Festival dels Ocells a Girona 8 i 9 de gener de 2011

Dissabte 8 de gener

08.00h-12.00h Cens d’ocells aquàtics hivernants. Es tracta d’un cens simultani pels rius de Girona i rodalies. Per a participar-hi cal experiència en la identificació d’ocells i escriure a comissio.natura@ateneunaturalista.org per tal de distribuir els observadors.

16:00h Recompte de　l'ajocador d'esplugabous a Fontajau. Lloc de trobada: esplanada davant del pavelló de Fontajau

19:00h Presentació de "www.ecco.cat, un servidor d'informació sobre els efectes del canvi climàtic en els ocells de Catalunya" a càrrec de Sergi Herrando (Institut Català d'Ornitologia). A Òmnium Cultural (c/del Nord 17, Girona)

Diumenge 9 de gener

09.00h-12.00h Anellament d’ocells a Can Salvatella (ribes del Ter sota l’Hospital Trueta). L’accés és des de Sant Ponç, cal seguir el camí fluvial fins passat l’heliport de l’hospital Trueta. Podeu trobar un plànol de situació i de com arribar-hi aquí.

Gavinot: nova espècie pel Gironès

Foto: Carlos Alvarez Cros

El passat diumenge 12 de desembre de 2010, en Carlos Alvarez Cros estava mirant gavians a l'abocador de Solius (Llagostera) com fa habitualment, i va observar un jove de 1r hivern de Gavinot (Larus marinus). L'estudi de les fotografies permet assegurar que es tracta del mateix individu que s'havia vist només dos dies abans al port de Palamós.

Es tracta de la primera observació d'aquesta espècie originària de l'Atlàntic per a la comarca i d'aparició accidental a Catalunya, raó per la qual requereix de ratificació per part del Comitè Avifaunístic de Catalunya.

En Carlos Alvarez Cros fa molts anys que estudia els gavians i gavines de l'abocador de Solius, cosa que li ha permès trobar diverses espècies per primera vegada al Gironès, com ara Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina cendrosa (Larus canus), Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) i Gavià caspi (Larus cachinnans). A més ha llegit centenars d'anelles de procedències molt diverses com ara Algèria, Escandinàvia, Polònia.

Podeu consultar la seva web sobre els Ocells de la Vall del Ridaura, on hi penja setmanalment les observacions que recull sobre aquest espai que inclou alguns indrets del Gironès com el mateix abocador de Solius.

Mascarell cama-roig, nova espècie per a Catalunya

Des del dissabte 4 de desembre, un mascarell cama-roig (Sula sula) és present al port de l'Estartit, passant la major part de l'estona aturat dalt d'alguna embarcació i de tant en tant sortint a pescar cap a les Medes. La notícia va saltar diumenge 5 a la nit i el dilluns 6 va ser vist per més de 50 persones i el dimarts 7 encara hi és.

Es tracta de la primera citació d'aquest ocell a Catalunya i tot just la segona a Europa després d'una observació a Estepona (Andalusia) a finals d'agost d'aquest mateix any i és una espècie que es troba al Pacífic, l'Índic i que té el seu únic punt de cria a l'Atlàntic a l'illa d'Ascensió, a mig camí entre el golf de Guinea i Brasil.

Foto: Aleix Comas

Merla d'aigua

Des de fa un parell de setmanes es pot observar la merla d'aigua (Cinclus cinclus) a l'Illa de Ter. Aquest ocell aprofita les zones amb còdols i corrent d'aigua per a capbussar-se i capturar petits invertebrats que formen part de la seva dieta.

(Foto feta el dia 12.11.10 a l'Illa de Ter, Hubert Mas)

Es una de les poques cites pel Gironès d'aquesta especie que cria en rierols de muntanya i es pot desplaçar a l'hivern a zones més baixes.

El dia 13 de novembre de 2010, en una sessió d'anellament a l'Illa en vam poder capturar i anellar una.

Es correspon a un jove de l'any (anelladors: Carles Pibernat i Hubert Mas)

La sessió d'anellament va estar seguida per un nombrós grup de persones (aprox 30) de l'Institut Montilivi que feien una sortida de caire naturalistic per les Ribes del Ter dirigits per en Josep Barbarà.

Al mateix lloc en Josep Mª Bas aquesta tardor també ha anellat dues merles d'aigua més (els dies 12 i 19.11.10) a més de recuperar la que haviem anellat nosaltres.

