Troben a Queralbs la primera colònia de Catalunya de ratpenats orelluts

Troben a Queralbs la primera colònia de Catalunya de ratpenats orelluts

Font: Diari de Girona

L'any passat van detectar el primer exemplar de l'espècie al mateix municipi del Ripollès

QUERALBS | XAVIER VALERI El Consorci per a la protecció i gestió dels espais d'interès natural al Ripollès a través d'especialistes en ratpenats de Galanthus (Centre per a l'Estudi i i Divulgació del Medi Ambient i el Museu de Ciències Naturals de Granollers) ha descobert a Queralbs la primera colònia de cria del ratpenat orellut del Pirineus Catalans, segons ha explicat el responsable dels estudis, Xavier Puig. Fa pocs dies, van posar un emissor sobre l'esquena d'una femella. La freqüència els va dur fins a la colònia situada dins d'una cova a 4 quilòmetres de distància del punt d'origen.

Puig ha explicat que es tracta d'una espècie molt rara que viu en prats situats a més de 1.800 metres d'alçada. "És un animal en perill d'extinció molt estrany que només viu en determitats punts dels Alps i dels Pirineus", ha apuntat. La seva característica diferencial de la resta dels ratpenats és que té unes orelles gairebé tan llargues com el cos. Segons ha explicat Puig, en el decurs d'aquesta nit i matinada l'associació Gallanthus farà el recompte de cries i adults que viuen a la cova. La previsió és que d'aquí a uns dies puguin fer públics els resultats.
L'estudi dels ratpenats obliga els especialistes a acoblar-se als seus horaris. Així, han d'establir els paranys abans que es pongui el sol per vigilar-los durant unes cinc hores. Xavier Puig ha explicat que l'associació Gallanthus només fa un any que va detectar per primera vegada l'espècie al Ripollès. Segons ell, va ser la primera notícia que es va tenir de l'existència de l'espècie a Catalunya.

El ratpenat orellut adult pesa uns 8 o 9 grams i mesura entre 8 i 9 centímetres de llarg. És un animal nocturn que s'alimenta d'insectes, com ara papallones o grills. Està dotat d'un sistema de detecció similar al del radar. Disposa d'una oïda molt desenvolupada, a través de la qual recull la informació del seus propis crits. Les ones d'ultrasò generades pels crits detecten els insectes en moviment, els quals caça i menja. El radar fa molt difícil que caigui a les xarxes que disposen els naturalistes en rius, prats i pistes forestals i d'altres punts, on els ratpenats acostumen a caçar o cerquen parella.

Els membres de l'Associació Gallhantus, per estudiar les diferents espècies de ratpenats que viuen als boscos, també, fan servir la col·locació de caixes (similars a les de niu per als ocells) perquè els ratpenats les colonitzin. Aquesta acció ha permès identificar espècies diferents al ratpenat orellut que no solen caure en d'altres paranys i són més difícils d'identificar a través dels ultrasons.

Dinou espècies
A través de les caixes i els paranys, els naturalistes han pogut identificar 19 espècies, a més de la del ratpenat orellut. Així, van localitzar la presència del ratpenat de Bechstein en perill d'extinció i la del ratpenat de bigotis, considerades vulnerables. Les prospeccions de ratpenats tenen lloc durant els mesos de juliol i agost. El motiu és perquè durant aquest temps els animals estan en període reproductor. Els naturalistes han treballat en 9 boscos del Ripollès. Els estudis es centren en les espècies forestals i en les cavernícoles. L'objectiu és obtenir una relació el màxim de completa possible i definir mesures de conservació adequades a les espècies forestals.

Segons Xavier Puig, els ratpenats amb unes 30 espècies inventariades fins al moment són el grup de mamífers més diversificat de Catalunya. Tot i això, segons ell, són els animals més desconeguts. La causa és que viuen de nit i s'amaguen a les profunditats de la terra. El motiu dels costums dels ratpenats són fisiològics. Les seves membranes tenen una constant pèrdua de calor i d'humitat. Per això, no poden volar ni reposar al sol perquè es deshidraten i moren.

Seminari d'iniciació a la Fotografia Naturalista

El proper 26 de juny de 2010
Professors: Marçal Molas i Xevi F. Güell
Durada: Tot el Dia.
Lloc: Local de l'ANG, c/ de les Monges 20, a Sant Daniel, Girona
Programa: de 9.00h a 11.00h Teoria
d'11.00h a 15.00h Sortida fotogràfica/taller
Dinar*
Tarda: un xic més de teoria (aprox. 3 hores)
*caldrà portar-se el dinar
per a poder aprofitar al màxim els continguts del seminari es recomana especialment l'ús de càmera rèflex
Preu Socis ANG i Ateneu 20€ i no Socis 25€
Places Limitades (Per tal de confirmar l’assistència s'haurà d’haver fet la transferència bancària amb l’import corresponent, una setmana avans de l' inici del Curs)

Temari

1a part

Què entenem per fotografia de natura
La càmera. El seu funcionament i els seus mecanismes
Raw i jpg
Els histogrames
Unes poques nocions de composició i color
Algunes tècniques compositives
El color i les combinacions
Diferents modalitats i materials de fotografia de natura
Què volem fer i com ho volem fer
Adaptació de l'equip a la modalitat
Com començar amb un equip senzill
El codi deontològic

2a part

Una petita introducció a la gestió del color
Edició de les imatges
Sistemes d'arxiu d'imatges
Post-producció amb Photoshop
Algunes tècniques per optimitzar les imatges

Mes informació: 972 22 36 38

Tres noves espècies d'ocell a la comarca en dos dies!

Les intenses pluges en plena època de migració han fet que el festival de la migració aquest any estigui sent especialment destacable. D'entre les moltes observacions destacables (vegeu la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès) en destaquen tres noves espècies d'ocell a la comarca:

7-5-10 Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1 ex al veïnat de Mosqueroles, a Cassà de la Selva, en un camp negat vora la riera Verneda (Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou, Aleix Comas)




7-5-10 Piula gola-roja (Anthus cervinus) al veïnat de Mosqueroles, a Cassà de la Selva, en un camp negat vora la riera Verneda (Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou)

8-5-10 Merla roquera (Monticola saxatilis)al veïnat de Serinyà (Miguel Ángel Fuentes, Gerard Damau

Graula, nova espècie pel Gironès

El 22 de gener, en Miguel Ángel Fuentes, en Ricard Grabulosa, la Marta Ayuso i la Marta Doncel han vist una graula (Corvus frugilegus) adulta a Sant Jordi Desvalls, acompanyada de dues cornelles negres (Corvus corone).



Es tracta d'una espècie que no apareix ni tan sols a la Llista Patró dels Ocells de Catalunya, tot i que hi ha hagut diverses observacions, sembla que no n'hi ha cap d'homologada.

No cal dir que es tracta d'una nova espècie pel Gironès.