Apunts de natura del Gironès

VI Seminari sobre Patrimoni Natural de la comarca de la Garrotxa

2012-02-15T13:26:00.000+01:00

Aquest proper dissabte tindrà lloc el sisè seminari sobre el patrimoni natural de la Garrotxa, que organitza la delegació de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) en aquesta comarca. Es tracta d'una jornada en la qual es presenten en públic els estudis més nous sobre el clima, la fauna, la flora i els hàbitats de la comarca. Hi ha dos socis de l'Ateneu que hi comuniquen els resultats dels seus treballs a la Garrotxa: en Joan Naspleda participa en dues presentacions, una sobre l'anguila i una altra sobre els ocells hivernants, i en Josep Rost en fa una altra sobre la dispersió de llavors per ocells.

La jornada dura tot el dia, des de tres quarts de deu del matí fins a dos quarts de set de la tarda. L'assistència és gratuïta, però cal fer una inscripció prèvia a l'adreça electrònica ichn@iec.cat, o al telèfon 933 248 582. La jornada es desenvoluparà a la sala d'actes de l'IMPC (Institut Municipal de Promoció de la Ciutat) al carrer Bisbe Lorenzana 15, d'Olot. A continuació en podeu consultar el programa:

Ocells aquàtics al Pont de Pedra

2012-02-01T12:02:00.001+01:00

Aquests dies, al mateix centre de Giroan hi tenim una bona representació dels ocells aquàtics que vénen a passar l'hivern a la ciutat. A l'Onyar a sota el Pont de Pedra s'hi pot veure des de fa algunes setmanes un bernat pescaire, un ocell menys habitual en aquest lloc que el martinet blanc, que ja hi és familiar. També hi sovintegen els corbs marins grossos, les polles d'aigua i els omnipresents ànecs collverds, dels quals durant aquests mesos n'hi ha més que a la primavera i estiu. I amb una mica de sort, també es pot deixar veure algun blauet volant riu amunt i riu avall...

Cantada d’havaneres PER UNS MARS PLENS DE VIDA!

2011-06-02T19:09:00.003+02:00

La nostra gent gran recorda que abans hi havia més peix, més embarcacions, més pescadors i més comunitats que vivien de la pesca per tot Europa. I aquest serà el tema de la Setmana Europea de la Pesca (4 al 12 de juny) d’aquest any: com el nostre entorn marí acostumava a estar en millors condicions, com la sobreexplotació pesquera ha canviat aquesta situació i com la reforma de la Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea constitueix una possibilitat: volem tornar al futur.

Per aquest motiu us volem convidar a la cantada d’havaneres PER UNS MARS PLENS DE VIDA! amb el grup NORAI i on comptarem amb la participació de diversos interlocutors (pescadors, científics…) per a que ens expliquin breument com era pescar en el passat, com és ara i quina visió tenen del futur.

Tot això acompanyat de la música tradicional de les Havaneres, d’un bon rom cremat i en una molt bona companyia en un lloc magnífic, l'Escala, en la Costa Brava!

Us hi esperem!

Organitza: Ocean2012 (www.ocean2012.org)

Cens de torlit‏

2011-04-20T10:34:00.002+02:00

Aquest any tornem a organitzar el cens de torlit a les planes de la Selva i l’Empordà, per conèixer millor la distribució i les preferències d’hàbitat d’aquest ocell en aquest àmbit. El torlit (o estorlic, o estorlit) és un ocell de costums nocturnes, típic de zones semi-desèrtiques però que també viu a pagès, on cria i s’alimenta als camps quan el sembrat encara no és gaire alt, entre les regues de fruiters, o als erms i guarets amb poca vegetació. Lamentablement, en les últimes dècades el torlit ha anat en declivi a moltes zones d’Europa, on se’l considera amenaçat, principalment a causa de la intensificació de l’agricultura (pesticides, pèrdua de guarets, eliminació de marges de camps, etc.). A Catalunya sembla que les poblacions encara són prou bones, tot i que també estan en regressió (podeu consultar l’últim informe del seguiment d’ocells comuns de l’ICO, el SOCC: http://www.ornitologia.org/monitoratge/reportsocc9.pdf).

Aquest cens que vam començar a organitzar des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, i al que us convidem i animem a participar, consisteix en intentar localitzar aquest ocell de nits, per mitjà del seu cant. Es fa amb un recorregut en cotxe per diferents punts, situats sempre en zones agrícoles, on el voluntari escolta durant un quart d’hora si sent l’ocell, que té un cant molt característic. Com a màxim es fan cinc punts en una mateixa nit, ara a finals d’abril (comencem passat setmana santa), que es repeteixen a finals de juny. L’experiència és del tot recomanable, perquè a més del torlit es poden sentir mussols, granotes, trobar-se alguna guilla o algun teixó pel camí...

Si us animeu, podeu col·laborar amb el cens de torlit encarregant-vos de fer alguns punts d’escolta, en cas que ja tingueu una mínima experiència amb censos de fauna. Però si inicialment us ve més de gust veure com funciona (o simplement passar un vespre de primavera en plena natura agrícola mediterrània), també podeu acompanyar algun voluntari a fer el seu recorregut. Per més informació podeu escriure un correu a joseprost@gmail.com i ja ens posarem d’acord amb els detalls.

Resultats del cens d'ocells hivernants 2011

2011-03-28T00:25:00.003+02:00

Tot i que amb força retard, pengem els resultats del cens d'hivernants a Girona i rodalies d'aquest hivern 2010-2011. El cens es va realitzar el mes de gener de 2011:

Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 351 (2010: 356, 2009: 360)
Xarxet (Anas crecca) 4
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 14
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 14
Martinet blanc (Egretta garzetta) 14
Esplugabous (Bubulcus ibis) 612 (2010: 796, 2009: 886)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 87 (2010: 89, 2009: 92)
Rascló (Rallus aquaticus) 1
Fotja (Fulica atra) 3
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 37
Gavià argentat (Larus michahellis) 90
Gavina vulgar (Larus ridibundus) 6
Becadell (Gallinago gallinago) 4
Xivitona (Actitis hypoleucos) 3
Blauet (Alcedo atthis) 5
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) 25
Cuereta blanca (Motacilla alba) 38
Merla d'aigua (Cinclus cinclus) 1

Cal agrair per dedicar part del seu temps a col·laborar amb el cens a:
Hubert Mas, Carles Pibernat, Josep Rost, Ivan Bustamante, Helena Perxacs, Narcís Rubio, Josep Barberà, Jaume Oliveras i els altres volutaris que van venir també a comptar esplugabous a la tarda.

CONSum CONScient. Cicle de debats sobre Consum Conscient i Transformador

2011-03-01T15:17:00.004+01:00

Som realment conscients de què comprem i de quines conseqüències socials i ambientals té aquest fet? Quin cost real tenen els productes que tenim al nostre abast? Podem transformar la manera de produir amb les nostres decisions de consum? El primer pas: in-formació.

Alimentació local i ecològica
4 març, vuit del vespre. Casa de Cultura (aula B).
Raimon Roda (Diputació de Barcelona) i Oriol Costa (Dinamis) ens explicaran els
projectes “Rururbal”, sobre com influïm els ciutadans en el nostre
territori-paisatge quan consumim aliments, i “Savia”, focalitzat en com
aprofitar internet per crear vincles entre consumidors conscients i productors
ecològics.

La veritat incòmoda de la pesca
11 març, dos quarts de vuit del vespre. Casa de Cultura (aula B).
Projecció del documental “The End of the Line”, sobre l’efecte devastador
d’anys de sobrepesca i els seus costos ambientals i socials. Debat posterior
amb el Dr. Josep Lloret (Universitat de Girona).

Comprar, llençar, comprar...
18 març, vuit del vespre. Casa de Cultura (aula B).
Passi del documental del mateix nom sobre l’obsolescència programada, és a dir,
el disseny de productes de vida intencionadament curta amb l’objectiu que en
poc temps siguin substituïts per altres. Debat posterior amb Marcel Bartomeus
(Xarxa pel Decreixement).

Consumir menys, viure millor. Consum conscient: mil i un dubtes... i un món
d’idees pràctiques
25 març, vuit del vespre. Casa de Cultura (aula B).
Xerrada-taller amb Toni Lodeiro, autor del llibre i del web “Consumir menos,
vivir mejor”. Espai amè i participatiu per conèixer-nos i connectar-nos.
Compartirem els nostres dubtes, angoixes, dificultats... i també claus, idees
pràctiques, adreces i contactes.

Organitzat per l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

Pollets de coll-verd i orenetes cuablanques

2011-02-21T11:18:00.005+01:00

El passat 13 de febrer de 2011 la Mar Bolea va veure una femella d'Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) acompanyada d'onze pollets al Riu Galligants, a Girona. Es tracta de la citació de cria més primerenca amb diferència que coneixem al Gironès. Fins al moment la més primerenca era el 7 de març de 2009 i l'actual la supera en tres setmanes!

És un signe més de l'establiment cada vegada més fort del coll-verd, que fa vint anys era una espècie escassa de veure a Girona.

Foto: Mar Bolea

Per altra banda, el passat 20 de febrer es va veure un grup d'Orenetes cuablanques (Delichon urbicum) passant cap al nord a la Plaça del Lleó (Aleix Comas). Aquesta data és semblant a la del anys anteriors, el 17 de febrer de 2010 i el 18 de febrer del 2009. Segurament es tracti de migrants, els individus que crien a Girona ciutat normalment arriben cap a mitjans de març.

Torna l'ós

2011-02-16T18:49:00.004+01:00

L'ós bru (Ursus arctos) és una d'aquelles espècies que formen part de la nostra mitologia zoològica tot i que fa moltíssim de temps que es va extingir de les comarques gironines, molt poc que ho va fer a Catalunya (mitjans dels anys 90) i se sospita que segurament aquest 2010 en va morir el darrer exemplar autòcton del Pirineu a França.

El seu pèssim estat de conservació va motivar que les autoritats franceses n'iniciéssin un programa de reintroducció amb óssos eslovens, força semblants als malaurats pirinencs. Aquest programa de reintroducció va ser lamentablement polèmic amb una oposició frontal per part de les autoritats i diversos ramaders de la Vall d'Aran, evidenciant que encara manca per civilitzar una part important de la societat.

I és que és indecent que no siguem capaços de conviure amb espècies com el llop i l'ós que tenen també dret si més no, a l'existència! Quan els nostres interessos comporten l'aniquilació d'aquestes espècies, aquests interessos esdevenen il·legítims.

Tot i que ja no s'ha pogut arribar a temps per salvar l'ós del Pirineu, afortunadament la reintroducció amb óssos eslovens sembla que de moment està sent reeixida i fa poc temps van aparèixer a la premsa dues notícies sobre observacions d'ós entre el Vallespir i l'Alt Empordà, a la zona de Costoja, Darnius i Maçanet de Cabrenys.

Podeu llegir les notícies als següents enllaços:

Torna l'ós al Vallespir

Més testimonis han vist l'ós bru al Vallespir

Les úniques observacions que hi havia hagut aquests darrers anys fins ara a les comarques gironines eren a la Cerdanya i el Ripollès. Aquestes observacions són les primeres en zones que no són d'alta muntanya. Tant de bo no es tracti només d'anècdotes sinó que sigui una fita històrica que marqui la recolonització de les nostres comarques per part de l'espècie i un pas més cap a la necessària reconciliació i convivència amb la natura

Bitó a Sant Julià de Ramis

2011-02-15T15:14:00.003+01:00

A través del portal de registre d'observacions ornitològiques Ornitho.cat hem sabut que el passat 14 de gener uns agents rurals van veure un Bitó (Botaurus stellaris) al Congost del Ter a Sant Julià de Ramis.

Es tracta tot just de la segona observació coneguda d'aquesta ardeida tan críptica al Gironès després que aproximadament el 1996 se n'observés un a Salt (mirarem d'obtenir les dades concretes de l'observació que va sortir publicada a la revista Ardeola de la SEO).

Es tracta d'una espècie molt escassa com a nidificant a Catalunya amb possiblement només un territori aquests darrers anys als Aiguamolls de l'Empordà, però que a l'hivern veu reforçada la seva població amb l'arribada d'exemplars provinents de més al nord. Justament aquest hivern fins el dia abans de l'observació al Congost del Ter a Sant Julià de Ramis s'estaven observant regularment un mínim de 2 (possiblement 4) bitons a l'estany de Sils.

Actualització 9/3/11

Al llibre "El Salt dels ocells", de Miquel Boix i altres, hi surt publicada una observació a Salt els dies 26 i 27 de març de 1990, de manera que l'observació d'aquest 2011 seria la tercera.

Cigonyes!

2011-02-15T15:02:00.002+01:00

En castellà diuen "Por San Blas la cigüeña verás" i San Blai cau el 3 de febrer, coincidint amb l'inici de la migració prenupcial de les cigonyes, un dels primers signes que alguna cosa està canviant i que per fi s'acosta la primavera.

Aquests dies efectivament s'estan veient cigonyes:

37 exemplars el 31 de gener sobre Fontajau-Illa de Ter (Jordi Bermejo)
21 exemplars el 2 de febrer en vol al Pla de Salt (Jordi Sargatal) Font: Ornitho.cat
6 exemplars el 14 de febrer a la Facultat de Ciències (Romina Mesón) Font: Ornitho.cat
3 exemplars el 15 de febrer aturades a les antenes de la caserna de la Guàrdia Civil, al carrer Emili Grahit i 1 ex en vol sobre el Puig de Montilivi (Aleix Comas)

Tot i ser molt abundants a l'Empordà arrel de la seva reintroducció, veure-les al Gironès sempre és una sorpresa molt agradable!

Festival dels Ocells a Girona 8 i 9 de gener de 2011

2010-12-24T14:33:00.003+01:00

Dissabte 8 de gener

08.00h-12.00h Cens d’ocells aquàtics hivernants. Es tracta d’un cens simultani pels rius de Girona i rodalies. Per a participar-hi cal experiència en la identificació d’ocells i escriure a comissio.natura@ateneunaturalista.org per tal de distribuir els observadors.