Revisant les dades tenim un total de 6 merles d'aigua anellades a la zona. La primera ho va ser a l'octubre de 2003 i recuperada al novembre de 2006 i dues altres anellades entre octubre i desembre de 2006.

Els torlits a la plana selvatana

Al darrer número de la Revista Catalana d'Ornitologia hi surt publicat un treball sobre el torlit que vam fer amb els companys Quim Vilagran i Alfons Delgado. Les dades recollides en els darrers anys en noticiaris i butlletins naturalistes, juntament amb una part de treball de camp, ens han permès descriure el que representa una nova població reproductora per a Catalunya al sector nord-est de la plana selvatana, inclòs en gran part dins de la comarca del Gironès. Aquesta troballa és interessant a nivell català, considerant que de torlit només se n'havien trobat poblacions a les planes de Lleida, l'Empordà, la Cerdanya i el Camp de Tarragona, i que és una espècie que es considera amenaçada a Europa i que està molt lligada a ambients agrícoles.

Aquesta publicació també posa de manifest la gran importància que té la feina, molt sovint costosa i feixuga, de recollir dades de biodiversitat en qualsevol suport, ja siguin butlletins, anuaris, noticiaris o bases de dades com la que gestiona l'Ateneu a l'àmbit del Gironès (i en la que tothom pot participar: http://www.ateneunaturalista.org/ObservacionsConsulta.asp). I també ens anima a continuar estudiant el torlit a la plana selvatana i en altres indrets propers, continuant el projecte sobre la seva població, distribució i hàbitat que vam començar ja fa dos anys gràcies a la participació de molts voluntaris. Per això també volem donar-vos les gràcies un cop més a tots els que hi heu participat directa o indirectament, aquest article també és cosa vostra!

Podeu consultar el pdf de l'article en aquesta adreça:
http://www.ornitologia.org/publicacions/26_01_08.pdf

I la resta de treballs publicats en aquest i altres números de la Revista Catalana d'Ornitologia en aquesta altra:
http://www.ornitologia.org/publicacions/butlleti3.htm

Repicatalons de Lapònia i Àguila pomerània, noves espècies per Catalunya

Aquests darrers dies s'han vist dues noves espècies noves d'ocells per a Catalunya. El dia 14 d'octubre en Jaume Vilarupla va fotografiar un rapinyaire que no va saber identificar a Arenys de Mar. En examinar la fotografia va resultar que es tractava d'una Àguila pomerània (Aquila pomarina), una espècie fins ara mai citada a Catalunya molt semblant a l'Àguila cridanera grossa (Aquila clanga), que tot i ser també rara es veu cada any en algunes ocasions a Catalunya. En podeu veure una fotografia al següent enllaç:

http://birdscatalonia.brinkster.net/ReservoirBirds/ImagesViewer.asp?lngImageId=1722&strLanguage=CAT&strSQL=&blnSlideShow=0

Per altra banda, el passat 24 d'octubre, l'Àlex Ollé va trobar un Repicatalons de Lapònia (Calcarius lapponicus) als prats de Can Comas, al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquesta tardor aquesta espècie s'està veient en unes quantitats anormalment altes, sobretot a la costa atlàntica i fins i tot se n'havia vist algun a la Camarga, de manera que entrava dins de les quinieles que se'n podia veure algun a Catalunya.

S'ha anat veient de manera intermitent fins almenys el dia 30 d'octubre al mateix indret i en una ocasió se'n van veure almenys dos individus.

Més informació a Frontera.cat

Repicatalons de Lapònia, PN Aiguamolls de l'Empordà, 30-10-10 Foto: Aleix Comas

Excursió al jaciment de Fumanya (Berguedà)

Els dies 23 i 24 d'octubre l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, va organitzar una sortida de cap de setmana al Berguedà.
El dissabte vam visitar, en primer lloc, el museu de l'Institut Català de Paleontologia de Sabadell i tot seguit ens vam dirigir al jaciment de Fumanya, on vam poder observar-hi petjades de dinosaure en una paret vertical de fa 13 milions d'anys. Molt espectacular!!
Una part dels Ateneuencs que ens vam quedar fins diumenge, vam poder veure a primera hora a l'embassament de la Baells, una parella de Corbs marins emplomallats atlàntics (Phalacrocorax aristotelis aristotelis) despistats durant una tempesta ara fa aprox. un any i mig. I ja com a etapa final, ens vam desplaçar fins el km 15 del Coll de Pal (Parc Natural del Cadí-Moixeró) on vam fer un recorregut a peu per una zona de pi negre denominada "La Ruta del trencapinyes".
No tinguerem sort amb el Trencapinyes (Loxia curvirostra), però l'estona s´ho va valer en poder observar durant una bona estona i amb deteniment, un espectacular mascle de Picot negre (Dryocopus martius) alhora que anava cantant.
Sens dubte un cap de setmana molt interessant.

