanya
135 Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
...........08-04 Illa de Ter, a Girona
134 Valona (Tringa glareola)
...........07-04 Ferreries, a Campllong
133 Batallaire (Philomachus pugnax)
...........06-04 Ferreries, a Campllong

132 Gamba roja (Tringa totanus)
...........06-04 Can Boada, a Llagostera

131 Voltor (Gyps fulvus)
...........05-04 Collet de Bastarra, a Sant Martí de Llémena

130 Picot negre (Dryocopus martius)
...........05-04 Collet de Bastarra, a Sant Martí de Llémena
129 Martinet menut (Ixobrichus minutus)
...........04-04 Illa de Ter, a Girona
128 Cigonya negra (Ciconia nigra)
...........04-04 Ginestar, a Sant Gregori
127 Mallerenga d'aigua (Parus palustris)
...........04-04 Montfullà, a Bescanó
126 Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
...........02-04 Torrent de la Ribera, a Sant Julià de Ramis
125 Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
...........02-04 Torrent de la Ribera, a Sant Julià de Ramis

dijous, 17 d’abril del 2008

Perdiu de mar a Cassà de la Selva

El passat 12 d'abril, l'Alfons Delgado i la Maite Garrigós van observar una Perdiu de mar (Glareola pratincola) al Remei, a Cassà de la Selva.

És tot just la segona observació que coneixem d'aquesta espècie a la comarca, després d'un exemplar el 16 d'abril del 2005 a Campllong

Font: La Natura a la comarca de la Selva

11a Marató Ornitològica del Gironès

El proper cap de setmana del 19-20 d'abril farem per onzè any consecutiu la Marató Ornitològica del Gironès (MOG).

Consisteix en mirar de detectar el màxim nombre possible d'espècies d'ocells dins dels límits administratius de la comarca del Gironès durant un període màxim de 24 hores d'aquell cap de setmana.

Només es poden comptar les espècies vistes en llibertat i vives. No es poden comptar els ous.

L'any passat es van observar un total de 114 espècies, amb un equip amb 111. El rècord d'espècies per part d'un equip està a 112 espècies i es va aconseguir el 2005. Aquell any també es va establir el rècord total vigent amb 126 espècies!

Els que hi vulgueu participar, poseu-vos en contacte amb la comissió de natura:
comissio.natura@ateneunaturalista.org

dilluns, 14 d’abril del 2008

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Amb l'arribada de la primavera i degut a l'augment de la temperatura, les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) es deixen veure tot sovint al riu Ter damunt els troncs vells arrossegats per les riuades o be enfilades a les roques per poder parar el sol durant llargues estones i escalfar el seu cos fred tal i com podem veure a les imatges enregistrades en un racó tranquil del riu, al Congost del Ter a Sant Julià de Ramis.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Una parella d'Agró blanc al Congost del Ter

El passat diumenge dia 6 d'abril es va poder observar al Congost del Ter una parella d'Agró blanc "Casmerodius albus" que per les dates en que ens trobem representa un avistament prou
interessant, ja que és un ocell que es deixa veure mes sovint en mesos d'hivern i no tant en
dates tant tardanes.
En molt poques ocasions se n'han pogut veure dos exemplars junts al riu Ter i menys com en aquest cas de poder fer-lis una foto i que com es pot observar, estan acompanyats per un Martinet blanc "Egretta garzetta" i un parell d'Ànecs collverd.
L'Agró és un ardèid molt espectacular per la seva gran elegància, tamany i color blanc immaculat que el fa resaltar sobre el fons verd de l'aigua i la balca de la riba.

diumenge, 6 d’abril del 2008

Picot negre a Sant Martí de Llémena

El 5-4-08 es va sentir un Picot negre (Dryocopus martius) tamborinant diverses vegades a l'obaga del Baumet, el primer turó al sud del Collet de Bastarra, a Sant Martí de Llémena (Observador: Aleix Comas).

Al vessant nord d'aquest turó, on hi neix el torrent de Bastarra hi ha una taca important de roureda, que es troba entre 750 i 800 metres d'alçada.

Molt a prop d'aquest indret, al vessant nord del collet de Bastarra, (Garrotxa-Pla de l'Estany), en Joan Pontacq en va detectar un el 29-08-05, entre el collet de Bastarra i la casa de Bastarra, de manera que aquesta nova observació era fins a cert punt previsible, en ser l'hàbitat molt semblant i haver-hi molt poca distància entre els dos llocs.

El fet que estiguem al mes d'abril i que l'ocell estigués tamborinant fa pensar en la possibilitat que l'espècie es reprodueixi a la zona, fet que seria interessant d'estudiar. Aquesta espècie està tenint els darrers anys una expansió important i ja es reprodueix a les Guilleries i també ha colonitzat el Monseny.