16:00h Recompte de　l'ajocador d'esplugabous a Fontajau. Lloc de trobada: esplanada davant del pavelló de Fontajau

19:00h Presentació de "www.ecco.cat, un servidor d'informació sobre els efectes del canvi climàtic en els ocells de Catalunya" a càrrec de Sergi Herrando (Institut Català d'Ornitologia). A Òmnium Cultural (c/del Nord 17, Girona)

Diumenge 9 de gener

09.00h-12.00h Anellament d’ocells a Can Salvatella (ribes del Ter sota l’Hospital Trueta). L’accés és des de Sant Ponç, cal seguir el camí fluvial fins passat l’heliport de l’hospital Trueta. Podeu trobar un plànol de situació i de com arribar-hi aquí.

Gavinot: nova espècie pel Gironès

2010-12-14T14:05:00.006+01:00

Foto: Carlos Alvarez Cros

El passat diumenge 12 de desembre de 2010, en Carlos Alvarez Cros estava mirant gavians a l'abocador de Solius (Llagostera) com fa habitualment, i va observar un jove de 1r hivern de Gavinot (Larus marinus). L'estudi de les fotografies permet assegurar que es tracta del mateix individu que s'havia vist només dos dies abans al port de Palamós.

Es tracta de la primera observació d'aquesta espècie originària de l'Atlàntic per a la comarca i d'aparició accidental a Catalunya, raó per la qual requereix de ratificació per part del Comitè Avifaunístic de Catalunya.

En Carlos Alvarez Cros fa molts anys que estudia els gavians i gavines de l'abocador de Solius, cosa que li ha permès trobar diverses espècies per primera vegada al Gironès, com ara Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina cendrosa (Larus canus), Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) i Gavià caspi (Larus cachinnans). A més ha llegit centenars d'anelles de procedències molt diverses com ara Algèria, Escandinàvia, Polònia.

Podeu consultar la seva web sobre els Ocells de la Vall del Ridaura, on hi penja setmanalment les observacions que recull sobre aquest espai que inclou alguns indrets del Gironès com el mateix abocador de Solius.

Mascarell cama-roig, nova espècie per a Catalunya

2010-12-07T10:53:00.004+01:00

Des del dissabte 4 de desembre, un mascarell cama-roig (Sula sula) és present al port de l'Estartit, passant la major part de l'estona aturat dalt d'alguna embarcació i de tant en tant sortint a pescar cap a les Medes. La notícia va saltar diumenge 5 a la nit i el dilluns 6 va ser vist per més de 50 persones i el dimarts 7 encara hi és.

Es tracta de la primera citació d'aquest ocell a Catalunya i tot just la segona a Europa després d'una observació a Estepona (Andalusia) a finals d'agost d'aquest mateix any i és una espècie que es troba al Pacífic, l'Índic i que té el seu únic punt de cria a l'Atlàntic a l'illa d'Ascensió, a mig camí entre el golf de Guinea i Brasil.

Foto: Aleix Comas

Merla d'aigua

2010-11-13T19:58:00.006+01:00

Des de fa un parell de setmanes es pot observar la merla d'aigua (Cinclus cinclus) a l'Illa de Ter. Aquest ocell aprofita les zones amb còdols i corrent d'aigua per a capbussar-se i capturar petits invertebrats que formen part de la seva dieta.

(Foto feta el dia 12.11.10 a l'Illa de Ter, Hubert Mas)

Es una de les poques cites pel Gironès d'aquesta especie que cria en rierols de muntanya i es pot desplaçar a l'hivern a zones més baixes.

El dia 13 de novembre de 2010, en una sessió d'anellament a l'Illa en vam poder capturar i anellar una.

Es correspon a un jove de l'any (anelladors: Carles Pibernat i Hubert Mas)

La sessió d'anellament va estar seguida per un nombrós grup de persones (aprox 30) de l'Institut Montilivi que feien una sortida de caire naturalistic per les Ribes del Ter dirigits per en Josep Barbarà.

Al mateix lloc en Josep Mª Bas aquesta tardor també ha anellat dues merles d'aigua més (els dies 12 i 19.11.10) a més de recuperar la que haviem anellat nosaltres.

Revisant les dades tenim un total de 6 merles d'aigua anellades a la zona. La primera ho va ser a l'octubre de 2003 i recuperada al novembre de 2006 i dues altres anellades entre octubre i desembre de 2006.

Els torlits a la plana selvatana

2010-11-12T19:31:00.010+01:00

Al darrer número de la Revista Catalana d'Ornitologia hi surt publicat un treball sobre el torlit que vam fer amb els companys Quim Vilagran i Alfons Delgado. Les dades recollides en els darrers anys en noticiaris i butlletins naturalistes, juntament amb una part de treball de camp, ens han permès descriure el que representa una nova població reproductora per a Catalunya al sector nord-est de la plana selvatana, inclòs en gran part dins de la comarca del Gironès. Aquesta troballa és interessant a nivell català, considerant que de torlit només se n'havien trobat poblacions a les planes de Lleida, l'Empordà, la Cerdanya i el Camp de Tarragona, i que és una espècie que es considera amenaçada a Europa i que està molt lligada a ambients agrícoles.

Aquesta publicació també posa de manifest la gran importància que té la feina, molt sovint costosa i feixuga, de recollir dades de biodiversitat en qualsevol suport, ja siguin butlletins, anuaris, noticiaris o bases de dades com la que gestiona l'Ateneu a l'àmbit del Gironès (i en la que tothom pot participar: http://www.ateneunaturalista.org/ObservacionsConsulta.asp). I també ens anima a continuar estudiant el torlit a la plana selvatana i en altres indrets propers, continuant el projecte sobre la seva població, distribució i hàbitat que vam començar ja fa dos anys gràcies a la participació de molts voluntaris. Per això també volem donar-vos les gràcies un cop més a tots els que hi heu participat directa o indirectament, aquest article també és cosa vostra!

Podeu consultar el pdf de l'article en aquesta adreça:
http://www.ornitologia.org/publicacions/26_01_08.pdf

I la resta de treballs publicats en aquest i altres números de la Revista Catalana d'Ornitologia en aquesta altra:
http://www.ornitologia.org/publicacions/butlleti3.htm

Repicatalons de Lapònia i Àguila pomerània, noves espècies per Catalunya

2010-11-02T13:57:00.007+01:00

Aquests darrers dies s'han vist dues noves espècies noves d'ocells per a Catalunya. El dia 14 d'octubre en Jaume Vilarupla va fotografiar un rapinyaire que no va saber identificar a Arenys de Mar. En examinar la fotografia va resultar que es tractava d'una Àguila pomerània (Aquila pomarina), una espècie fins ara mai citada a Catalunya molt semblant a l'Àguila cridanera grossa (Aquila clanga), que tot i ser també rara es veu cada any en algunes ocasions a Catalunya. En podeu veure una fotografia al següent enllaç:

http://birdscatalonia.brinkster.net/ReservoirBirds/ImagesViewer.asp?lngImageId=1722&strLanguage=CAT&strSQL=&blnSlideShow=0

Per altra banda, el passat 24 d'octubre, l'Àlex Ollé va trobar un Repicatalons de Lapònia (Calcarius lapponicus) als prats de Can Comas, al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquesta tardor aquesta espècie s'està veient en unes quantitats anormalment altes, sobretot a la costa atlàntica i fins i tot se n'havia vist algun a la Camarga, de manera que entrava dins de les quinieles que se'n podia veure algun a Catalunya.

S'ha anat veient de manera intermitent fins almenys el dia 30 d'octubre al mateix indret i en una ocasió se'n van veure almenys dos individus.

Més informació a Frontera.cat

Repicatalons de Lapònia, PN Aiguamolls de l'Empordà, 30-10-10 Foto: Aleix Comas

Excursió al jaciment de Fumanya (Berguedà)

2010-11-01T12:04:00.011+01:00

Els dies 23 i 24 d'octubre l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, va organitzar una sortida de cap de setmana al Berguedà.
El dissabte vam visitar, en primer lloc, el museu de l'Institut Català de Paleontologia de Sabadell i tot seguit ens vam dirigir al jaciment de Fumanya, on vam poder observar-hi petjades de dinosaure en una paret vertical de fa 13 milions d'anys. Molt espectacular!!
Una part dels Ateneuencs que ens vam quedar fins diumenge, vam poder veure a primera hora a l'embassament de la Baells, una parella de Corbs marins emplomallats atlàntics (Phalacrocorax aristotelis aristotelis) despistats durant una tempesta ara fa aprox. un any i mig. I ja com a etapa final, ens vam desplaçar fins el km 15 del Coll de Pal (Parc Natural del Cadí-Moixeró) on vam fer un recorregut a peu per una zona de pi negre denominada "La Ruta del trencapinyes".
No tinguerem sort amb el Trencapinyes (Loxia curvirostra), però l'estona s´ho va valer en poder observar durant una bona estona i amb deteniment, un espectacular mascle de Picot negre (Dryocopus martius) alhora que anava cantant.
Sens dubte un cap de setmana molt interessant.

Agró blanc i Merla d'aigua al riu Ter a Girona

2010-11-01T11:56:00.007+01:00

El passat dissabte 30 d'octubre, en Josep Barbarà va veure i fotografiar un Agró blanc (Casmerodius albus) al riu Ter al Pont Major, a Girona, a la zona on hi ha l'ajocador de corbs marins grossos.

Es tracta de la primera observació d'aquest hivern al Gironès. Cercant a la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, veiem que la data és molt similar a la dels darrers anys:

30-10-2010 Pont Major, Girona
29-10-2009 Celrà
28-10-2008 Sant Julià de Ramis
21-09-2007 Celrà
09-10-2006 Bordils
12-10-2005 Campdorà, Girona

A més, el mateix dia a l'Illa de Ter, a Girona, es va veure una Merla d'aigua (Cinclus cinclus) (Hubert Mas, Martin Ley, Carles Pibernat), una espècie que només s'ha observat en comptades ocasions a la comarca (a la BdDdBdG amb aquesta observació només n'hi ha registrades 11)

Les merles del nostre jardí

2010-10-24T16:06:00.003+02:00

Els companys Laura Pineda i Joan Sanz, de Cubelles (Garraf) ens fan arribar aquest bonica crònica de les merles del seu jardí, de la primavera passada. Garden safari!:

Les merles del nostre jardí

Aquesta primavera una parella de merles va fer niu al nostre petit jardí. Varen escollir l’heura, entre la paret i el coixí que els proporcionava la mateixa fullaraca d’heura, a no més de 30 cm del terra. A finals d’hivern el mascle canta, matinades i capvespre, en un lloc elevat molt a prop de casa. De tant en tant veiem la parella i un dels dies la femella porta al bec materials per fer el niu; els porta dins l’heura. Comença la incubació. La femella la veiem ben poc, surt, just per buscar aliment. El mascle ve sovint, vigila , canta al capvespre i acaba segurament marxant després d’emetre un crit potent. Ja a primers de maig la femella entra i surt del niu portant menjar. No fan soroll, excepte el crit que propina el mascle si veu algun intrús (la tórtora turca, visitant habitual a la nostre menjadora surt esfereïda després de que la merla mascle la envestís). El dia 21 de maig en Bernat, en molta cura i amb por de no espantar, intenta fotografiar un poll que just li ha semblat que havia vist. Al cap d’una hora, en un bon dia solejat del mes de maig, ja en són tres cries de merla que donen voltes pel jardí. Ara la femella va i ve, cada vuit minuts, portant un cuc al bec. Els tres joves van corrent, pugen a la truana, es mouen cap a casa del veí i finalment al cap de vuit dies emprenen el vol definitiu per sortir del lloc on van néixer. Ni un gat, que cada dia passa per sobre del mur a tocar les heures, ni una garsa que oportunament baixa a l’herba han posat en perill les cries de merla. El mascle i la femella s’uneixen a crits davant el perill i fan fora sense problemes els intrusos.

Primavera del 2010

Laura Pineda i Joan Sanz

Cubelles (Garraf)

Presentació de la Guia sonora dels insectes de Catalunya

2010-10-21T15:08:00.002+02:00

Divendres 22 d'octubre a les 20.00h es presenta a la Casa de Cultura de Girona la Guina sonora dels insectes de Catalunya. La presentació anirà a càrrec de Rafael Carbonell, autor de la guia.

Rafael Carbonell i Eloïsa Matheu són autors de la primera guia sonora dels insectes de Catalunya, la primera guia d'aquest tipus que es publica a l'estat. El llibret, que s’acompanya d’un CD, està editat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i Alosa.

El llibre recull una col•lecció de petites descripcions de veus d'unes 50 espècies d'ortòpters i hemípters catalans juntament amb els oscil•logrames que permeten accedir a una representació gràfica del volum del so en relació al temps. S'acompanyen d'una fotografia de cada espècie i els detalls del lloc, data i moment del dia de les gravacions. Descriuen com es produeixen els sons en cada grup i ensenyen així que els grills produeixen el seu cant fregant les ales mentre els saltamartins ho fan fregant les potes. Inclouen una bibliografia sobre ortòpters de Catalunya, sobre sons d'insectes i algunes adreces web

Aquesta primera Guia sonora dels insectes de Catalunya és una obra de consulta dels insectes cantaires més comuns de Catalunya: els grills, saltamartins i cigales. Molts d’aquests insectes es detecten millor per l’oïda que visualment, i es pot reconèixer l’espècie gràcies al seu cant, però de vegades cal confirmar-ho amb l’anàlisi dels sons. És per això que aquest llibret, on trobarem els trets indispensables per reconèixer les diferents espècies, inclou un CD amb els cants de 22 grills, 23 saltamartins i 5 cigales, a més de 5 paisatges sonors. Desitgem que aquesta sigui una eina útil per aprendre a descobrir-los i conèixer-los millor, amb una mica de paciència, i que ens ajudi a conservar-los i a preservar els seus hàbitats

El darrer NotNat

2010-10-18T16:38:00.003+02:00

Fa alguns mesos que heu deixat de rebre el Noticiari Naturalista de Girona i comarca. Alguns de vosaltres l’havíeu rebut, mes rere mes, de forma ininterrompuda, des dels seus inicis l’any 1997 (ja fa 13 anys!). Però els anys passen, al ritme que creix la nostra feina i els nostres maldecaps, al ritme que el temps del què disposem s’escurça dia rere dia, al ritme que tenim noves obligacions familiars i laborals. Hi hem posat esforç, passió i dedicació, però cada vegada se’ns ha fet més difícil mantenir la periodicitat mensual.