Agró blanc i Merla d'aigua al riu Ter a Girona

El passat dissabte 30 d'octubre, en Josep Barbarà va veure i fotografiar un Agró blanc (Casmerodius albus) al riu Ter al Pont Major, a Girona, a la zona on hi ha l'ajocador de corbs marins grossos.



Es tracta de la primera observació d'aquest hivern al Gironès. Cercant a la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, veiem que la data és molt similar a la dels darrers anys:

30-10-2010 Pont Major, Girona
29-10-2009 Celrà
28-10-2008 Sant Julià de Ramis
21-09-2007 Celrà
09-10-2006 Bordils
12-10-2005 Campdorà, Girona

A més, el mateix dia a l'Illa de Ter, a Girona, es va veure una Merla d'aigua (Cinclus cinclus) (Hubert Mas, Martin Ley, Carles Pibernat), una espècie que només s'ha observat en comptades ocasions a la comarca (a la BdDdBdG amb aquesta observació només n'hi ha registrades 11)

Les merles del nostre jardí

Els companys Laura Pineda i Joan Sanz, de Cubelles (Garraf) ens fan arribar aquest bonica crònica de les merles del seu jardí, de la primavera passada. Garden safari!:

Les merles del nostre jardí

Aquesta primavera una parella de merles va fer niu al nostre petit jardí. Varen escollir l’heura, entre la paret i el coixí que els proporcionava la mateixa fullaraca d’heura, a no més de 30 cm del terra.  A finals d’hivern el mascle canta, matinades i capvespre, en un lloc elevat molt a prop de casa. De tant en tant veiem la parella i un dels dies la femella porta al bec materials per fer el niu; els porta dins l’heura.  Comença la incubació. La femella la veiem ben poc,  surt, just  per buscar aliment. El mascle ve sovint, vigila , canta al capvespre i acaba segurament marxant després d’emetre un crit potent. Ja a primers de maig la femella entra i surt del niu portant menjar. No fan soroll, excepte el crit que propina el mascle si veu algun intrús (la tórtora turca,  visitant habitual a la nostre menjadora surt esfereïda després de que la merla mascle la envestís). El dia 21 de maig en Bernat,  en molta cura i amb por de no espantar, intenta fotografiar un poll que just li ha semblat que havia vist. Al cap d’una hora, en un bon dia solejat del mes de maig, ja en són tres cries de merla que donen voltes pel jardí. Ara la femella va i ve, cada vuit minuts,  portant un cuc al bec. Els tres joves van corrent, pugen a la truana, es mouen cap a casa del veí i finalment al cap de vuit dies emprenen el vol definitiu per sortir del lloc on van néixer.  Ni un gat,  que cada dia passa per sobre del mur a tocar les heures,  ni una garsa que oportunament baixa a l’herba han posat en perill les cries de merla.  El mascle i la femella s’uneixen  a crits davant el perill i fan fora sense problemes els intrusos.

Primavera del 2010

Laura Pineda i Joan Sanz

Cubelles (Garraf)

Presentació de la Guia sonora dels insectes de Catalunya

Divendres 22 d'octubre a les 20.00h es presenta a la Casa de Cultura de Girona la Guina sonora dels insectes de Catalunya. La presentació anirà a càrrec de Rafael Carbonell, autor de la guia.

Rafael Carbonell i Eloïsa Matheu són autors de la primera guia sonora dels insectes de Catalunya, la primera guia d'aquest tipus que es publica a l'estat. El llibret, que s’acompanya d’un CD, està editat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i Alosa.