Es tracta de la segona observació d'aquesta espècie al Gironès, després d'una observació aïllada del 28-8-06 Montfullà d'en Miguel Ángel Fuentes.

Curiosament, mentre s'escoltava el picot negre, per sobre va passar un Voltor comú (Gyps fulvus), espècie que tampoc té gaires observacions a la comarca.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Tyrannus savana, nova espècie pel Paleàrtic Occidental

Segons informa el fòrum Westpalbirds, el darrer informe del Comité de Rarezas de SEO, publicat a Ardeola 54(2), inclou una observació de Tyrannus savana (Fork-tailed Flycatcher) a El Rocío, Doñana, 19-10-2002, que ha sigut acceptada a la categoria A de la llista espanyola.

Es tracta de la primera observació acceptada d'aquesta espècie sudamericana al Paleàrtic Occidental.

diumenge, 30 de març del 2008

diumenge, 23 de març del 2008

Presentació de "El Llibre de la Crosa"



El passat dia 14 de març de 2008 es va fer la presentació del Llibre de la Crosa a la seu de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. L’acte va ser presentat per Lluís Sala president de l'entitat i l’autor del llibre Lluís Ball-llosera. És un treball de formigueta que durant anys ha anat fent el seu autor. Amb un llenguatge planer i directa afronta tots el punts de vista posibles d’aquest lloc tan interessant i singular com és el volcà de la Crosa i el seu entorn.
Com molt bé diu la Doctora en Geología per la UAB, Montse Veí en el pòrtic del llibre… Documents com aquest ajuden a donar a conèixer un indret, sens dupte la base per a l’estimació, respecte i protecció del nostre patrimoni ”.
Un cop acabat l'acte, vam quedar amb en Lluís de fer una sortida guiada per a tots els socis i públic en general, interessats en aquest mon tan apassionant com el dels volcans.

dimarts, 18 de març del 2008

Repicatalons rústic, nova espècie per a Catalunya

Segons informa Audouin Birding, el 18/03/2008 s'ha anellat una femella de 2n any de Repicatalons rústic (Emberiza rustica) a l'Illa de Buda, al Delta de l'Ebre, per part d'en David Bigas.

Fins al moment no existeix cap observació ratificada d'aquesta espècie a Catalunya, de manera que en cas d'acceptar-se per part del Comitè Avifaunístic de Catalunya passaria a ser una nova espècie per Catalunya.

Font:
http://www.audouinbirding.com/index.php?id=114

dissabte, 1 de març del 2008

Ocells Gironès 2008 Març

Els ocells que s'han vist al Gironès aquest mes de març i dels que no n'havíem recollit cap observació anterior aquest 2008 són:

124 Agró roig (Ardea purpurea)
.......................30-03 Depuradora de Sant Gregori

123 Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
.......................30-03 Sant Gregori
122 Aligot vesper (Pernis apivorus)
.......................28-03 Pedret, a Girona
121 Corriol petit (Charadrius dubius)
.......................28-03 Pedret, a Girona
120 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
.......................28-03 Fontajau, a Girona
119 Cruixidell (Emberiza calandra)
.......................28-03 Els Perers, a Juià
118 Camesllargues (Himantopus himantopus)
.......................24-03 Bassa de Can Boada, a Llagostera
117 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
.......................23-03 Illa de Ter, a Girona
116 Xivita (Tringa ochropus)
.......................23-03 Ferreries, a Campllong
115 Gavià caspi (Larus cachinnans)
.......................23-03 Abocador de Solius, a Llagostera
114 Cuereta groga (Motacilla flava)
.......................23-03 Bassa de Can Boada, a Llagostera
113 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
.......................21-03 Can Salvatella, a Girona
112 Ballester (Apus melba)
.......................20-03 Hortes de Santa Eugènia, a Girona
111 Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
.......................19-03 Riu Ter a Sant Gregori
110 Falciot negre (Apus apus)
.......................19-03 c/ de la Rutlla, a Girona
109 Grua (Grus grus)
.......................16-03 Girona
108 Xarrasclet (Anas querquedula)
......................15-03 Mas Figueres, a Aiguaviva