Afortunadament, però (i de forma paral·lela a la nostra manca de temps), la tecnologia, les oportunitats i les possibilitats del món virtual han evolucionat substancialment. Un dels objectius primigenis del Noticiari Naturalista de Girona i comarca era el de recopilar la informació generada també pels naturalistes amateurs. Aquesta funció avui dia ja està totalment garantida i amb molt millors condicions amb la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès i també a través d’altres iniciatives posteriors a nivell català (però només per a ocells...) com és el portal Ornitho.cat. Avui en dia ja té poc sentit conèixer les notícies naturalistes amb un mes de retard, quan webs, portals, blocs o fins i tot sistemes d’alertes via SMS ens avisen amb immediatesa de la presència d’una o altra espècie a casa nostra. La tasca divulgativa del NOTNAT ha estat important, fonamental, per arribar de forma directa a més de 1200 persones i, a través de la web, a molts d’altres visitants. Però cal adaptar-se als nous temps i cercar noves maneres més àgils, més eficaces, més eficients, més interactives i més atractives per tal de seguir fent aquesta tasca.

A partir d’ara ens trobareu al bloc de la Comissió de Natura de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, un bloc que esteu convidats a visitar i a seguir, per tal de rebre puntualment cada nova notícia relacionada amb la natura de la comarca o més enllà. A més, aquells que ho desitgeu podeu esdevenir redactors del bloc (ho podeu sol·licitar a través del bloc o bé a comissio.natura@ateneunaturalista.org), d’aquesta manera podeu compartir les vostres troballes, fotografies, observacions i reflexions amb la resta de naturalistes del Gironès.

Acomiadem amb emoció el Noticiari Naturalista, però conscients que la feina que hem fet ha servit per conscienciar moltes persones, molts amants de la Natura, de la nostra terra, del nostre patrimoni. Com ens recitava Neruda: “Pájaro a pájaro, conocí la tierra”. Això és el que hem fet, conèixer, descobrir, apassionar-nos, amb cada oreneta, orquídia o salamandra, i mirar de transmetre aquests humils coneixements que, junts, hem descobert a la nostra ciutat i la nostra comarca.

Ponç Feliu, Aleix Comas i Albert Ruhí

Girona, octubre de 2010

Família de llúdrigues al Congost del Ter

2010-10-12T23:26:00.003+02:00

El passat 1 de maig de 2010 la Marta i jo el recordarem tota la vida. Per primer cop al Congost del Ter (Gironès) i amb imatges incloses, vam veure una família sencera de quatre llúdrigues nedant i pescant plàcidament dins l’aigua.

Us ho explico.

Tot va ser quan anava a veure el duc amb els prismàtics penjats al coll.
Vaig sentir fressa d'aigua i sota un desmai caigut per la nevada damunt l'aigua....No m'ho podia creure, hi havia una llúdriga traient mig cos de l'aigua menjant un peix. Mentre volia creure que era veritat el que estava veient....de sobte, un parell més jugant,....i una altra apareguent de sota l’aigua!!.
Vaig sortir disparat cap a casa a buscar la càmera de filmar i alhora dient-li a la Marta.
Vam sortir els dos com una bala, pregant que encara hi fossin. Com podeu veure amb aquestes imatges que us mostrem, vam tenir sort !!
Són uns segons, però suficients com a testimoni d'aquest excepcional avistament. Tres anys fent el cens de llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà....i no la vam veure mai!!...i ara, en veiem una família al costat mateix de casa!!

No és sorprenent??
Realment inoblidable.

Bernats pescaires en migració

2010-10-07T14:22:00.005+02:00

Aquests dies estan passant força Bernats pescaires (Ardea cinerea) en migració cap al sud. El 6 d'octubre es va veure un grup de 8 exemplars a les hortes de Santa Eugènia, a Girona (Ponç Feliu) i un altre grup de 25 exemplars volant en formació per sobre el Parc del Migdia, a Girona (Aleix Comas)

També hem trobat una altra observació d'un grup de 14 exemplars volant cap al sud a Campllong el passat 5 de setembre (Antoni Mariné)

23è Concurs de Fotografia Naturalista

2010-09-23T09:27:00.003+02:00

Fins el 31 d’octubre hi ha temps per a presentar fotos al 23è Concurs de Fotografia Naturalista, organitzat per l’Associació de Naturalistes de Girona i per l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona.

Recordeu que hi ha una categoria específica per als socis de l'ANG i de l'Ateneu, amb l'únic requisit que les fotos siguin fetes en algun indret dels Països Catalans. Igual que l'any passat, no cal imprimir les fotos per a presentar-les sinó que cal presentar-les a través d'internet.

Podeu consultar-ne les bases a:
http://www.naturalistesgirona.org/fotografia/ca/naturalistes-girona-concurs-fotografia-bases-concurs

De l’1 de setembre al 31 d’octubre de 2010. Inscripcions de les fotografies
Termini per presentar les fotografies a través del portal http://www.naturalistesgirona.org/fotografia

19 de novembre de 2010. Deliberació del jurat
El veredicte es farà públic el 17 de desembre.

17 de desembre de 2010. Lliurament de premis del 23è Concurs
En un acte al Centre Cultural La Mercè de Girona

Del 17 de desembre de 2010 al 24 de gener de 2011. Exposició de les fotografies
premiades

Centre Cultural La Mercè, Pujada de la Mercè, 12, de Girona
Horari:
De dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 21 h
Dissabte de 10 a 14 h
Diumenges tancat
Del 24 de desembre al 8 de gener tancat per vacances de Nadal

Ajocador d'orenetes a Bescanó

2010-09-20T21:23:00.003+02:00

Un camp de blat de moro de Bescanó (a tocar el poble, just a mà esquerra entrant des de Montfullà), acull aquesta tardor milers i milers d'Orenetes vulgars (Hirundo rustica) cada capvespre, que es preparen per a iniciar el viatge de retorn a l'Àfrica d'aquí a uns dies. Els estols que composen aquest ajocador són probablement formats per alguns exemplars que, altres anys, dormien a Fontajau. Durant els darrers dies (i probablement aquesta mateixa setmana), s'han fet esforços per anellar exemplars, amb diversos controls de l'estranger, fins i tot una Oreneta de ribera (Riparia riparia) anellada a Bèlgica.

Actualització 21/09/2010:

El dimecres 22 al vespre es farà la darrera sessió d'anellament de l'ajocador. La sessió està oberta a qui hi vulgui assistir. El diumenge passat se'n van anellar cap a 1400 individus!

Actualització 23/09/2010:

A la darrera sessió d'ahir 22-9 es van anellar més de tres-cents exemplars d'Oreneta vulgar (Hirundo rustica) i almenys una Oreneta de ribera (Riparia riparia) i una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). El grup d'orenetes ja s'havia reduit de manera molt considerable comparat amb dies enrere. Va fer acte de presència un Falcó mostatxut (Falco subbuteo), que aparentment no va reeixir. Un dels controls efectuats era una oreneta vulgar anellada prèviament a Alemanya.

Bosqueta icterina anellada a Salt

2010-09-19T21:14:00.008+02:00

Bosqueta icterina (Hippolais icterina) Pla dels Socs, Salt 19/9/2010 Foto: Ponç Feliu

Durant una jornada d'anellament a Salt organitzada per Marfull el 19/9/2010 s'ha anellat una Bosqueta icterina (Hippolais icterina). Es tracta tot just de la segona citació d'aquesta espècie oriental a la comarca després d'una altra anellada el 14/09/1996 a Fontajau, a Girona.

Aquesta espècie és escassa a casa nostra, tot i que cada any alguns exemplars dels que crien a les zones més occidental del nord del continent europeu, migren per Catalunya, especialment al mes de maig durant la primavera, o al setembre en el pas post-nupcial.

Els darrers abellerols de l'any

2010-09-17T09:49:00.003+02:00

Abellerol (Merops apiaster) a Can Vinyals, Flaçà 20/4/2008 Foto: Helena Perxacs

Abellerol (Merops apiaster) regurgitant una egagròpila a la Facultat de Ciències, a Montilivi, Girona 13/9/2007 Foto: Miguel Ángel Fuentes

Des de finals d’agost els abellerols (Merops apiaster) van marxant cap a l’Àfrica. El passat 22 d’agost ja se’n va veure un grup d’aproximadament 15 exemplars migrant cap al sud al carrer de la Rutlla a Girona (Ponç Feliu) i el 16 de setembre cap a 10 exemplars a les Pedreres, a Girona (Aleix Comas), que segurament seran dels darrers que es veuran aquest any al Gironès (recordeu d’entrar les vostres observacions a la Base de Dades de Biodiversistat del Gironès!).

No recordo qui va dir que els abellerols són els ocells més catalanistes, perquè arriben per Sant Jordi i marxen l’onze de setembre. Tot i que evidentment no és una cosa matemàtica sí que es correspon força amb la realitat, almenys per al gruix de la població, tal i com es pot comprovar analitzant les dades disponibles a la BdDdBdG.

Troben a Queralbs la primera colònia de Catalunya de ratpenats orelluts

2010-08-04T12:46:00.001+02:00

Troben a Queralbs la primera colònia de Catalunya de ratpenats orelluts

Font: Diari de Girona

L'any passat van detectar el primer exemplar de l'espècie al mateix municipi del Ripollès

QUERALBS | XAVIER VALERI El Consorci per a la protecció i gestió dels espais d'interès natural al Ripollès a través d'especialistes en ratpenats de Galanthus (Centre per a l'Estudi i i Divulgació del Medi Ambient i el Museu de Ciències Naturals de Granollers) ha descobert a Queralbs la primera colònia de cria del ratpenat orellut del Pirineus Catalans, segons ha explicat el responsable dels estudis, Xavier Puig. Fa pocs dies, van posar un emissor sobre l'esquena d'una femella. La freqüència els va dur fins a la colònia situada dins d'una cova a 4 quilòmetres de distància del punt d'origen.

Puig ha explicat que es tracta d'una espècie molt rara que viu en prats situats a més de 1.800 metres d'alçada. "És un animal en perill d'extinció molt estrany que només viu en determitats punts dels Alps i dels Pirineus", ha apuntat. La seva característica diferencial de la resta dels ratpenats és que té unes orelles gairebé tan llargues com el cos. Segons ha explicat Puig, en el decurs d'aquesta nit i matinada l'associació Gallanthus farà el recompte de cries i adults que viuen a la cova. La previsió és que d'aquí a uns dies puguin fer públics els resultats.
L'estudi dels ratpenats obliga els especialistes a acoblar-se als seus horaris. Així, han d'establir els paranys abans que es pongui el sol per vigilar-los durant unes cinc hores. Xavier Puig ha explicat que l'associació Gallanthus només fa un any que va detectar per primera vegada l'espècie al Ripollès. Segons ell, va ser la primera notícia que es va tenir de l'existència de l'espècie a Catalunya.

El ratpenat orellut adult pesa uns 8 o 9 grams i mesura entre 8 i 9 centímetres de llarg. És un animal nocturn que s'alimenta d'insectes, com ara papallones o grills. Està dotat d'un sistema de detecció similar al del radar. Disposa d'una oïda molt desenvolupada, a través de la qual recull la informació del seus propis crits. Les ones d'ultrasò generades pels crits detecten els insectes en moviment, els quals caça i menja. El radar fa molt difícil que caigui a les xarxes que disposen els naturalistes en rius, prats i pistes forestals i d'altres punts, on els ratpenats acostumen a caçar o cerquen parella.

Els membres de l'Associació Gallhantus, per estudiar les diferents espècies de ratpenats que viuen als boscos, també, fan servir la col·locació de caixes (similars a les de niu per als ocells) perquè els ratpenats les colonitzin. Aquesta acció ha permès identificar espècies diferents al ratpenat orellut que no solen caure en d'altres paranys i són més difícils d'identificar a través dels ultrasons.

Dinou espècies
A través de les caixes i els paranys, els naturalistes han pogut identificar 19 espècies, a més de la del ratpenat orellut. Així, van localitzar la presència del ratpenat de Bechstein en perill d'extinció i la del ratpenat de bigotis, considerades vulnerables. Les prospeccions de ratpenats tenen lloc durant els mesos de juliol i agost. El motiu és perquè durant aquest temps els animals estan en període reproductor. Els naturalistes han treballat en 9 boscos del Ripollès. Els estudis es centren en les espècies forestals i en les cavernícoles. L'objectiu és obtenir una relació el màxim de completa possible i definir mesures de conservació adequades a les espècies forestals.

Segons Xavier Puig, els ratpenats amb unes 30 espècies inventariades fins al moment són el grup de mamífers més diversificat de Catalunya. Tot i això, segons ell, són els animals més desconeguts. La causa és que viuen de nit i s'amaguen a les profunditats de la terra. El motiu dels costums dels ratpenats són fisiològics. Les seves membranes tenen una constant pèrdua de calor i d'humitat. Per això, no poden volar ni reposar al sol perquè es deshidraten i moren.