El llibre recull una col•lecció de petites descripcions de veus d'unes 50 espècies d'ortòpters i hemípters catalans juntament amb els oscil•logrames que permeten accedir a una representació gràfica del volum del so en relació al temps. S'acompanyen d'una fotografia de cada espècie i els detalls del lloc, data i moment del dia de les gravacions. Descriuen com es produeixen els sons en cada grup i ensenyen així que els grills produeixen el seu cant fregant les ales mentre els saltamartins ho fan fregant les potes. Inclouen una bibliografia sobre ortòpters de Catalunya, sobre sons d'insectes i algunes adreces web

Aquesta primera Guia sonora dels insectes de Catalunya és una obra de consulta dels insectes cantaires més comuns de Catalunya: els grills, saltamartins i cigales. Molts d’aquests insectes es detecten millor per l’oïda que visualment, i es pot reconèixer l’espècie gràcies al seu cant, però de vegades cal confirmar-ho amb l’anàlisi dels sons. És per això que aquest llibret, on trobarem els trets indispensables per reconèixer les diferents espècies, inclou un CD amb els cants de 22 grills, 23 saltamartins i 5 cigales, a més de 5 paisatges sonors. Desitgem que aquesta sigui una eina útil per aprendre a descobrir-los i conèixer-los millor, amb una mica de paciència, i que ens ajudi a conservar-los i a preservar els seus hàbitats

El darrer NotNat

Fa alguns mesos que heu deixat de rebre el Noticiari Naturalista de Girona i comarca. Alguns de vosaltres l’havíeu rebut, mes rere mes, de forma ininterrompuda, des dels seus inicis l’any 1997 (ja fa 13 anys!). Però els anys passen, al ritme que creix la nostra feina i els nostres maldecaps, al ritme que el temps del què disposem s’escurça dia rere dia, al ritme que tenim noves obligacions familiars i laborals. Hi hem posat esforç, passió i dedicació, però cada vegada se’ns ha fet més difícil mantenir la periodicitat mensual.

Afortunadament, però (i de forma paral·lela a la nostra manca de temps), la tecnologia, les oportunitats i les possibilitats del món virtual han evolucionat substancialment. Un dels objectius primigenis del Noticiari Naturalista de Girona i comarca era el de recopilar la informació generada també pels naturalistes amateurs. Aquesta funció avui dia ja està totalment garantida i amb molt millors condicions amb la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès i també a través d’altres iniciatives posteriors a nivell català (però només per a ocells...) com és el portal Ornitho.cat. Avui en dia ja té poc sentit conèixer les notícies naturalistes amb un mes de retard, quan webs, portals, blocs o fins i tot sistemes d’alertes via SMS ens avisen amb immediatesa de la presència d’una o altra espècie a casa nostra. La tasca divulgativa del NOTNAT ha estat important, fonamental, per arribar de forma directa a més de 1200 persones i, a través de la web, a molts d’altres visitants. Però cal adaptar-se als nous temps i cercar noves maneres més àgils, més eficaces, més eficients, més interactives i més atractives per tal de seguir fent aquesta tasca.

A partir d’ara ens trobareu al bloc de la Comissió de Natura de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, un bloc que esteu convidats a visitar i a seguir, per tal de rebre puntualment cada nova notícia relacionada amb la natura de la comarca o més enllà. A més, aquells que ho desitgeu podeu esdevenir redactors del bloc (ho podeu sol·licitar a través del bloc o bé a comissio.natura@ateneunaturalista.org), d’aquesta manera podeu compartir les vostres troballes, fotografies, observacions i reflexions amb la resta de naturalistes del Gironès.

Acomiadem amb emoció el Noticiari Naturalista, però conscients que la feina que hem fet ha servit per conscienciar moltes persones, molts amants de la Natura, de la nostra terra, del nostre patrimoni. Com ens recitava Neruda: “Pájaro a pájaro, conocí la tierra”. Això és el que hem fet, conèixer, descobrir, apassionar-nos, amb cada oreneta, orquídia o salamandra, i mirar de transmetre aquests humils coneixements que, junts, hem descobert a la nostra ciutat i la nostra comarca.

Ponç Feliu, Aleix Comas i Albert Ruhí

Girona, octubre de 2010

Família de llúdrigues al Congost del Ter

El passat 1 de maig de 2010 la Marta i jo el recordarem tota la vida. Per primer cop al Congost del Ter (Gironès) i amb imatges incloses, vam veure una família sencera de quatre llúdrigues nedant i pescant plàcidament dins l’aigua.

Us ho explico.

