Un camp de blat de moro de Bescanó (a tocar el poble, just a mà esquerra entrant des de Montfullà), acull aquesta tardor milers i milers d'Orenetes vulgars (Hirundo rustica) cada capvespre, que es preparen per a iniciar el viatge de retorn a l'Àfrica d'aquí a uns dies. Els estols que composen aquest ajocador són probablement formats per alguns exemplars que, altres anys, dormien a Fontajau. Durant els darrers dies (i probablement aquesta mateixa setmana), s'han fet esforços per anellar exemplars, amb diversos controls de l'estranger, fins i tot una Oreneta de ribera (Riparia riparia) anellada a Bèlgica.
Actualització 21/09/2010:
El dimecres 22 al vespre es farà la darrera sessió d'anellament de l'ajocador. La sessió està oberta a qui hi vulgui assistir. El diumenge passat se'n van anellar cap a 1400 individus!
Actualització 23/09/2010:
A la darrera sessió d'ahir 22-9 es van anellar més de tres-cents exemplars d'Oreneta vulgar (Hirundo rustica) i almenys una Oreneta de ribera (Riparia riparia) i una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). El grup d'orenetes ja s'havia reduit de manera molt considerable comparat amb dies enrere. Va fer acte de presència un Falcó mostatxut (Falco subbuteo), que aparentment no va reeixir. Un dels controls efectuats era una oreneta vulgar anellada prèviament a Alemanya.
dilluns, 20 de setembre del 2010
diumenge, 19 de setembre del 2010
Bosqueta icterina anellada a Salt
Bosqueta icterina (Hippolais icterina) Pla dels Socs, Salt 19/9/2010 Foto: Ponç Feliu
Durant una jornada d'anellament a Salt organitzada per Marfull el 19/9/2010 s'ha anellat una Bosqueta icterina (Hippolais icterina). Es tracta tot just de la segona citació d'aquesta espècie oriental a la comarca després d'una altra anellada el 14/09/1996 a Fontajau, a Girona.
Aquesta espècie és escassa a casa nostra, tot i que cada any alguns exemplars dels que crien a les zones més occidental del nord del continent europeu, migren per Catalunya, especialment al mes de maig durant la primavera, o al setembre en el pas post-nupcial.
divendres, 17 de setembre del 2010
Els darrers abellerols de l'any
Abellerol (Merops apiaster) a Can Vinyals, Flaçà 20/4/2008 Foto: Helena Perxacs
Abellerol (Merops apiaster) regurgitant una egagròpila a la Facultat de Ciències, a Montilivi, Girona 13/9/2007 Foto: Miguel Ángel Fuentes
Des de finals d’agost els abellerols (Merops apiaster) van marxant cap a l’Àfrica. El passat 22 d’agost ja se’n va veure un grup d’aproximadament 15 exemplars migrant cap al sud al carrer de la Rutlla a Girona (Ponç Feliu) i el 16 de setembre cap a 10 exemplars a les Pedreres, a Girona (Aleix Comas), que segurament seran dels darrers que es veuran aquest any al Gironès (recordeu d’entrar les vostres observacions a la Base de Dades de Biodiversistat del Gironès!).
No recordo qui va dir que els abellerols són els ocells més catalanistes, perquè arriben per Sant Jordi i marxen l’onze de setembre. Tot i que evidentment no és una cosa matemàtica sí que es correspon força amb la realitat, almenys per al gruix de la població, tal i com es pot comprovar analitzant les dades disponibles a la BdDdBdG.
dimecres, 4 d’agost del 2010
Troben a Queralbs la primera colònia de Catalunya de ratpenats orelluts
Troben a Queralbs la primera colònia de Catalunya de ratpenats orelluts
Font: Diari de Girona
L'any passat van detectar el primer exemplar de l'espècie al mateix municipi del Ripollès
QUERALBS | XAVIER VALERI El Consorci per a la protecció i gestió dels espais d'interès natural al Ripollès a través d'especialistes en ratpenats de Galanthus (Centre per a l'Estudi i i Divulgació del Medi Ambient i el Museu de Ciències Naturals de Granollers) ha descobert a Queralbs la primera colònia de cria del ratpenat orellut del Pirineus Catalans, segons ha explicat el responsable dels estudis, Xavier Puig. Fa pocs dies, van posar un emissor sobre l'esquena d'una femella. La freqüència els va dur fins a la colònia situada dins d'una cova a 4 quilòmetres de distància del punt d'origen.
Puig ha explicat que es tracta d'una espècie molt rara que viu en prats situats a més de 1.800 metres d'alçada. "És un animal en perill d'extinció molt estrany que només viu en determitats punts dels Alps i dels Pirineus", ha apuntat. La seva característica diferencial de la resta dels ratpenats és que té unes orelles gairebé tan llargues com el cos. Segons ha explicat Puig, en el decurs d'aquesta nit i matinada l'associació Gallanthus farà el recompte de cries i adults que viuen a la cova. La previsió és que d'aquí a uns dies puguin fer públics els resultats.
L'estudi dels ratpenats obliga els especialistes a acoblar-se als seus horaris. Així, han d'establir els paranys abans que es pongui el sol per vigilar-los durant unes cinc hores. Xavier Puig ha explicat que l'associació Gallanthus només fa un any que va detectar per primera vegada l'espècie al Ripollès. Segons ell, va ser la primera notícia que es va tenir de l'existència de l'espècie a Catalunya.
El ratpenat orellut adult pesa uns 8 o 9 grams i mesura entre 8 i 9 centímetres de llarg. És un animal nocturn que s'alimenta d'insectes, com ara papallones o grills. Està dotat d'un sistema de detecció similar al del radar. Disposa d'una oïda molt desenvolupada, a través de la qual recull la informació del seus propis crits. Les ones d'ultrasò generades pels crits detecten els insectes en moviment, els quals caça i menja. El radar fa molt difícil que caigui a les xarxes que disposen els naturalistes en rius, prats i pistes forestals i d'altres punts, on els ratpenats acostumen a caçar o cerquen parella.