Seminari d'iniciació a la Fotografia Naturalista

2010-06-12T21:19:00.003+02:00

El proper 26 de juny de 2010
Professors: Marçal Molas i Xevi F. Güell
Durada: Tot el Dia.
Lloc: Local de l'ANG, c/ de les Monges 20, a Sant Daniel, Girona
Programa: de 9.00h a 11.00h Teoria
d'11.00h a 15.00h Sortida fotogràfica/taller
Dinar*
Tarda: un xic més de teoria (aprox. 3 hores)
*caldrà portar-se el dinar
per a poder aprofitar al màxim els continguts del seminari es recomana especialment l'ús de càmera rèflex
Preu Socis ANG i Ateneu 20€ i no Socis 25€
Places Limitades (Per tal de confirmar l’assistència s'haurà d’haver fet la transferència bancària amb l’import corresponent, una setmana avans de l' inici del Curs)

Temari

1a part

Què entenem per fotografia de natura
La càmera. El seu funcionament i els seus mecanismes
Raw i jpg
Els histogrames
Unes poques nocions de composició i color
Algunes tècniques compositives
El color i les combinacions
Diferents modalitats i materials de fotografia de natura
Què volem fer i com ho volem fer
Adaptació de l'equip a la modalitat
Com començar amb un equip senzill
El codi deontològic

2a part

Una petita introducció a la gestió del color
Edició de les imatges
Sistemes d'arxiu d'imatges
Post-producció amb Photoshop
Algunes tècniques per optimitzar les imatges

Mes informació: 972 22 36 38

Tres noves espècies d'ocell a la comarca en dos dies!

2010-05-08T21:00:00.003+02:00

Les intenses pluges en plena època de migració han fet que el festival de la migració aquest any estigui sent especialment destacable. D'entre les moltes observacions destacables (vegeu la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès) en destaquen tres noves espècies d'ocell a la comarca:

7-5-10 Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1 ex al veïnat de Mosqueroles, a Cassà de la Selva, en un camp negat vora la riera Verneda (Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou, Aleix Comas)

7-5-10 Piula gola-roja (Anthus cervinus) al veïnat de Mosqueroles, a Cassà de la Selva, en un camp negat vora la riera Verneda (Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou)

8-5-10 Merla roquera (Monticola saxatilis)al veïnat de Serinyà (Miguel Ángel Fuentes, Gerard Damau

Graula, nova espècie pel Gironès

2010-01-22T12:40:00.004+01:00

El 22 de gener, en Miguel Ángel Fuentes, en Ricard Grabulosa, la Marta Ayuso i la Marta Doncel han vist una graula (Corvus frugilegus) adulta a Sant Jordi Desvalls, acompanyada de dues cornelles negres (Corvus corone).

Es tracta d'una espècie que no apareix ni tan sols a la Llista Patró dels Ocells de Catalunya, tot i que hi ha hagut diverses observacions, sembla que no n'hi ha cap d'homologada.

No cal dir que es tracta d'una nova espècie pel Gironès.

Esparver d'espatlles negres, nova espècie pel Gironès

2009-11-21T16:04:00.005+01:00

El dissabte 21 de novembre, en Rafel Mariné i el seu fill, en Quim, han vist un Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) a Esclet, a Cassà de la Selva, prop de Ca n'Oller. Fa algunes setmanes ja se'n va veure un a prop, a l'estany de Sils en el que ha sigut el millor any per a aquesta espècie a casa nostra, amb diverses parelles criant a la plana de Lleida.

Gràcies a l'avís que n'ha fet l'Alfons Delgado a Naturmania, alguns altres observadors hem pogut gaudir d'aquest rapinyaire preciós.

Es tracta de la primera observació d'aquesta espècie africana a la comarca.

Foto: Aleix Comas

Ocells Gironès Novembre 2009

2009-11-16T09:50:00.003+01:00

170 ESPARVER D'ESPATLLES NEGRES (Elanus caeruleus)
...........21-11 Esclet. Primera observació per a la comarca!
169 Mallerenga d'aigua (Parus palustris)
...........14-11 Illa de Ter

Ocells Gironès Octubre 2009

2009-11-03T20:49:00.001+01:00

168 Grua (Grus grus)
...........31-10 Montbó, a Canet d'Adri
167 Becadell sord (Lymnocryptes minimus)
...........29-10 Celrà
166 Verderola (Emberiza citrinella)
...........18-10 Can Salvatella, a Girona

XXIIè Concurs de Fotografia Naturalista

2009-10-25T21:29:00.005+01:00

Encara resta de temps fins el 31 d'octubre per a participar al 22è Concurs de Fotografia Naturalista de l'ANG, on l'Ateneu hi col·labora en l'organització.

Recordeu que existeix una categoria específica per als socis de l'ANG i de l'Ateneu, que únicament té com a requisit ser soci d'alguna de les dues entitats i que estigui feta als Països Catalans. Aquest any la tramesa de fotos es fa via web, ja no cal imprimir les fotos i enviar-les. En podeu trobar les bases al següent enllaç:

http://www.naturalistesgirona.org/fotografia/

Stelgidopteryx serripennis, nova espècie per al WP

2009-10-19T12:05:00.004+02:00

El passat dia 13 d'octubre, a St. Finians Bay, a la costa oest d'Irlanda, es va veure una Stelgidopteryx serripennis (Northern Rough-winged Swallow), una oreneta americana que no s'havia vist mai abans al Paleàrtic Occidental.

En cas d'acceptació per part del Irish Rare Birds Committee, es tractaria d'una nova adició a la llista dels ocells del Paleàrtic Occidental.

Més info a:
http://www.irishbirding.com/birds/web?task=Display&sighting_id=16629

Fredelugues sense fred

2009-10-11T19:09:00.007+02:00

Tot i que pel temps que fa ningú ho diria, el calendari faunístic ja ens anuncia que l'estiu s'ha acabat i que s'aproximen els mesos freds. La majoria d'ocells migradors que passen l'hivern a l'Àfrica ja han marxat o estan marxant, i els que vénen a passar l'hivern ja comencen a arribar. El més representatiu d'aquests potser és la fredeluga, que amb el nom que té ja no enganya a ningú. Avui se n'ha vist el primer grup al Gironès, una quinzena, als camps llaurats d'Esclet (Cassà). A la mateixa zona s'hi ha vist també un torlit, tres perdius roges, un xoriguer comú i un còlit gris. Val a dir que totes aquestes espècies actualment estan en una situació desfavorable per la seva conservació a Europa, principalment pel model agrícola intensiu (pesticides, fertilitzants, eliminació de marges...) que predomina. En contrast, a la mateixa zona, hi havia un bon grapat de caçadors disparant perdigonades... aquesta, en canvi, és una espècie que no es troba pas en perill d'extinció...

Les primeres fredelugues ja han arribat.

Fòssils de tortugues d'aigua de fa 3,5 milions d'anys, a Caldes de Malavella

2009-10-01T15:54:00.005+02:00

Un equip multidisciplinari d'arqueòlegs, paleontòlegs, geòlegs i biòlegs han trobat restes de tortugues aquàtiques de fa uns 3,5 milions d'anys al jaciment del Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella, durant la desena campanya anual d'excavació consecutiva, que finalitzarà avui.

Per llegir-ne més, clica a sota:
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/09/30/troben-fogravessils-tortuga-daigua-35-milions-danys-al-camp-dels-ninots/360376.html

No vagis peix! Coneixes els peixos del litoral català?

2009-09-15T18:06:00.005+02:00

Aquest és el títol de la conferència que us proposem com a primera activitat de l'Ateneu en aquest curs que acaba de començar. Es tracta de la presentació a Girona del llibre Del mar a la llotja. Els peixos del litoral català, de Lluís Mercader. Aquest llibre és una guia dels peixos comercials del litoral català, els que habitualment podem veure a la llotja o a qualsevol peixateria. En una primera part, més general, s’explica què és un peix, concepte no sempre tan obvi, i també es parla de la biologia, l’ecologia i la diversitat de formes i colors d’aquests vertebrats aquàtics. En un segon capítol es fa una pinzellada a les tècniques de pesca tradicionals més emprades a Catalunya. El gruix del llibre el constitueixen les fitxes tècniques de 60 d’aquests peixos comercials. La descripció, la biologia i ecologia i el tipus de pesca amb què es capturen vénen acompanyades d’una aquarel·la, obra del mateix autor dels textos, i esporàdicament, d’alguna fotografia.
Lluís Mercader, ictiòleg i doctor en Ciències Biològiques, és un gran coneixedor del mar que, a més, domina el dibuix i la pintura amb una mestria notable. D’alt nivell científic, i de to divulgatiu, aquesta obra és imprescindible per a tot naturalista interessat en el món dels peixos del nostre mar.

La conferència-presentació tindrà lloc al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes; carrer Sta. Eugènia 146), el divendres 25 de setembre, a les vuit del vespre.

Rat-penat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) Nova espècie de mamífer per a Catalunya

2009-08-31T14:28:00.005+02:00

Segons publica el Diari de Girona, científics de l'Associació Galanthus i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, van capturar la setmana passada un exemplar de Rat-penat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) en una cova a Queralbs, al Ripollès, a 2260 metres d'alçada.

Es tracta de la primera citació d'aquesta espècie a Catalunya, que habita als Alps i també s'ha citat en algunes ocasions al Pirineu, la més recent a Andorra.

Font: Diari de Girona

En podeu llegir la notícia completa al següent enllaç, on a més n'hi podreu veure una foto:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/31/troben-especie-amenacada-ratpenat--queralbs/353891.html

Duc pescador bru (Ketupa zeylonensis) criant a Turquia

2009-08-19T18:03:00.003+02:00

Ornitòlegs holandesos i turcs han trobat fins a 6 exemplars de Duc pescador bru (Ketupa zeylonensis) en un indret no especificat del sud de Turquia, entre els quals alguns polls volanders, la qual cosa en confirma la cria per primera vegada a la història al Paleàrtic Occidental.

Es tenien registres d'aquesta espècie de finals del segle XIX a Turquia i llavors no se'n va saber res fins el 1975 en què se'n va veure un a Israel. El 1990 se'n va fotografiar un a Turquia i aquests darrers anys hi havia hagut rumors de pescadors que afirmaven haver-ne vist en alguns punts de Turquia.

En podeu llegir un article (si sabeu turc) i veure'n diverses fotos al següent enllaç:

http://www.trakus.org/kods_bird/trakusdergi01/2009_3_exx/index.html

I si no sabeu turc, al darrer número de Dutch Birding en surt un article amb altres fotos en anglès...

Falcó sagrat (Falco cherrug) nova espècie per a Catalunya

2009-08-17T12:51:00.005+02:00

A Hongria hi ha en marxa un projecte LIFE d'estudi i conservació del Falcó sagrat (Falco cherrug). En el marc d'aquest projecte s'han marcat amb emissors via satèl·lit diversos exemplars, un dels quals, anomenat Piros, aquest estiu ha anat viatjant cap a l'oest i va entrar a Catalunya per la Vall de Camprodon el dia 30 de juliol. Va fer nit a Osona, i al dia següent va ser detectat per la Conca de Barberà i la Ribera d'Ebre, abans de passar a Aragó i seguir oest enllà.

Es tracta de la primera observació comprovada d'aquesta espècie a Catalunya en estat natural, perquè en ser una espècie habitual en falconeria, fins al moment totes les observacions que hi havia o bé eren comprovades d'ocells escapats o bé no se'n podia garantir la seva arribada per mitjans naturals a Catalunya.

Font:

http://www.sakerlife.mme.hu/en/content/show

En el següent enllaç podeu anar seguint per on para el falcó i el seu viatge fins al moment, heu de sel·leccionar Piros 2009 al desplegable:

http://www.sakerlife.mme.hu/hu/gmap

Larus fuscus fuscus, nou taxó per al Gironès

2009-08-05T10:14:00.007+02:00

El passat 1 d'agost, en Carlos Alvarez Cros va llegir una anella de lectura a distància en un gavià fosc a l'abocador de Solius, a Llagostera. Era una anella de Finlàndia, on només hi cria la subespècie nominal Larus fuscus fuscus, que és considerada raresa a Catalunya.

Tot i ser de mantell molt més fosc que els gavians foscos que veiem més habitualment (subespècie graellsii) la seva identificació és força complicada per la similitud amb d'altres subespècies, però gràcies a la lectura de l'anella se'n pot assegurar la identifació.

Amb anterioritat, el gener del 2006 s'havia observat un individu pertanyent a una altra subespècie, intermedius, que havia sigut anellat a Noruega, a part d'altres observacions visuals d'individus de mantell molt fosc que possiblement també fossin d'aquesta altra subespècie.

Es tracta de la primera observació comprovada de la subespècie fuscus al Gironès.

Ocells Gironès Juliol 2009

2009-07-13T15:03:00.004+02:00

165 Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
...........28-7 Sant Narcís, a Girona
164 Falcó de la reina (Falco eleonorae)
............9-7 Sant Narcís, a Girona
163 Milà reial (Milvus milvus)
............6-7 Montilivi, a Girona

Eudinamys scolopaceus a Kuwait, nova espècie pel Paleàrtic Occiental

2009-07-06T13:37:00.004+02:00

El passat 22 de febrer de 2009, es va veure un Eudinamys scolopaceus (Asian Koel en anglès) a Kuwait, al límit oriental del Paleàrtic Occidental. Aquesta espècie de la família dels cucuts no havia estat detectada amb anterioritat en aquesta bioregió, tot i que sí que ho havia estat en zones properes

En podeu veure fotos i més informació al següent enllaç:

http://www.alsirhan.com/Blog/?p=1496

Excursió al Revardit

2009-07-01T11:14:00.014+02:00

El Revardit és potser el riu més desconegut del Gironès. O almenys, ho era per molts de nosaltres abans de la sortida que hi vam fer amb l'Ateneu el passat dia 27. Neix a Biert, als peus de Rocacorba, i alimenta les aigües del Terri, i és termener entre el Gironès i el Pla de l'Estany en una bona part del seu curs. En el seu tram més alt pràcticament no hi ha masies ni assentaments humans de cap mena, i per tant, és un riu interessantíssim per la poca pressió que ha rebut. Acompanyats per en Quim Pou, expert en peixos, vam explorar el tram de Palol de Revardit cap aigües amunt. A banda dels típics invertebrats aquàtics (escorpins d'aigua, barquers, sabaters, ditiscs...), els peixos precisament van ser el més destacat: primer de tot, ja és important el fet que no vam trobar ni una espècie introduïda, cosa rara als rius i rieres de la comarca. I vam poder observar una bona quantitat de barbs de muntanya (proper a l'amenaça a nivell global) i bagres, dues espècies autòctones, i també una anguila (en perill crític d'extinció a nivell global). D'altra banda, l'ambient de ribera en si també era molt interessant, poc o gens alterat i amb un bon bosc de ribera força ben constituït. En definitiva, va ser una sortida d'exploració naturalista molt profitosa!