107 Grasset (Anthus spinoletta)
......................15-03 Can Dionís, a Campllong
106 Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
......................15-03 Illa de Ter, a Girona
105 Xot (Otus scops)
.........................13-03 Polígon La Selva, a Fornells de la Selva
104 Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
......................09-03 Serinyà, a Cassà de la Selva
103 Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
......................04-03 Variant de Cassà de la Selva
102 Oreneta de ribera (Riparia riparia)
......................04-03 Pla dels Socs, a Salt
101 Milà negre (Milvus migrans)
......................03-03 Deveses de Salt
100 Gavià fosc (Larus fuscus)
......................02-03 Abocador de Solius, a Llagostera
99 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
......................01-03 Canet d'Adri
98 Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
......................01-03 Sant Narcís, a Girona

dijous, 28 de febrer del 2008

Moment emocinant a l'Illa de Ter


Degut al primer anellament d'una Boscarla Mostatxuda (Acrocephalus Melanopogon) a l'Illa

de Ter del passat 23 de febrer i coincidint amb la visita guiada per l'Observatori del Ter a diversos ciutadans de les contrades gironines per descobrir el Ter més proper i la problemàtica

de l'aigua actual, es va crear una gran expectació davant d'un fet tant important per el que aixó representa per l'estació d'anellament i la gent que la porta amb en Carles Pibernat al capdavant.

Amb aquesta foto hem volgut deixar constància d'un moment tant emocionant com aquest a l'hora que aprofitem per felicitar a tot l'equip, animant-los a seguir amb aquesta tasca tant important per la família ornitològica de Girona en concret i l'ornitología en general.

dimecres, 27 de febrer del 2008

1a cita de Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) al Gironès

El dia 23 de febrer, durant l'última jornada d'anellament d'hivern a l'estació de l'Illa de Ter, es va capturar i anellar una boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon). Es tracta de la primera cita d'aquest ocell a tota la comarca del Gironès. El lloc on va ser capturada la boscarla és una zona de vegetació baixa entre unes petites clapes de canyís i balca. A diferència d'altres boscarles, la mostatxuda no migra a l'Àfrica a l'hivern, i aquesta de Girona devia trobar-se en algun moviment dispersiu des dels aiguamolls relativament propers (PNAE, Ter Vell, etc.), probablement aprofitant el corredor biològic que és el riu Ter.

Amb aquesta nova espècie, la llista d'ocells del Gironès ja en suma 229!

diumenge, 17 de febrer del 2008

Ocells Gironès 2008 Febrer

Les espècies de les quals no va arribar cap observació al gener i que de moment aquest febrer ja hi ha observacions són les següents:

97 Gallinago gallinago 26-2 Fontajau, a Girona
96 Remiz pendulinus 25-2 Congost del Ter, a Sant Julià de Ramis
95 Milvus milvus 24-2 Montfullà, a Bescanó
94 Athene noctua 24-2 Cassà de la Selva
93 Monticola solitarius 23-2 c/ de la Rutlla, a Girona
92 ACROCEPHALUS MELANOPOGON 23-2 Illa de Ter a Girona
91 Galerida cristata 22-2 Campllong
90 Circaetus gallicus 15-2 Cassà
89 Emberiza citrinella 14-2 Montcal, a Canet d'Adri
88 Strix aluco 6-2 Palau Sacosta a Girona
87 Cisticola juncidis 6-2 Llambilles
86 Regulus regulus 5-2 c/ Carme a Girona
85 Sitta europaea 3-2 Sant Grau a Sant Gregori
84 Emberiza cirlus 3-2 Illa de Ter a Girona

dissabte, 16 de febrer del 2008

L'estol. Plantada de lliris a l'Onyar

Cada any pel voltants del mes de març una de les moltes activitats a l'aire lliure de l'Estol, és la plantada de lliris grocs a la llera del riu Onyar al vell mig de la nostra Ciutat i al peu del Pont de Pedra. Si el temps hi acompanya, el resultat d'aquest esforç es veu reeixit durant el mes de maig amb l'espectacular floració dels lliris grocs (Iris pseudacorus).
En podeu veure unes imatges enregistrades durant el mes de març de l'any 2006.

dijous, 14 de febrer del 2008

Ocells al Gironès 2008 Gener

Durant aquest any anirem comptant quantes espècies d'ocells es veuen al Gironès. Aquest mes de gener s'han observat un mínim de 82 espècies al Gironès, que reproduïm tot seguit. Ben segur que en manquen algunes (la cogullada, per exemple) però no n'ha arribat cap observació ni al noticiari ni a la base de dades de biodiversitat del Gironès en la que estem treballant. Si teniu dates anteriors d'observacions o heu vist espècies que no apareixen al llistat us agrairíem que ens les féssiu arribar:

83 Alectoris rufa 31-1 Pla d'en Triola, a Girona
82 Saxicola torquatus 31-1 Millars, a Madremanya
81 Bubo bubo 30-1 Congost del Ter
80 Vanellus vanellus 29-1 Esclet
79 Fringilla montifringilla 27-1 El Celrè, a Quart
78 Asio otus 26-1 Serinyà, a Cassà
77 Emberiza cia 25-1 Hortes Santa Eugènia
76 Ciconia ciconia 23-1 Fontajau
75 Tyto alba 23-1 Salt
74 Falco tinnunculus 20-1 Mosqueroles
73 Carduelis cannabina 20-1 Abocador Solius
72 Phoenicopterus roseus 18-1 Les Pedreres
71 Falco peregrinus 16-1 Cassà
70 Anas crecca 12-1 Salt
69 Coturnix coturnix 12-1 Vilablareix
68 Tachybaptus ruficollis 12-1 Fontajau
67 Rallus aquaticus 12-1 Sarrià de Ter
66 Actitis hypoleucos 12-1 Sarrià de Ter
65 Larus ridibundus 12-1 Campdorà
64 Psittacula krameri 12-1 La Devesa
63 Alcedo atthis 12-1 Fontajau
62 Upupa epops 12-1 Ter a Domeny
61 Picus viridis 12-1 Fontajau
60 Dendrocopos minor 12-1 Can Salvatella
59 Turdus viscivorus 12-1 Fornells
58 Cettia cetti 12-1 Fontajau
57 Phylloscopus collybita 12-1 Fontajau
56 Aegythalos caudatus 12-1 La Devesa
55 Lanius meridionalis 12-1 Aiguaviva
54 Corvus monedula 12-1 Plaça Constitució
53 Corvus corone 12-1 Celrà
52 Passer montanus 12-1 Fontajau
51 Carduelis carduelis 12-1 Fontajau
50 Emberiza schoeniclus 12-1 Fontajau
49 Accipiter gentilis 11-1 Viladasens
48 Pyrrhula pyrrhula 11-1 Rocacorba
47 Passer domesticus 9-1 Les Pedreres
46 Corvus corax 8-1 Pujada als Àngels
45 Motacilla alba 7-1 Plaça Catalunya
44 Lullula arborea 6-1 Abocador Solius
43 Cinclus cinclus 6-1 Illa de Ter
42 Casmerodius albus 12-1 Sarrià de Ter
41 Ptyonoprogne rupestris 5-1 Illa de Ter
40 Scolopax rusticola 5-1 Illa de Ter
39 Gallinula chloropus 4-1 Onyar a Quart
38 Phalacrocorax carbo 4-1 Pont de Pedra
37 Fulica atra 3-1 Fontajau
36 Anas platyrhynchos 2-1 Girona
35 Egretta garzetta 2-1 Meandre de la Creueta
34 Columba palumbus 2-1 Els Àngels
33 Streptopelia decaocto 2-1 Girona
32 Anthus pratensis 2-1 Creueta
31 Motacilla cinerea 2-1 Girona
30 Troglodytes troglodytes 2-1 Els Àngels
29 Prunella modularis 2-1 Congost del Ter
28 Erithacus rubecula 2-1 Els Àngels
27 Turdus merula 2-1 Els Àngels
26 Turdus philomelos 2-1 Els Àngels
25 Turdus iliacus 2-1 Celrè
24 Sylvia atricapilla 2-1 Els Àngels
23 Sylvia melanocephala 2-1 Els Àngels
22 Regulus ignicapillus 2-1 Els Àngels
21 Parus cristatus 2-1 Els Àngels
20 Parus caeruleus 2-1 Els Àngels
19 Parus major 2-1 Els Àngels
18 Certhia brachydactyla 2-1 Els Àngels
17 Garrulus glandarius 2-1 Els Àngels
16 Fringilla coelebs 2-1 Els Àngels
15 Serinus serinus 2-1 La Creueta
14 Carduelis chloris 2-1 La Creueta
13 Carduelis spinus 2-1 Els Àngels
12 Accipiter nisus 1-1 Abocador Solius
11 Buteo buteo 1-1 Abocador Solius
10 Ardea cinerea 1-1 Abocador Solius
9 Bubulcus ibis 1-1 Abocador Solius
8 Phasianus colchicus 1-1 Abocador Solius
7 Larus michahellis 1-1 Girona
6 Columba livia 1-1 Girona
5 Dendrocopos major 1-1 Sant Daniel
4 Alauda arvensis 1-1 Abocador Solius
3 Phoenicurus ochruros 1-1 Girona
2 Pica pica 1-1 Girona
1 Sturnus vulgaris 1-1 Girona

dissabte, 9 de febrer del 2008

Excursió de socis a Mont-rebei i Boumort

El 29 i 30 de setembre de 2007 es va realitzar l'excursió anual de socis de l'entitat.
Aquest cop vam anar al Pallars Jussà (Lleida) una vintena de socis per poder gaudir
del paisatge espectacular del Congost de Mont-rebei i la Serra de Boumort.
Us animem a participar en les properes sortides que de ben segur ens portaran a nous
indrets amb molt bon ambient i de ben segur plens de Natura.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Un xoriguer comú anellat a Celrà, trobat a Cassà