Els membres de l'Associació Gallhantus, per estudiar les diferents espècies de ratpenats que viuen als boscos, també, fan servir la col·locació de caixes (similars a les de niu per als ocells) perquè els ratpenats les colonitzin. Aquesta acció ha permès identificar espècies diferents al ratpenat orellut que no solen caure en d'altres paranys i són més difícils d'identificar a través dels ultrasons.
Dinou espècies
A través de les caixes i els paranys, els naturalistes han pogut identificar 19 espècies, a més de la del ratpenat orellut. Així, van localitzar la presència del ratpenat de Bechstein en perill d'extinció i la del ratpenat de bigotis, considerades vulnerables. Les prospeccions de ratpenats tenen lloc durant els mesos de juliol i agost. El motiu és perquè durant aquest temps els animals estan en període reproductor. Els naturalistes han treballat en 9 boscos del Ripollès. Els estudis es centren en les espècies forestals i en les cavernícoles. L'objectiu és obtenir una relació el màxim de completa possible i definir mesures de conservació adequades a les espècies forestals.
Segons Xavier Puig, els ratpenats amb unes 30 espècies inventariades fins al moment són el grup de mamífers més diversificat de Catalunya. Tot i això, segons ell, són els animals més desconeguts. La causa és que viuen de nit i s'amaguen a les profunditats de la terra. El motiu dels costums dels ratpenats són fisiològics. Les seves membranes tenen una constant pèrdua de calor i d'humitat. Per això, no poden volar ni reposar al sol perquè es deshidraten i moren.
Font: Diari de Girona
L'any passat van detectar el primer exemplar de l'espècie al mateix municipi del Ripollès
QUERALBS | XAVIER VALERI El Consorci per a la protecció i gestió dels espais d'interès natural al Ripollès a través d'especialistes en ratpenats de Galanthus (Centre per a l'Estudi i i Divulgació del Medi Ambient i el Museu de Ciències Naturals de Granollers) ha descobert a Queralbs la primera colònia de cria del ratpenat orellut del Pirineus Catalans, segons ha explicat el responsable dels estudis, Xavier Puig. Fa pocs dies, van posar un emissor sobre l'esquena d'una femella. La freqüència els va dur fins a la colònia situada dins d'una cova a 4 quilòmetres de distància del punt d'origen.
Puig ha explicat que es tracta d'una espècie molt rara que viu en prats situats a més de 1.800 metres d'alçada. "És un animal en perill d'extinció molt estrany que només viu en determitats punts dels Alps i dels Pirineus", ha apuntat. La seva característica diferencial de la resta dels ratpenats és que té unes orelles gairebé tan llargues com el cos. Segons ha explicat Puig, en el decurs d'aquesta nit i matinada l'associació Gallanthus farà el recompte de cries i adults que viuen a la cova. La previsió és que d'aquí a uns dies puguin fer públics els resultats.
L'estudi dels ratpenats obliga els especialistes a acoblar-se als seus horaris. Així, han d'establir els paranys abans que es pongui el sol per vigilar-los durant unes cinc hores. Xavier Puig ha explicat que l'associació Gallanthus només fa un any que va detectar per primera vegada l'espècie al Ripollès. Segons ell, va ser la primera notícia que es va tenir de l'existència de l'espècie a Catalunya.
El ratpenat orellut adult pesa uns 8 o 9 grams i mesura entre 8 i 9 centímetres de llarg. És un animal nocturn que s'alimenta d'insectes, com ara papallones o grills. Està dotat d'un sistema de detecció similar al del radar. Disposa d'una oïda molt desenvolupada, a través de la qual recull la informació del seus propis crits. Les ones d'ultrasò generades pels crits detecten els insectes en moviment, els quals caça i menja. El radar fa molt difícil que caigui a les xarxes que disposen els naturalistes en rius, prats i pistes forestals i d'altres punts, on els ratpenats acostumen a caçar o cerquen parella.
Els membres de l'Associació Gallhantus, per estudiar les diferents espècies de ratpenats que viuen als boscos, també, fan servir la col·locació de caixes (similars a les de niu per als ocells) perquè els ratpenats les colonitzin. Aquesta acció ha permès identificar espècies diferents al ratpenat orellut que no solen caure en d'altres paranys i són més difícils d'identificar a través dels ultrasons.
Dinou espècies
A través de les caixes i els paranys, els naturalistes han pogut identificar 19 espècies, a més de la del ratpenat orellut. Així, van localitzar la presència del ratpenat de Bechstein en perill d'extinció i la del ratpenat de bigotis, considerades vulnerables. Les prospeccions de ratpenats tenen lloc durant els mesos de juliol i agost. El motiu és perquè durant aquest temps els animals estan en període reproductor. Els naturalistes han treballat en 9 boscos del Ripollès. Els estudis es centren en les espècies forestals i en les cavernícoles. L'objectiu és obtenir una relació el màxim de completa possible i definir mesures de conservació adequades a les espècies forestals.
Segons Xavier Puig, els ratpenats amb unes 30 espècies inventariades fins al moment són el grup de mamífers més diversificat de Catalunya. Tot i això, segons ell, són els animals més desconeguts. La causa és que viuen de nit i s'amaguen a les profunditats de la terra. El motiu dels costums dels ratpenats són fisiològics. Les seves membranes tenen una constant pèrdua de calor i d'humitat. Per això, no poden volar ni reposar al sol perquè es deshidraten i moren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)