Us adjuntem algunes fotografies (la papallona és una papallona zebrada, Iphiclides podalirius, i el peix és un barb de muntanya, Barbus meridionalis), i també un video elaborat per en Narcís Rubio:

Primera nidificació de la gavina corsa a Catalunya fora del Delta de l'Ebre

2009-06-29T09:29:00.004+02:00

Un total de 5 parelles de gavina corsa (Larus audouinii) han nidificat aquest any al Delta del Llobregat, aconseguint criar un total de 4 polls. Quatre d'aquestes parelles han criat en una illa del Riu Llobregat i una altra a la llacuna de Cal Tet.

Es tracta de la primera vegada que aquesta espècie es reprodueix a Catalunya fora del Delta de l'Ebre, on hi ha la principal colònia mundial. Sembla ser que la veda dels vaixells d'arrossegament a la costa de Tarragona podria haver provocat aquesta cerca de nous indrets per a nidificar d'aquesta espècie globalment amenaçada

Font: Birds in Spain Blog

Cens de Torlit a la plana de la Selva i el Gironès

2009-06-25T17:59:00.001+02:00

Per la primera setmana de juliol, des de la comissió de Natura de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona estem organitzant un cens de torlits a la plana de la Selva i a altres indrets del Gironès. Com potser ja sabeu, el torlit (Burhinus oedicnemus) és un ocell amenaçat d'extinció a tot Europa, i que cria en alguns llocs del Gironès i la Selva, en zones agrícoles, cosa que s'ha descobert fa pocs anys. Com a espècie prioritària per a la conservació, des de l'Ateneu ens hem proposat estudiar millor el seu estatus a la plana (abundància, distribució...), i per això ens hem decidit a organitzar aquest seguiment. I per dur-lo a terme us demanem la vostra col·laboració.

La metodologia del cens consistirà en fer un senzill itinerari en cotxe, a l'entrada de fosc, i fer 5 parades en llocs oberts, de camps, escoltant durant 15 minuts si se sent cantar el torlit o no (el cant és molt característic). L'única restricció per triar els punts d'escolta és que estiguin separats com a mínim 1 km l'un de l'altre, per evitar solapaments de territoris en zones on la densitat pugui ser alta. Per fer aquest itinerari o transecte hem flexibilitzat les dates, i cada observador pot triar el dia que li vagi millor per fer-lo, des del 29 de juny fins el 5 de juliol.

És només un vespre, a la fresca, i segur que a part de torlits sentirem o veurem rapinyaires nocturns, enganyapastors o fins i tot alguna llebre o algun teixó. Si teniu una zona en preferència, que us agradi, o que us quedi prop de casa, només ens ho heu de dir: tant podeu triar els 5 punts d'escolta vosaltres mateixos com, si no teniu temps, dir-nos l'àrea preferida i ja us farem nosaltres una proposta d'itinerari que us pugui anar bé. D'altra banda, si no voleu agafar la responsabilitat d'encarregar-vos d'un itinerari però us fa gràcia participar, també podeu afegir-vos a algú el dia que surti a fer el cens, segur que no hi haurà cap problema. I si coneixeu algú que li pugui interessar de participar, no dubteu a dir-li! Caldria que ens comuniquéssiu la vostra participació al llarg d'aquest principi de setmana, per tal de planificar bé el cens i per explicar-vos la metodologia amb més profunditat.

Ens podeu escriure a: comissio.natura@ateneunaturalista.org.

10.000 observacions a la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès

2009-06-11T10:20:00.002+02:00

La Base de Dades de Biodiversitat del Gironès ja ha arribat als 10.000 registres, concretament l'11 de juny estem a 10.768 registres corresponents a 833 tàxons.

El principal contribuïdor, de manera destacada és en Ponç Feliu, amb 3384 registres.

Torlit (Burhinus oedicnemus)

2009-06-06T19:49:00.006+02:00

El torlit és un ocell amenaçat a Europa, on té l'estatus de vulnerable. Habita dispersament a semideserts, erms, prats de pastura i conreus, fora de l’època de cria sovint en petits grups o estols. Més actiu al capvespre i a la nit, durant el dia normalment s’el troba descansant en terrenys de colors críptics, bastant sec i pedregós.
El passat diumenge dia 24 de maig i durant la sortida matinal organitzada per la Comissió de Natura de l’Ateneu, vam tenir la sort de poder observar i enregistrar unes imatges als Camps de la Gotarra, a Campllong de tres exemplars adults i dos polls, imatges que podeu veure en aquest petit clip de vídeo i com a testimoni d’aquest excepcional moment.

El Gaig Blau (Coracias garrulus)

2009-05-28T00:16:00.006+02:00

El gaig blau és un ocell migrador, que passa l'hivern a l'Àfrica i que cria a l'Europa occidental, sobretot a la part mediterrània. Ocell típic d'espais oberts, en les últimes dècades ha disminuït moltíssim arreu d'Europa i fins i tot s'ha extingit en alguns països. Sembla que a Catalunya la situació no és tan greu, però evidentment també l'afecten els problemes que l'han portat a aquesta situació: la intensificació de l'agricultura (massa pesticides, eliminació de marges de camps...) i la destrucció i trinxament del seu hàbitat sota infraestructures i urbanitzacions.
El passat diumenge a la tarda, vam tenir la sort de poder observar i filmar un exemplar d’aquest vistos i espectacular ocell al pla de Campdorà. Imatges que podeu veure en aquest petit clip.
Com potser ja sabeu, des de la comissió de Natura de l'Ateneu aquesta primavera estem duent a terme el Projecte Gaig blau, per mirar d'afavorir la presència i establiment d'aquest bonic i
amenaçat ocell al Gironès.

Ja ha arribat el gaig blau

2009-05-18T09:54:00.002+02:00

El gaig blau ja s'ha observat a la plana. Ahir, 17 de maig, en Quim Vilagran en va veure un a Campllong, a la zona on s'han instal·lat caixes niu per aquesta espècie. A veure si hi ha sort i s'animen a criar-hi!

Nova cita de cria de torlit a la Plana

2009-05-16T20:10:00.003+02:00

El torlit (Burhinus oedicnemus) ha tornat a criar a la Plana de la Selva aquesta primavera de 2009. Després d'observacions reiterades d'una parella a Campllong, l'Antoni Mariné i en Quim Vilagran han observat els adults acompanyats de dos pollets, la qual cosa indica que han tornat a criar amb èxit. Recordem que el torlit és un ocell del qual fins fa poc temps no es coneixien dades de reproducció a la plana selvatana, i que es tracta d'una espècie amenaçada a nivell català i europeu, on està classificada com a Vulnerable (com el gaig blau, el milà negre o la fredeluga, per exemple). Per tant, és una magnífica notícia que tornin a criar un any més en aquesta zona agrícola.

Ocells Gironès 2009 Maig

2009-05-11T09:23:00.007+02:00

162 Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
...........X-5 Celrà
161 Tórtora vulgar (Streptopelia turtur)
............17-5 Abocador de Solius, a Llagostera
160 Gaig blau (Coracias garrulus)
............17-5 Campllong
159 Martinet menut (Ixobrichus minutus)
............16-5 Fontajau, a Girona
158 Tallarol gros (Sylvia borin)
............16-5 Fontajau, a Girona
157 Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
............15-5 Camps de la Gotarra, a Campllong
156 Guatlla (Coturnix coturnix)
............10-5 Cassà de la Selva
155 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
............10-5 Fontajau,a Girona
154 Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
............10-5 Fontajau,a Girona
153 Papamosques gris (Muscicapa striata)
............10-5 Bassa de la Barca, a Girona
152 Colltort (Jynx torquilla)
............9-5 Deveses de Salt
151 Siboc (Caprimulgus ruficollis)
............7-5 Deveses de Salt
150 Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
............6-5 Golf Girona, a Sant Julià de Ramis
149 Trobat (Anthus campestris)
............1-5 Abocador de Solius, a Llagostera

Ocells Gironès 2009 Abril

2009-04-20T12:37:00.004+02:00

148 Oriol (Oriolus oriolus)
............25-4 Congost del Ter, a Sant Julià de Ramis
147 Voltor comú (Gyps fulvus)
............24-4 Santa Eugènia, a Girona
146 Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
............23-4 Constantins, a Sant Gregori
145 Capsigrany (Lanius senator)
............23-4 Sangosta i Esclet, a Cassà
144 Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
............20-4 Estació de mercaderies, a Girona
143 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
............16-4 Bassa de la Barca, a Girona
142 Esparver cendrós (Circus pygargus)
............13-4 Vila-roja, a Girona
141 Àguila calçada (Hieraetus pennatus)
............13-4 Vila-roja, a Girona
140 Becada (Scolopax rusticola)
............13-4 Rocacorba, a Canet d'Adri
139 Piula dels arbres (Anthus trivialis)
............13-4 Cartellà, a Sant Gregori
138 Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
............13-4 Penedes, a Llagostera i Sant Andreu de Baix, a Sant Andreu Salou
137 Tallareta vulgar (Sylvia communis)
............13-4 Fontajau, a Girona
136 Falcó cama-roig (Falco vespertinus)
............12-4 Camps de la Gotarra, a Campllong

Foto: Aleix Comas

135 Polla pintada (Porzana porzana)
............12-4 Can Mundo, a Llagostera
134 Torlit (Burhinus oedicnemus)
............12-4 Can Dionís, a Campllong
133 Batallaire (Philomachus pugnax)
............12-4 Can Dionís, a Campllong
132 Mussol banyut (Asio otus)
............12-4 Penedes,a Llagostera
131 Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
............10-4 Can Dionís, a Campllong
130 Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
............6-4 Golf Girona, a Sant Julià de Ramis
129 Abellerol (Merops apiaster)
............3-4 Fornells
128 Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica)
............3-4 Can Dionís, a Campllong
127 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
............3-4 Riu Ter a Sant Jordi Desvalls
126 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
............2-4 Montilivi, a Girona
125 Cuereta groga (Motacilla flava)
............1-4 Hortes de Santa Eugènia, a Girona
124 Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
............1-4 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis

Semàfor vermell en temps de crisi

2009-04-03T09:08:00.001+02:00

No té sentit gastar 20 milions en una variant per estalviar-se cues a Llambilles

Josep Rost, Lluís Sala, Aleix Comas

Els últims mesos han anat sortint als mitjans un grapat de notícies i d'opinions al voltant del projecte d'una carretera nova al Gironès, que el govern ha anomenat variant de Llambilles. A la carretera C-65 de Girona a Cassà hi ha un punt, a l'altura d'aquest bonic poble, on un inoportú semàfor fa frenar el trànsit cada cert temps i provoca cues importants en les dues direccions quan hi ha molt de trànsit. Aquest semàfor desafortunat és, segons el nostre govern, causa prou justificada per construir una carretera nova de més de tres quilòmetres des de Quart fins a la següent gasolinera, per sobre del carril bici i de les rieres Bugantó i del Corb, i que ha de costar més de vint milions d'euros a la butxaca del contribuent.

Des de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona vam fer al·legacions en contra d'aquest projecte, que considerem injustificat, amb arguments sòlids sobre l'impacte que tindria la carretera en el medi natural, arguments que, incomprensiblement, no són en l'estudi d'impacte ambiental. Aquest projecte afectaria directament una de les úniques poblacions d'espinós, un peix autòcton protegit, no només de tot Catalunya sinó de tota la península Ibèrica. I també perjudicaria greument altres espècies protegides com el blauet, el torlit o el gaig blau, i hàbitats protegits de ribera com la verneda, del qual a la riera Bugantó queden alguns dels pocs retalls que es poden trobar a la comarca. A més a més, aquest sector forma part de l'anella verda de l'àrea urbana de Girona, un conjunt d'espais que vehiculen la connectivitat dels espais d'interès natural (EIN) de Guilleries, Rocacorba i el volcà de la Crosa amb les Gavarres. Una àrea que està catalogada pel pla de connectivitat funcional del Gironès com a «zona crítica per a la conservació de la connectivitat ecològica» hauria de quedar al marge d'aquest tipus d'actuacions.

Hi ha, però, altres raons de sentit comú i d'estalvi econòmic, que veiem imprescindible de tenir en compte en aquests temps. En primer lloc, que un semàfor faci construir una carretera on es pensen gastar més de vint milions d'euros ens sembla un clar malbaratament de fons públics, de diners que hem pagat entre tots, un recurs escassíssim en aquests moments. La carretera existent ja és ara, de fet, una variant de Llambilles, atès que el nucli del poble n'està prou allunyat, més enllà de les cases que de manera poc comprensible s'han construït els darrers anys al voltant de l'antiga estació del carrilet i del polígon industrial. Creiem que la solució no és una altra carretera en paral·lel a l'existent sinó l'eliminació del semàfor. Per què no variem d'idees i deixem de banda les solucions del nou ric que ja no som? Qualsevol ciutadà que vulgui comprovar-ho veurà com al costat de la carretera actual hi ha espai suficient per fer-hi una o dues rotondes, solució que ha estat aplicada en molts altres punts de la C-65, com per exemple a l'entrada i sortida de Cassà de la Selva. Això permetria a curt termini eliminar el semàfor i posar fi als problemes de fluïdesa d'aquest únic punt, amb un cost econòmic i ecològic molt inferior al projecte plantejat i més d'acord amb els temps que corren. L'opció de la nova carretera, doncs, ens sembla una decisió errònia pel seu impacte ecològic i la despesa pública que comporta, però creiem que encara es pot corregir.