El passat 20 de gener, en Josep Rost va capturar un xoriguer comú femella per a l'anellament, a prop de l'ermita del Remei, a Cassà de la Selva (veïnat de Mosqueroles). Sorprenentment, aquest xoriguer ja estava anellat, i a partir de les dades facilitades per l'Institut Català d'Ornitologia i el Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, s'ha pogut saber que es tracta d'un xoriguer que va néixer en captivitat i va ser alliberat a Celrà, pel mètode de hacking, el mes de juny del 2006. Per tant, aquest ocell tenia menys d'un any i mig d'edat en el moment de ser capturat a Cassà, en un punt situat a uns 20 km en línia recta des de Celrà. Aquest xoriguer, doncs, s'ha dispersat des del lloc de naixement fins a Cassà, i serà interessant comprovar si s'estableix com a reproductor (si no ho ha fet, ja) en el mateix indret on s'ha trobat ara a l'hivern. Per facilitar el seguiment, se li va col·locar una anella de color verd amb una inscripció (1B) a la pota esquerra.

Cal dir que aquest és el primer control que es fa d'un xoriguer al Gironès, i aquesta captura s'emmarca en un estudi de la població hivernant d'aquests petits rapinyaires a la part nord de la plana selvatana, que inclou el marcatge amb anelles de lectura a distància (de color verd i amb un codi de dos xifres, blanc).

dijous, 24 de gener del 2008

Control de Lluer anellat a Itàlia

En Carles Pibernat informa que el 20 de gener s'ha fet una jornada d'anellament a Can Salvatella (Girona) durant la qual s'ha controlat un Lluer (Carduelis spinus) que portava una anella italiana. Quan sapiguem més detalls de quan i on va ser anellat n'informarem.

També es va controlar un altre lluer que havia sigut anellat al mateix lloc el mes de novembre.

En total es van capturar 149 lluers dels quals 123 son joves nascuts l'any passat i 26 són adults. Per sexes: 80 són femelles (61 joves i 19adults) i 69 són mascles (62 joves i 7 adults).

Destacar la mateixa proporció de sexes entre els joves.

La resta de captures són les següents : Pardal de bardissa (5), Pinsà (6),Verdum (16), Mallerenga carbonera (16), Mallerenga blava (2),Gafarró (4), Pit-roig (3), Merla (1) i Tallarol de casquet (2).

L'equip tècnic : Josep Rost, Hubert Mas , Marc Pubill i Carles Pibernat.

dimarts, 22 de gener del 2008

Xarxet comú a Sarrià de Ter


El passat dia 12/01/2008 fent el Cens d'Aus Hivernants, vaig tenir la sort de poder observar i fotogtafiar un xarxet comú mascle (Anas crecca) a la zona de la resclosa de Sarrià. Es el meu primer avistament d'aquesta espècie d'ànec al riu Ter. Com podeu veure a l'imatge es trobava junt amb ànecs collverd.

dilluns, 21 de gener del 2008

Alosa banyuda, nova espècie per a Catalunya

Segons informa Rare Birds in Spain, el 3 de gener passat, Jorge Ramón López Olvera va veure una Alosa banyuda (Eremophila alpestris) de ben a prop a Tregurà de Dalt, a Vilallonga de Ter.

Fins al moment no existeix cap observació ratificada a Catalunya d'aquesta espècie, per la qual cosa en cas de ser ratificada es tractaria d'una nova espècie a la llista catalana

dilluns, 14 de gener del 2008

Cens d'aus aquàtiques hivernants 2008

Aquests són els resultats totals del desè cens d'ocells aquàtics hivernants al Gironès:

Cabusset: 11
Corb marí gros: 58
Bernat pescaire: 35
Agró blanc: 2
Martinet blanc: 24
Esplugabous: 1098
Ànec coll-verd: 646
Ànec coll-verd (híbrid): 1
Ànec mut: 1
Xarxet: 11
Rascló: 2
Polla d'aigua: 46
Fotja: 4
Aligot: 11
Xivitona: 3
Gavià argentat: 247
Gavina riallera: 77
Blauet: 20
Cuereta blanca: 56
Cuereta torrentera: 48
Merla d'aigua: 2