Tot va ser quan anava a veure el duc amb els prismàtics penjats al coll.
Vaig sentir fressa d'aigua i sota un desmai caigut per la nevada damunt l'aigua....No m'ho podia creure, hi havia una llúdriga traient mig cos de l'aigua menjant un peix. Mentre volia creure que era veritat el que estava veient....de sobte, un parell més jugant,....i una altra apareguent de sota l’aigua!!.
Vaig sortir disparat cap a casa a buscar la càmera de filmar i alhora dient-li a la Marta.
Vam sortir els dos com una bala, pregant que encara hi fossin. Com podeu veure amb aquestes imatges que us mostrem, vam tenir sort !!
Són uns segons, però suficients com a testimoni d'aquest excepcional avistament. Tres anys fent el cens de llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà....i no la vam veure mai!!...i ara, en veiem una família al costat mateix de casa!!

No és sorprenent??
Realment inoblidable.

Bernats pescaires en migració

Aquests dies estan passant força Bernats pescaires (Ardea cinerea) en migració cap al sud. El 6 d'octubre es va veure un grup de 8 exemplars a les hortes de Santa Eugènia, a Girona (Ponç Feliu) i un altre grup de 25 exemplars volant en formació per sobre el Parc del Migdia, a Girona (Aleix Comas)

També hem trobat una altra observació d'un grup de 14 exemplars volant cap al sud a Campllong el passat 5 de setembre (Antoni Mariné)

23è Concurs de Fotografia Naturalista

Fins el 31 d’octubre hi ha temps per a presentar fotos al 23è Concurs de Fotografia Naturalista, organitzat per l’Associació de Naturalistes de Girona i per l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona.

Recordeu que hi ha una categoria específica per als socis de l'ANG i de l'Ateneu, amb l'únic requisit que les fotos siguin fetes en algun indret dels Països Catalans. Igual que l'any passat, no cal imprimir les fotos per a presentar-les sinó que cal presentar-les a través d'internet.

Podeu consultar-ne les bases a:
http://www.naturalistesgirona.org/fotografia/ca/naturalistes-girona-concurs-fotografia-bases-concurs

De l’1 de setembre al 31 d’octubre de 2010. Inscripcions de les fotografies
Termini per presentar les fotografies a través del portal http://www.naturalistesgirona.org/fotografia

19 de novembre de 2010. Deliberació del jurat
El veredicte es farà públic el 17 de desembre.

17 de desembre de 2010. Lliurament de premis del 23è Concurs
En un acte al Centre Cultural La Mercè de Girona

Del 17 de desembre de 2010 al 24 de gener de 2011. Exposició de les fotografies
premiades

Centre Cultural La Mercè, Pujada de la Mercè, 12, de Girona
Horari:
De dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 21 h
Dissabte de 10 a 14 h
Diumenges tancat
Del 24 de desembre al 8 de gener tancat per vacances de Nadal

Ajocador d'orenetes a Bescanó

Un camp de blat de moro de Bescanó (a tocar el poble, just a mà esquerra entrant des de Montfullà), acull aquesta tardor milers i milers d'Orenetes vulgars (Hirundo rustica) cada capvespre, que es preparen per a iniciar el viatge de retorn a l'Àfrica d'aquí a uns dies. Els estols que composen aquest ajocador són probablement formats per alguns exemplars que, altres anys, dormien a Fontajau. Durant els darrers dies (i probablement aquesta mateixa setmana), s'han fet esforços per anellar exemplars, amb diversos controls de l'estranger, fins i tot una Oreneta de ribera (Riparia riparia) anellada a Bèlgica.

Actualització 21/09/2010:

El dimecres 22 al vespre es farà la darrera sessió d'anellament de l'ajocador. La sessió està oberta a qui hi vulgui assistir. El diumenge passat se'n van anellar cap a 1400 individus!

Actualització 23/09/2010:

A la darrera sessió d'ahir 22-9 es van anellar més de tres-cents exemplars d'Oreneta vulgar (Hirundo rustica) i almenys una Oreneta de ribera (Riparia riparia) i una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). El grup d'orenetes ja s'havia reduit de manera molt considerable comparat amb dies enrere. Va fer acte de presència un Falcó mostatxut (Falco subbuteo), que aparentment no va reeixir. Un dels controls efectuats era una oreneta vulgar anellada prèviament a Alemanya.