L'adequació de les inversions a les possibilitats del país i necessitats del territori, i també l'ètica i el respecte amb els quals hauríem de tractar el nostre entorn, haurien de ser presents també en la presa de decisions.

http://www.elpunt.cat/girona/article/7/8-articles/21508-semafor-vermell-en-temps-de-crisi.html

Ocells Gironès 2009 març

2009-03-30T11:59:00.002+02:00

123 Cucut (Cuculus canorus)
............30-3 Sant Gregori
122 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
............30-3 Pça. Catalunya, a Girona
121 Aligot vesper (Pernis apivorus)
............29-3 Taialà, a Girona
120 Rossinyol (Luscinia megarrhynchos)
............29-3 El Ter a Girona
119 Camesllargues (Himantopus himantopus)
............28-3 Fontajau, a Girona
118 Agró roig (Ardea purpurea)
............25-3 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
117 Oreneta de ribera (Riparia riparia)
............24-3 Bassa de Can Mundo, a Llagostera
116 PICOT NEGRE (Dryocopus martius)
............23-3 Pujada als Àngels, a Girona
115 Milà negre (Milvus migrans)
............22-3 Abocador de Solius, a Llagostera
114 Valona (Tringa glareola)
............22-3 Les Ferreries, a Campllong
113 Xot (Otus scops)
............22-3 Sant Daniel, a Girona
112 Ballester (Apus melba)
............22-3 Fontajau, a Girona
111 Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
............22-3 c/ de la Rutlla, a Girona
110 Falciot negre (Apus apus)
............21-3 c/ de la Rutlla, a Girona
109 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
............21-3 La Riera Seca, a Campllong
108 Corriol petit (Charadrius dubius)
............15-3 Les Ferreries, a Campllong

Foto: Aleix Comas

107 Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
............14-3 Sant Daniel, a Girona
106 Xivita (Tringa ochropus)
............13-3 Can Boada, a Llagostera

Foto: Aleix Comas

105 Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
............11-3 Mas Xirgu, a Girona
104 Ànec cullerot (Anas clypeata)
............6-3 Congost del Ter, a Sant Julià de Ramis
103 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
............6-3 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis

Presentació d'ornitho.cat a Girona

2009-03-19T11:39:00.003+01:00

Ahir dimecres va tenir lloc la presentació del portal web ornitho.cat a Girona per membres de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), amb el suport de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i l’Ajuntament de Girona. L’acte es va fer al Centre Cívic de Santa Eugènia - Can Ninetes amb l’assistència d’unes 40 persones. El portal ornitho.cat consisteix en una gran base de dades sobre els ocells a Catalunya, on qualsevol persona interessada pot participar introduint-hi les seves pròpies observacions d’ocells que faci en territori català. Aquest lloc web permet veure en temps real les observacions ornitològiques que es van produint a mesura que els col·laboradors les introdueixen, ells mateixos, mitjançant un senzill formulari. També permet fer consultes sobre espècies concretes i sobre llistats d’ocells de llocs particulars de la geografia catalana, i fins i tot visualtizar sobre mapes la distribució de les observacions de cada espècie d’ocell. Aquesta iniciativa de l’ICO segueix, a nivell català, la mateixa filosofia de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, creada per l’Ateneu fa un any i que té un funcionament molt similar, amb la diferència que l’última és a escala comarcal i que s’hi poden introduir observacions no només d’ocells sinó també d’altres grups animals i de plantes. Està previst que en un futur breu ambdues bases de dades estiguin connectades per tal que les observacions d’ocells que es produeixin al Gironès es visualitzin a la base de dades de l’ICO i viceversa, les que s’entrin del Gironès a ornitho.cat es vegin també a la base de dades de l’Ateneu.

Presentació d'Ornitho.cat

2009-03-16T14:58:00.002+01:00

El proper dimecres 18-3-09 a les 20.00h es fa la presentació del portal Ornitho.cat a Can Ninetes, centre cívic de Santa Eugènia, a Girona. Aquest portal permet la introducció d'observacions ornitològiques on-line a tot Catalunya

Estadístiques de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès

2009-03-12T19:43:00.004+01:00

L'any 2008 va ser el primer any complet de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès (BDBG) de l'Ateneu.

S'hi van introduir un total de 3078 observacions de 560 tàxons diferents, la qual cosa fa una mitjana de 8'4 observacions al dia. El mes amb més observacions introduïdes va ser el mes d'abril amb 637 observacions, seguit del mes de maig amb 431. El mes amb menys observacions va ser el desembre amb 126.

Us animem a seguir compartint les vostres observacions mitjançant la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, on podeu accedir a través de la web de l'Ateneu

Comença el Projecte Gaig Blau!

2009-03-07T20:03:00.009+01:00

El projecte "Gaig Blau" és el nou projecte de l'Ateneu, amb el que volem afavorir l'establiment d'aquesta espècie al Gironès i a la plana selvatana. Per què el Gaig blau? Doncs perquè és de les espècies més importants a conservar a la comarca, atès que està catalogada com a "propera a l'amenaça" a nivell mundial per la UICN (com la tallareta cuallarga, la llúdriga, el gripau d'esperons, la tortuga d'estany o el llangardaix ocel·lat, entre d'altres). Com ho intentarem? Col·locant caixes niu fetes expressament en llocs adequats del Gironès, zones obertes ben conservades de la plana selvatana i dels plans de Canet i Cartellà, abans que arribin de l'Àfrica el mes de maig.

Aquest cap de setmana ja hem començat a instal·lar algunes caixes, de les que us en mostrem algunes imatges fetes pel nostre company Narcís Rubio:

Més Gallocanta

2009-03-02T00:10:00.006+01:00

Algunes fotografies de part de les 35.000 grues que hi havia a Gallocanta el cap de setmana passat, el de l'excursió de l'Ateneu.

Excursió de socis a Gallocanta

2009-03-01T22:52:00.005+01:00

Durant els dies 21 i 22 de febrer es va fer l’excursió de socis de l’Ateneu. Aquest any hem anat a Gallocanta, província de Terol amb un gran éxit de participació.
La Llacuna de Gallocanta és un dels ecosistemes humits més importants de la Península
Ibèrica i d’Europa Occidental. A una alçada de 1000m., la Llacuna de Gallocanta ocupa el fons d’una gran conca endorreica, formada com a conseqüencia d’un procés de corrosió càrstica (dissolució de la roca calcària) durant el Terciari.
La grua comú “Grus grus” s’ha convertit en l’espècie més emblemàtica de la zona,
arribant a xifres de mes de 70.000 aus amb promitjos de mes de 10.000 exemplars durant l’hivernada. Això és degut a la seva situació estratègica en la ruta migratoria entre els quarters de cria del Nord d’Europa i els d’hivernada en el Sud-Oest peninsular, a la permanent existència d’aigua i a la gran quantitat d’aliment disponible.
Sens dubte un cap de setmana molt interessant i espectacular.

Ocells Gironès 2009 febrer

2009-02-26T12:15:00.000+01:00

102 Merla blava (Monticola solitarius)
............26-2 c/ de la Rutlla, a Girona
101 ÀGUILA CUABARRADA (Hieraetus fasciatus)
............22-2 Abocador de Solius, a Llagostera
100 Pica-soques blau (Sitta europaea)
............22-2 Constantins, a Sant Gregori
99 Pardal roquer (Petronia petronia)
............21-2 Medinyà, a Sant Julià de Ramis
98 Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
............18-2 La Creueta, a Girona/Quart
97 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
............18-2 Les Pedreres, a Girona
96 Sit negre (Emberiza cia)
............18-2 Les Pedreres, a Girona
95 FLAMENC (Phoenicopterus ruber)
............17-2 Girona
94 Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
............15-2 Can Dionís, a Campllong
93 Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
............15-2 Can Dionís, a Campllong
92 GAVIÀ ARGENTAT DE POTA ROSA (Larus argentatus)
............14-2 Abocador de Solius, a Llagostera
91 CUCUT REIAL (Clamator glandarius)
............14-2 Abocador de Solius, a Llagostera
90 Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
............12-2 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
89 ARPELLA PÀL·LIDA (Circus cyaneus)
............8-2 Mosqueroles, a Cassà de la Selva

Ocells Gironès 2009 gener

2009-02-16T12:56:00.003+01:00

88 Estornell negre (Sturnus unicolor)
............31-1 Sant Llorenç, a Llagostera
87 Astor (Accipiter gentilis)
............25-1 Abocador de Solius, a Llagostera
86 Esmerla (Falco columbarius)
............24-1 Campllong
85 Reietó (Regulus regulus)
............24-1 Cassà de la Selva
84 Perdiu roja (Alectoris rufa)
............21-1 Pla de Salt
83 Cotoliu (Lullula arborea)
............21-1 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis
82 Trist (Cisticola juncidis)
............21-1 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis
81 Gratapalles (Emberiza cirlus)
............20-1 Sant Andreu Salou
80 Faisà (Phasianus colchicus)
............19-1 Sant Andreu Salou
79 Teixidor (Remiz pendulinus)
............19-1 Fontajau, a Girona
78 Passerell (Carduelis cannabina)
............18-1 Pujada a Santa Pellaia, a cassà de la Selva
77 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
............18-1 Riu Ter a Girona
76 Gamarús (Strix aluco)
............17-1 La Devesa, a Girona
75 Puput (Upupa epops)
............16-1 Can Salvatella, a Girona
74 Tord ala-roig (Turdus iliacus)
............16-1 Can Salvatella, a Girona
73 Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
............16-1 Can Salvatella, a Girona
72 Cruixidell (Emberiza calandra)
............16-1 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis
71 Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
............15-1 Les Pedreres, a Girona
70 Xarxet (Anas crecca)
............11-1 Pla dels Socs, a Salt
69 Causset (Tachybaptus ruficollis)
............11-1 Fontajau, a Girona
68 Agró blanc (Casmerodius albus)
............11-1 Illa dels Salzes, a Celrà
67 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
............11-1 Riu Ter a Sarrià de Ter
66 Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
............11-1 La Pilastra, a Salt
65 Rascló (Rallus aquaticus)
............11-1 Illa dels Salzes, a Celrà
64 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
............11-1 Cens hivernants
63 Fotja (Fulica atra)
............11-1 Illa dels Salzes, a Celrà
62 Becadell (Gallinago gallinago)
............11-1 Domeny, a Girona
61 Blauet (Alcedo atthis)
............11-1 Cens hivernants
60 Cornella negra (Corvus corone)
............11-1 Abocador de Solius, a Llagostera
59 Lluer (Carduelis spinus)
............11-1 La Pilastra, a Salt
58 Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
............11-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
57 Fredeluga (Vanellus vanellus)
.............11-1 Penedes, a Llagostera
56 Gaig (Garrulus glandarius)
.............10-1 Palau Sacosta, a Girona
55 Mallerenga blava (Parus caeruleus)
.............8-1 Girona
54 Pardal xarrec (Passer montanus)
.............8-1 Girona
53 Verdum (Carduelis chloris)
.............8-1 Girona
52 Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
.............7-1 Girona
51 Gavina vulgar (Larus ridibundus)
.............7-1 Girona
50 Gavià fosc (Larus fuscus)
.............7-1 Girona
49 Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
.............7-1 Girona
48 Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
.............7-1 Girona
47 Titella (Anthus pratensis)
.............7-1 Girona
46 Merla (Turdus merula)
.............7-1 Girona
45 Tord (Turdus philomelos)
.............7-1 Girona
44 Griva (Turdus viscivorus)
.............7-1 Llagostera
43 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
.............7-1 Cassà
42 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
.............7-1 Girona
41 Raspinell (Certhia brachydactyla)
.............7-1 Girona
40 Pinsà mec (Fringilla montifringilla)
.............7-1 Fornells de la Selva
39 Gafarró (Serinus serinus)
.............7-1 Girona
38 Cadernera (Carduelis carduelis)
.............7-1 La Creueta, a Quart
37 Bitxac comú (Saxicola torquatus)
.............6-1 Fornells de la Selva
36 Garsa (Pica pica)
.............6-1 Girona
35 Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
.............6-1 Girona
34 Pinsà vulgar (Fringilla coelebs)
.............6-1 Girona
33 Esplugabous (Bubulcus ibis)
.............5-1 Girona
32 Martinet blanc (Egretta garzetta)
.............5-1 Girona
31 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
.............5-1 Palau Sacosta, a Girona
30 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
.............5-1 Llambilles
29 Xivitona (Actitis hypoleucos)
.............5-1 Girona
28 Tudó (Columba palumbus)
.............5-1 Girona
27 Òliba (Tyto alba)
.............5-1 Cassà de la Selva
26 Picot verd (Picus viridis)
.............5-1 Girona
25 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
.............5-1 Girona
24 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
.............5-1 Cassà de la Selva
23 Cuereta blanca (Motacilla alba)
.............5-1 Girona
22 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
.............5-1 Cassà de la Selva
21 Pit-roig (Erithacus rubecula)
.............5-1 Girona
20 Rossinyol bord (Cettia cetti)
.............5-1 Girona
19 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
.............5-1 Girona
18 Pardal comú (Passer domesticus)
.............5-1 Girona
17 Colom roquer (Columba livia)
.............4-1 Girona
16 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
.............4-1 Girona
15 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
.............4-1 Girona
14 Griva (Turdus viscivorus)
.............4-1 Penedes, a Llagostera
13 Mallerenga carbonera (Parus major)
.............4-1 Girona
12 Gralla (Corvus monedula)
.............4-1 Girona
11 Gavià argentat (Larus cachinnans)
.............3-1 Abocador de Solius, a Llagostera
10 Mussol comú (Athene noctua)
.............3-1 Palau Sacosta, a Girona
9 Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
.............2-1 Girona
8 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
.............2-1 Girona
7 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
6 Aligot comú (Buteo buteo)
.............1-1 Abocador de Solius
5 Picot garser gros (Dendrocopos major)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
4 Alosa (Alauda arvensis)
.............1-1 Abocador de Solius, a Llagostera
3 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
2 Bruel (Regulus ignicapilla)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
1 Corb (Corvus corax)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis

Menys esplugabous i més corbs marins a Girona

2009-01-19T00:26:00.007+01:00

Dins del dotzè cens d’ocells aquàtics hivernants al Gironès, activitat ja tradicional entre el món naturalista gironí i que organitza l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, ahir dissabte 17 de gener es va realitzar el recompte de corbs marins i esplugabous als jócs de Sarrià de Ter i Fontajau. Aquestes dues espècies presenten la particularitat que a l’entrada de fosc es reuneixen en grans estols per dormir, agrupant‑se en uns pocs pollancres de les Ribes del riu Ter a Girona i Sarrià. Aquest comportament només el segueixen fora de la temporada de cria, i és una bona oportunitat per recomptar-los de manera senzilla, mentre van arribant als seus jócs, que mantenen any rere any als mateixos arbres, o molt a prop.

Aquest recompte s’ha dut a terme de manera ininterrompuda cada hivern des de fa dotze anys. El jóc d’esplugabous es situa als arbres de davant del prat de Fontajau, i aquest any s’hi han comptat 886 exemplars d’aquesta espècie. És una xifra sensiblement més baixa que en anys anteriors, atès que des de fa tres anys se n’hi comptava aproximadament un miler, i des de l’any 1999 al 2002 la xifra havia sobrepassat sempre els 1500 individus. Els intercanvis d’esplugabous amb altres jócs de les comarques gironines (a l’estany de Sils, a l’Empordà o a Banyoles, per posar alguns exemples) podria ser una explicació d’aquestes variacions. A banda d’esplugabous, s’hi han comptat també 11 martinets blancs i 22 gralles, espècie que trobem a la ciutat i que malgrat no ser aquàtica, aprofita aquest espai de ribera per refugiar-se. D’altra banda, els corbs marins s’agrupen en uns quants pollancres de les ribes del Ter a Sarrià, més amunt de l’Illa del Ter, i aquest any se n’hi ha comptat un màxim de 92 exemplars. Això suposa un increment important respecte el 2008, quan se’n van comptar només 58 (un mínim històric). Tenint en compte que hi pot haver moltes causes en aquestes diferències entre hiverns, el nivell de l’aigua podria ser un factor important per aquest ocell, que s’alimenta de peixos que captura capbussant-se. L’any passat els nivells eren realment molt baixos (a causa del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona combinat amb la manca de pluges), i l’augment de la profunditat del riu aquest any podria haver fet que més corb marins poguessin alimentar-s’hi.

Finalment, cal dir que en aquesta edició del cens d’esplugabous i corbs marins també hi han participat activament els nens i nenes de l’Estol, l’esplai juvenil de l’Ateneu, que han après a identificar aquestes espècies i han ajudat els naturalistes més experimentats en el seu recompte.

Ocells Gironès 2008 Desembre

2008-12-15T09:12:00.002+01:00

184 Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
.............14-12 Veïnat de Baix, Sant Andreu Salou

Ocells Gironès 2008 Novembre

2008-12-09T12:42:00.001+01:00

183 Ànec griset (Anas strepera)
.............23-11 Riu Onyar a Girona

Espai natural protegit és sinònim d'espai natural?

2008-11-22T22:33:00.002+01:00

Font: Vilaweb-Punt Diari
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3076851

PONÇ FELIU LATORRE
Regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona

Cada dia que passa més m'adono de la indissociable i errònia consideració, tan problemàtica i perillosa per a la conservació de la natura i la seva biodiversitat, que els espais naturals valuosos són únicament els espais naturals protegits. És a dir, espai natural protegit (EIN) es considera sinònim d'espai natural valuós i, el més greu, tot espai no protegit queda consegüentment relegat a espai sense valor natural. Quant de mal que ha fet la mala interpretació del pla d'espais d'interès natural (el famós PEIN) de l'any 1992, als nostres paisatges i ecosistemes!

Només partint d'aquest erroni axioma entendrem per què molts estudis ambientals i paisatgístics, molts informes d'impacte ambiental i altres treballs realitzats al nostre país prioritzen la conservació d'aquestes taques en el territori, per sobre d'indrets que, objectivament, tècnicament, científicament, tenen més vàlua natural, paisatgística, ecològica.

En el seu moment, el PEIN va definir uns espais, sigui per l'excessiva valoració dels ecosistemes forestals (potser emmirallant-nos nord enllà, en l'Europa verda, boscosa, caducifòlia), sigui per l'avergonyiment col·lectiu de les tan diverses i riques brolles, garrigues i els valuosos conreus mediterranis esgrogueïts a l'estiu, sigui per la dificultat i risc de la protecció d'indrets llaminers per a la urbanització com les grans planes agrícoles, i va oblidar els espais agraris i arbustius, en clar benefici dels indrets boscosos i de muntanya. Si fem l'exercici, a les nostres comarques, de sobreposar la capa dels espais inclosos al PEIN i la capa de zones muntanyoses, són pràcticament iguals (amb l'excepció de les zones humides i litorals, afortunadament). Quins són els grans espais oblidats? Els agrícoles, les pastures, els prats de dall, els conreus de secà i de regadiu, els arrossars, les closes, etc.; ecosistemes, tots ells, d'extremada importància per a la conservació del paisatge i la biodiversitat.

I el mateix error s'està a punt de tornar a produir en la definició de la futura Xarxa Natura 2000, que ha de ser el futur full de ruta per a la conservació del patrimoni natural de casa nostra dins el marc europeu. Si espècies com ara el gaig blau, la terrerola, el torlit o la mateixa òliba, totes elles en regressió i nidificants a la plana selvatana, per exemple, no tenen als seus territoris cap capa de protecció, com s'assegura la seva supervivència en la creixent construcció d'infraestructures, polígons i àrees urbanes? Ara mateix estic segur que alguns «renunciaríem» (si calgués i si poguéssim escollir) a 1.000 hectàrees de l'EIN Gavarres per «blindar-ne» 100 en prats de dall rics en orquídies, en closes i en pastures i en prats inundables de la plana selvatana. No perquè no siguin valuoses i atractives, les Gavarres, sinó perquè l'ecosistema de bosc mediterrani està salvaguardat en el futur per milers d'hectàrees, mentre que els hàbitats de plana, molt més amenaçats, pengen d'un fil, sense cap règim de protecció. Ni un. D'aquí la importància d'acords de custòdia (com hem fet des de l'Ajuntament de Girona a través de convenis amb els propietaris dels darrers conreus del municipi a Sant Daniel o les hortes de Santa Eugènia) i d'altres figures imaginatives com ara l'adquisició d'un ramat municipal, la creació d'hortes de lloguer, la gestió dels prats, fenassars i conreus de peu de Gavarres, etc.

El mateix passa amb alguns estudis i propostes per assegurar la connectivitat ecològica i faunística. Alguns d'aquests només tenen en compte els petits torrents que uneixen les «taques verdes» dels sobrevalorats espais inclosos al PEIN, obviant tot allò que hi ha entremig que, algunes vegades (moltes, massa sovint) és més valuós paradoxalment que els espais naturals protegits per ells mateixos. Cal no caure en apriorismes, cal estudiar tots els espais naturals; en casos com ara els de les polèmiques variants de Llambilles o la Bisbal, no per trepitjar alguns metres de Gavarres necessàriament han de ser les opcions més impactants pel medi, per la biodiversitat i per les espècies de fauna (en el cas de Llambilles, per exemple, si s'opta per no trepitjar les Gavarres, potser se sentenciaran els darrers conreus on crien torlits a la comarca i les darreres gorgues amb presència d'espinós).

En definitiva, cal ser conscients dels valors reals dels nostres espais naturals. No perquè foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 són territoris «sagrats i de valor ecològic inqüestionable» i, sobretot, al contrari: no perquè no foren «tacats de verd» en un pla de l'any 1992 deixen de ser valuosos i passen a ser prescindibles, urbanitzables, banals, el major exemple dels quals són els conreus de plana d'indrets agraris de les nostres comarques.

Nova espècie per al WP: Larus schistisagus!

2008-11-22T14:08:00.003+01:00

Segons informa el fòrum Westpalbirds, el passat 17-11-08 es va veure un exemplar de Larus schistisagus (Slaty-backed Gull) a l'abocador de Klapeira, a l'oest de Lituània.

Es tracta de la primera observació d'aquesta gavina per al Paleàrtic Occidental. La seva àrea de distribució es troba a la costa est d'Àsia.

En podeu veure fotos als següents enllaços:

http://www.birdpix.lt/displayimage.php?pos=-4649#nav_pic

http://www.birdpix.lt/displayimage.php?pos=-4646#nav_pic

http://www.birdpix.lt/displayimage.php?pos=-4647#nav_pic

Aigua, natura i parcs a la Costa Brava

2008-11-19T22:30:00.002+01:00

Els arrossars de l'antic estany de Pals amb el Montgrí al fons
Foto: Helena Perxacs

Font: Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111900_3_298971__Comarques-Aigua-natura-parcs-costa-brava

ALBERT RUHÍ I LLUÍS SALA

Al llarg de les últimes dècades, alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a categoria de Parc Natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998); de Paratge Natural d'Interès Nacional, com el de Pinya de Rosa (2006); o d'Àrea Protegida, com les illes Medes (1983). Això no ens hauria d'estranyar massa: el nostre país, situat a una riba del Mediterrani -àrea que ha estat definida com un dels 25 "punts calents de la biodiversitat" a nivell planetari: http://www.biodiversityhotspots.org-, és molt heterogeni quant a clima i paisatge i divers en fauna i flora. I si ens centrem a les comarques gironines, probablement cap altra regió de la Península té tanta riquesa biològica en tan poc espai, ni passa en tants pocs quilòmetres dels estatges alpins dels Pirineus axials fins a les planes inundables de l'Empordà. Però malauradament, els valors naturals i paisatgístics no s'han conservat de la mateixa manera arreu.

Hem encetat l'article enarborant alguns dels espais naturals protegits, precisament perquè destaquen enmig de tanta penyora que s'ha anat perdent pel camí. Vivim en un Principat que té el 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, i que allà on no ho és, és degut principalment al fet que el terreny és difícil d'urbanitzar; que malgrat la protecció atorgada per la Generalitat a 24.000 ha de terrenys costaners que estaven sentenciats a ésser urbanitzats, els plans urbanístics dels municipis del litoral sumaran més de 100.000 habitatges durant els propers anys, que cal afegir als que ja hi havia previstos i pendents d'executar; i on fins i tot el sector turístic parla de saturació al litoral i d'incompatibilitat d'aquesta saturació amb els atractius que, paradoxalment, són l'esquer del turisme a la Costa Brava (Exceltur, 2005).

Ara que vénen temps de crisi i que la frenètica activitat constructora afluixa, potser seria convenient que reflexionéssim sobre allò que ha passat en aquests darrers anys a les nostres comarques, i que podríem resumir en una pèrdua creixent d'espais naturals, en la fragmentació dels restants i en una banalització intensa de gran part del territori. Com a societat hem volgut que a tot arreu hi hagués de tot, sense adonar-nos que aquest model que sembla no tenir aturador (p.ex., Pla director territorial de l'Empordà), segurament acabarà comportant la mort de la gallina dels ous d'or... ha estat manca d'ètica, doncs, o potser d'intel·ligència, el que ens ha dut a actuar sense pensar massa en l'endemà?

Aldo Leopold va escriure que la conservació és l'estat d'harmonia entre l'home i el territori. Però perquè pugui haver-hi harmonia hi ha d'haver una evolució pausada i ordenada, que és l'antítesi de l'onada transformadora desbocada que ha viscut el nostre país des dels anys 60. És en aquest context que creiem necessari un canvi de paradigma i per això ens congratulem per la futura declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc que volem sencer, sense retallades i que garanteixi la protecció d'uns espais que, malgrat tenir valors igualment singulars, fins ara han romàs desprotegits o simplement han estat adornats amb la breu i feble "pàtina" d'Espais d'Interès Natural (EIN).

És molt positiu que la plana del Baix Empordà, amb els seus aiguamolls costaners, els estanys dessecats que de tant en tant ens fan memòria dels seus antics dominis, les tan estètiques closes, els idiosincràtics arrossars i les oblidades dunes, gaudeixi també d'unes figures de protecció per als seus indrets emblemàtics. És, de fet, un acte de desgreuge, que beneficiarà no només les plantes o els animals, sinó els ecosistemes en sentit ampli i, sobretot, la població, els recursos econòmics d'un nou model de turisme i, esperem-ho, també el riu Ter.

Des de temps immemorials, el riu Ter ha vertebrat aquest valuós territori, l'ha fertilitzat i ha escampat la vida pels seus vorals. Actualment es troba afectat per un sagnant transvasament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, que s'emporta un percentatge molt significatiu dels seus cabals i que magnifica els problemes de contaminació provocats pels abocaments que el riu rep. Per a aquest territori la figura de Parc Natural hauria de servir també per avançar ràpidament cap a una reducció del transvasament d'aigua a Barcelona i cap a l'assoliment d'un bon estat ecològic per al riu Ter, tal com obliga la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea, de propera entrada en vigor. És per aquestes raons que l'Ateneu s'ha adherit recentment al manifest "Per un Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter sense retallades", que reitera el compromís amb aquest espai natural i que el desitja complet, amb tot l'àmbit proposat. Un Parc que exclogui les zones de plana com els arrossars de Pals esdevé un parc fragmentat i incomplet des del punt de vista biològic, que a més a més podria suposar un increment futur de la urbanització en indrets cabdals de conservar.