Bosqueta icterina anellada a Salt

Bosqueta icterina (Hippolais icterina) Pla dels Socs, Salt 19/9/2010 Foto: Ponç Feliu


Durant una jornada d'anellament a Salt organitzada per Marfull el 19/9/2010 s'ha anellat una Bosqueta icterina (Hippolais icterina). Es tracta tot just de la segona citació d'aquesta espècie oriental a la comarca després d'una altra anellada el 14/09/1996 a Fontajau, a Girona.

Aquesta espècie és escassa a casa nostra, tot i que cada any alguns exemplars dels que crien a les zones més occidental del nord del continent europeu, migren per Catalunya, especialment al mes de maig durant la primavera, o al setembre en el pas post-nupcial.

Els darrers abellerols de l'any

Abellerol (Merops apiaster) a Can Vinyals, Flaçà 20/4/2008 Foto: Helena Perxacs



Abellerol (Merops apiaster) regurgitant una egagròpila a la Facultat de Ciències, a Montilivi, Girona 13/9/2007 Foto: Miguel Ángel Fuentes


Des de finals d’agost els abellerols (Merops apiaster) van marxant cap a l’Àfrica. El passat 22 d’agost ja se’n va veure un grup d’aproximadament 15 exemplars migrant cap al sud al carrer de la Rutlla a Girona (Ponç Feliu) i el 16 de setembre cap a 10 exemplars a les Pedreres, a Girona (Aleix Comas), que segurament seran dels darrers que es veuran aquest any al Gironès (recordeu d’entrar les vostres observacions a la Base de Dades de Biodiversistat del Gironès!).

No recordo qui va dir que els abellerols són els ocells més catalanistes, perquè arriben per Sant Jordi i marxen l’onze de setembre. Tot i que evidentment no és una cosa matemàtica sí que es correspon força amb la realitat, almenys per al gruix de la població, tal i com es pot comprovar analitzant les dades disponibles a la BdDdBdG.

Troben a Queralbs la primera colònia de Catalunya de ratpenats orelluts

Troben a Queralbs la primera colònia de Catalunya de ratpenats orelluts

Font: Diari de Girona

L'any passat van detectar el primer exemplar de l'espècie al mateix municipi del Ripollès

QUERALBS | XAVIER VALERI El Consorci per a la protecció i gestió dels espais d'interès natural al Ripollès a través d'especialistes en ratpenats de Galanthus (Centre per a l'Estudi i i Divulgació del Medi Ambient i el Museu de Ciències Naturals de Granollers) ha descobert a Queralbs la primera colònia de cria del ratpenat orellut del Pirineus Catalans, segons ha explicat el responsable dels estudis, Xavier Puig. Fa pocs dies, van posar un emissor sobre l'esquena d'una femella. La freqüència els va dur fins a la colònia situada dins d'una cova a 4 quilòmetres de distància del punt d'origen.

Puig ha explicat que es tracta d'una espècie molt rara que viu en prats situats a més de 1.800 metres d'alçada. "És un animal en perill d'extinció molt estrany que només viu en determitats punts dels Alps i dels Pirineus", ha apuntat. La seva característica diferencial de la resta dels ratpenats és que té unes orelles gairebé tan llargues com el cos. Segons ha explicat Puig, en el decurs d'aquesta nit i matinada l'associació Gallanthus farà el recompte de cries i adults que viuen a la cova. La previsió és que d'aquí a uns dies puguin fer públics els resultats.
L'estudi dels ratpenats obliga els especialistes a acoblar-se als seus horaris. Així, han d'establir els paranys abans que es pongui el sol per vigilar-los durant unes cinc hores. Xavier Puig ha explicat que l'associació Gallanthus només fa un any que va detectar per primera vegada l'espècie al Ripollès. Segons ell, va ser la primera notícia que es va tenir de l'existència de l'espècie a Catalunya.

El ratpenat orellut adult pesa uns 8 o 9 grams i mesura entre 8 i 9 centímetres de llarg. És un animal nocturn que s'alimenta d'insectes, com ara papallones o grills. Està dotat d'un sistema de detecció similar al del radar. Disposa d'una oïda molt desenvolupada, a través de la qual recull la informació del seus propis crits. Les ones d'ultrasò generades pels crits detecten els insectes en moviment, els quals caça i menja. El radar fa molt difícil que caigui a les xarxes que disposen els naturalistes en rius, prats i pistes forestals i d'altres punts, on els ratpenats acostumen a caçar o cerquen parella.

Els membres de l'Associació Gallhantus, per estudiar les diferents espècies de ratpenats que viuen als boscos, també, fan servir la col·locació de caixes (similars a les de niu per als ocells) perquè els ratpenats les colonitzin. Aquesta acció ha permès identificar espècies diferents al ratpenat orellut que no solen caure en d'altres paranys i són més difícils d'identificar a través dels ultrasons.

Dinou espècies
A través de les caixes i els paranys, els naturalistes han pogut identificar 19 espècies, a més de la del ratpenat orellut. Així, van localitzar la presència del ratpenat de Bechstein en perill d'extinció i la del ratpenat de bigotis, considerades vulnerables. Les prospeccions de ratpenats tenen lloc durant els mesos de juliol i agost. El motiu és perquè durant aquest temps els animals estan en període reproductor. Els naturalistes han treballat en 9 boscos del Ripollès. Els estudis es centren en les espècies forestals i en les cavernícoles. L'objectiu és obtenir una relació el màxim de completa possible i definir mesures de conservació adequades a les espècies forestals.

Segons Xavier Puig, els ratpenats amb unes 30 espècies inventariades fins al moment són el grup de mamífers més diversificat de Catalunya. Tot i això, segons ell, són els animals més desconeguts. La causa és que viuen de nit i s'amaguen a les profunditats de la terra. El motiu dels costums dels ratpenats són fisiològics. Les seves membranes tenen una constant pèrdua de calor i d'humitat. Per això, no poden volar ni reposar al sol perquè es deshidraten i moren.

Seminari d'iniciació a la Fotografia Naturalista

El proper 26 de juny de 2010
Professors: Marçal Molas i Xevi F. Güell
Durada: Tot el Dia.
Lloc: Local de l'ANG, c/ de les Monges 20, a Sant Daniel, Girona
Programa: de 9.00h a 11.00h Teoria
d'11.00h a 15.00h Sortida fotogràfica/taller
Dinar*
Tarda: un xic més de teoria (aprox. 3 hores)
*caldrà portar-se el dinar
per a poder aprofitar al màxim els continguts del seminari es recomana especialment l'ús de càmera rèflex
Preu Socis ANG i Ateneu 20€ i no Socis 25€
Places Limitades (Per tal de confirmar l’assistència s'haurà d’haver fet la transferència bancària amb l’import corresponent, una setmana avans de l' inici del Curs)

Temari

1a part

Què entenem per fotografia de natura
La càmera. El seu funcionament i els seus mecanismes
Raw i jpg
Els histogrames
Unes poques nocions de composició i color
Algunes tècniques compositives
El color i les combinacions
Diferents modalitats i materials de fotografia de natura
Què volem fer i com ho volem fer
Adaptació de l'equip a la modalitat
Com començar amb un equip senzill
El codi deontològic

2a part

Una petita introducció a la gestió del color
Edició de les imatges
Sistemes d'arxiu d'imatges
Post-producció amb Photoshop
Algunes tècniques per optimitzar les imatges

Mes informació: 972 22 36 38

Tres noves espècies d'ocell a la comarca en dos dies!

Les intenses pluges en plena època de migració han fet que el festival de la migració aquest any estigui sent especialment destacable. D'entre les moltes observacions destacables (vegeu la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès) en destaquen tres noves espècies d'ocell a la comarca:

7-5-10 Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1 ex al veïnat de Mosqueroles, a Cassà de la Selva, en un camp negat vora la riera Verneda (Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou, Aleix Comas)




7-5-10 Piula gola-roja (Anthus cervinus) al veïnat de Mosqueroles, a Cassà de la Selva, en un camp negat vora la riera Verneda (Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou)

8-5-10 Merla roquera (Monticola saxatilis)al veïnat de Serinyà (Miguel Ángel Fuentes, Gerard Damau

Graula, nova espècie pel Gironès

El 22 de gener, en Miguel Ángel Fuentes, en Ricard Grabulosa, la Marta Ayuso i la Marta Doncel han vist una graula (Corvus frugilegus) adulta a Sant Jordi Desvalls, acompanyada de dues cornelles negres (Corvus corone).



Es tracta d'una espècie que no apareix ni tan sols a la Llista Patró dels Ocells de Catalunya, tot i que hi ha hagut diverses observacions, sembla que no n'hi ha cap d'homologada.

No cal dir que es tracta d'una nova espècie pel Gironès.