Tal com exposarem a la taula rodona "Desenvolupament sostenible: la Costa Brava com a exemple?", emmarcada en l'exposició "Reptes del segle XXI" que ha organitzat els Amics de la Unesco de Girona i prevista per dimecres 19 a les 20h a l'Aula Magna de la Casa de Cultura, esperem que l'opció finalment escollida sigui la que garanteixi millor el respecte al nostre territori. Si hi ha d'haver alguna modificació als límits que proposa el projecte que siguin per ampliar-ne la superfície protegida i no pas per retallar-la i esperem, així mateix, que ben aviat sigui una realitat aquest nou Parc Natural a les comarques gironines!

Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)

2008-11-11T21:34:00.009+01:00

Aquest cranc és originari del nord de Mèxic i de la regió central sud dels Estats Units.
Fou introduit en el nostre país a mitjans dels anys 70 i ha estat la causa fonamental del
desplaçament fins gaire be la seva extinció del cranc autocton "Austrapotamobius pallipes".
No precisen aigues tan netes com el cranc Ibèric i actualment habiten en la majoría de
rieres i rius de les nostres contrades. Poden fer grans desplaçaments sense necesitat del
medi aquatic i son molt resistens a les adversitats. Afortunadament, serveixen d'aliment
a grans quantitats d'ocells d'ambients humits com els ardeids o fins hi tot el blauet i
mamífers com el visó americà o la llúdriga.
Poden arribar als deu centímetres de longitud i els adults son d'un vermell-grana molt intens.
La femella desprès de ser fecundada aprox. en el mes d'octubre, portarà els ous, mes d'un
centenar, enganxats al seu abdomen fins que hagin oclusionat a la primavera següent. Aquests crustàcis no presenten estat larvari intermig i fa que els petits crancs siguin molt similars als adults.

Una altra població de cranc de riu ibèric al Gironès

2008-11-10T10:07:00.005+01:00

En Lluís Zamora ens ha informat d'una població de Cranc de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes) de la qual en desconeixíem l'existència al Gironès. Concretament, el 23 d'octubre passat en van tornar a localitzar una petita població a Sant Martí de Llémena. Es tracta de la segona població actual coneguda a la comarca després de la que es va trobar aquest passat mes d'agost a Canet d'Adri.

Foto: Lluís Zamora

Paral·lelament, el passat 31 d'octubre, en Quim Pou, en Marc Ordeix i la Nuri Sellarés van trobar closques fresques (d'individus morts recentment) del musclo de riu Unio aleroni a la Llémena, a Ginestar, a Sant Gregori. Aquesta espècie també ha patit una regressió molt important els darrers anys.

La policia mata d´un tret un porc senglar a l´entrada d´un aparcament de la Devesa

2008-11-09T10:20:00.000+01:00

Notícia apareguda al Diari de Girona

La policia mata d´un tret un porc senglar a l´entrada d´un aparcament de la Devesa

Presentació de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès

2008-11-04T22:37:00.001+01:00

Us convidem a la presentació de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, que tindrà lloc el proper dijous dia 6 de novembre a les 19h, a la sala de plens del Consell Comarcal del Gironès. Es tracta d’un projecte de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona que ha rebut la col·laboració de la Diputació de Girona i del Consell Comarcal, emmarcat en l’objectiu de crear una base de dades electrònica que permet recopilar, classificar i informatitzar observacions de fauna i flora, creant un magatzem de dades unificat i obert a la consulta pública.

El Noticiari Naturalista de Girona i comarca, que al mes de setembre de 2008 ja ha arribat al número 129 (amb més de 10 anys d’història), s’ha anat fent gran. Fa temps que ja cobreix tota la comarca i ha permès recollir milers d’observacions, posar en contacte centenars d’observadors i, sobretot, anar bastint un gran volum d’informació sobre la riquesa natural de la nostra comarca. Precisament per la quantitat i qualitat d’aquestes dadesacumulades, es va plantejar crear una eina electrònica que en permetés la seva consulta de manera ràpida i pràctica, i alhora obrir-ho a la societat en general.

La Base de Dades de Biodiversitat del Gironès (BDBG) conté informació pública i fàcilment consultable, i pot ser útil a gestors i tècnics mediambientals, a científics i a estudiants. A més a més, la base de dades és oberta i dinàmica, i va creixent cada dia amb les aportacions que hi fan els usuaris, atès que hi ha la possibilitat de registrar-hi noves observacions de qualsevol espècie de fauna o flora, a mesura que es van produint. Les opcions de consulta són immenses: permet la consulta pública de totes les observacions introduïdes i validades a la BDBG, mitjançantfiltres per data, divisions i subdivisions de les espècies, municipi, lloc d’observació, contingut de les observacions i observador; hi ha la possibilitat d’exportar a formats estàndards les consultes realitzades de cares a possibles tractaments de la informació; i de plasmar la informació sobre cartografia (GIS), gràcies a la referència geogràfica dels llocs d’observació. Una eina pionera d’una resolució excepcional, per tant, que s’ofereix a tothom qui vulgui treure’n profit.

Volem convidar a tothom a qui pugui interessar aquesta eina, des de persones vinculades al món acadèmic fins als gestors polítics, consultories ambientals o agents involucrats en la conservació, que d’alguna manera tenen relació amb el medi natural de la comarca, a aquesta presentació.

Us hi esperem!

Ocells Gironès 2008 Octubre

2008-10-14T09:00:00.002+02:00

182 Cotxa blava (Luscinia svecica)
.............13-10 Torrent de la Ribera, a Sant Julià de Ramis

Ocells Gironès 2008 Setembre

2008-09-26T09:33:00.002+02:00

181 BOSCALER COMÚ (Locustella luscinioides)
.............20-9 Aiguamoll del Veïnat, a Salt

Nova espècie pel Gironès: Boscaler comú!

2008-09-24T09:31:00.005+02:00

El passat 20-9-08, Marfull, entitat naturalista saltenca, va organitzar una jornada d'anellament a les Deveses de Salt, durant la qual es va capturar un Boscaler comú (Locustella luscinioides), una espècie de la qual no en coneixíem cap altra observació al Gironès fins al moment.

Amb aquest afegit, el llistat d'ocells del Gironès puja a 234 espècies

Foto: Miquel Boix

Foca comuna al Delta de l'Ebre!

2008-09-24T09:08:00.002+02:00

Segons informa el diari Avui, el passat 19 de setembre en veure una foca a l'Ampolla. Inicialment es va pensar que es podria tractar d'un vell marí (Monachus monachus), espècie extingida a casa nostra però de la qual se'n va veure un exemplar aquest any a Mallorca.

Posteriorment es va poder identificar com a Foca comuna (Phoca vitulina), una espècie pròpia de l'Atlàntic nord i que a vegades arriba com a divagant a la costa cantàbrica de la península ibèrica, però de la qual mai no se n'havia vist cap a Catalunya.

L'individu es va veure reposant a una platja divendres al vespre i dissabte al matí, quan es va veure que estava en força males condicions i es va capturar per tal d'intentar-lo recuperar. Malauradament, va morir poc després i l'autòpsia va confirmar que tenia greus lesions internes.

Es tracta d'una nova espècie de mamífer per a Catalunya.

Més informació al diari Avui:

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/41556/una/foca/perduda/delta/lebre.html

Anellament d'orenetes a Santa Eugènia

2008-09-18T10:05:00.002+02:00

El passat 11 de setembre, es va realitzar una anellada a l'ajocador d'orenetes que s'ha format aquest any al darrer tram descobert de la sèquia Monar, a les Hortes de Santa Eugènia. Els darrers anys aquest ajocador, amb diversos milers d'exemplars es formava al balcar de Fontajau. Aquest any, no sabem per quina raó s'ha traslladat a la sèquia Monar tot i que en primera instància tornava a estar a Fontajau.

En total es van anellar 447 orenetes vulgars, 2 orenetes de ribera i es va controlar una oreneta vulgar que havia sigut anellada a França. De les 448 orenetes vulgars, 350 eren joves de l'any i 98 eren adultes. Les dues orenetes de ribera anellades eren joves de primer any.

L'equip d'anelladors i col·laboradors estava comandat per en Carles Pibernat i l'Hubert Mas.

La gran quantitat d'orenetes va atreure un mínim de dos falcons mostatxuts (se'n va veure un amb una oreneta a les potes), un falcó pelegrí i nombrosos gats. Com a curiositat es va veure una oreneta vulgar leucística, predominantment blanca.

Cranc de riu ibèric al Gironès

2008-09-12T09:33:00.002+02:00

Aquest mes d'agost, en el marc de la campanya de prospecció i seguiment que fa el Parc Natural de la Garrotxa i que amb el temps s'ha anat estenent d'àmbit, en Joan Ventura ha localitzat una petita població de Cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) al terme municipal de Canet d'Adri, a la conca de la Llémena.

El primer indici va ser una muda. Dies després, una prospecció nocturna va permetre detectar-ne una vintena d'exemplars.

Les poblacions més properes conegudes fins al moment estan situades a la capçalera de la Llémena i a subconques del Fluvià del mateix massís de Rocacorba, així com a altres punts de la Selva

Les darreres prospeccions realitzades al Pla de l'Estany i al Gironès havien donat resultats negatius en tots els casos, tot i que pocs anys abans encara se n'hi havien localitzat en alguns punts.

Es tracta d'una espècie que està patint una forta regressió i que fins no fa gaires anys es trobava ben distribuïda pel Gironès. Una de les principals causes de la seva regressió és deguda a l'afanomicosi, una malaltia causada per un fong que li és transmesa a partir del cranc de riu americà, que n`és portador però resistent.

Podeu ampliar informació sobre el seguiment al següent document:
http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/fotos/AnnalsIIart10.pdf

Polla blava d'Allen (Porphyrio alleni): nova espècie per Catalunya

2008-08-13T09:46:00.003+02:00

El 12-8-08 en Jordi Martí i l'Àlex Ollé van veure un jove de Polla blava d'Allen (Porphyrio alleni) a l'estany del Matà, als Aiguamolls de l'Empordà.

Es tracta de la primera observació d'aquesta espècie africana a Catalunya. Les observacions d'aquesta espècie a Europa en general sempre són d'individus joves en aquesta època.

Foto: Ponç Feliu

Ocells Gironès 2008 Agost

2008-08-12T09:51:00.004+02:00

180 Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
.............10-8 Veïnat de Serinyà, a Cassà de la Selva

Corriol pit-roig a Cassà de la Selva

2008-08-12T09:39:00.003+02:00

El passat diumenge 10/08/2008, tot passejant pel carrilet al veïnat de Serinyà, a Cassà de la Selva, l'Alfons Delgado i la Maite Garrigós van veure una femella de Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) en un camp llaurat de fa poc.

L'endemà es va tornar a veure a la tarda, tot i que al vespre un servidor no el va saber trobar després d'una hora buscant insistenment.

Es tracta tot just de la segona observació que coneixem d'aquesta espècie al Gironès

Més informació al bloc de l'Alfons Delgado, La Natura a la comarca de la Selva

Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) a Llagostera

2008-08-06T13:01:00.003+02:00

El passat 19 de juliol, en Carlos Alvarez va observar un immadur d'Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) al l'abocador de Solius, a Llagostera. Va espantar els gavians que hi havia i va ser molestada per un milà negre.

Es tracta de tot just la segona observació que coneixem d'aquesta espècie a la comarca, després d'una observació del 12-10-1993 a l'antiga bassa de Domeny (Ponç Feliu i Marc Daunis)

Ocells Gironès 2008 Juliol

2008-08-01T09:55:00.003+02:00

179 Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus)
.............19-7 Abocador de Solius, a Llagostera

Xatrac embridat (Sterna anaethetus) nova espècie per Catalunya

2008-08-01T09:47:00.004+02:00

El 18 de juny del 2008, en David Bigas, en Yago Brugnoli i la Júlia Piccardo van veure un Xatrac embridat (Sterna anaethetus) a la Punta de la Banya, al Delta de l'Ebre, en una colònia d'altres xatracs. Van alertar a d'altres ornitòlegs alguns dels quals van poder arribar temps per a veure'l i fotografiar-lo. Cap a quarts de dues es va veure per darrera vegada i no s'ha tornat a veure des de llavors.

En podeu veure una foto clicant aquí

En cas de ratificació per part del CAC es tractarà de la primera observació d'aquesta espècie a Catalunya

Passerell golanegre (Carduelis flammea) nova espècie per Catalunya

2008-08-01T09:41:00.006+02:00

El passat 11 de març del 2008, tot anellant lluers en una gàbia trampa dissenyada per a aquesta funció, en Josep Cabrera va capturar un Passerell golanegre (Carduelis flammea) de la subespècie cabaret a l'embassament de Sant Ponç, a Clariana del Cardener (Solsonès). L'ocell va ser recapturat i vist en diverses ocasions fins almenys l'1 d'abril, sempre associat a un nombrós grup de lluers.

En podeu veure una foto clicant aquí

En cas d'acceptació per part del CAC (Comitè Avifaunístic de Catalunya) es tractaria d'una nova espècie per a Catalunya.

El cabusset (Tachybaptus ruficollis)

2008-07-15T18:59:00.004+02:00

El cabusset nidifica a basses de vegetació abundant, rius i estanyols; tímid i sovint difícil
d’observar. A la tardor apareix més al descobert, en llacs, badies tranquil.les i embassaments. El reclam és un xiulet curt i agut que sovint delata la seva presència.
Quan estan alimentant els pollets no paren de fer el cant per situar a les cries i avisar-les de
que porten menjar per elles. Els pollets no en tenen mai prou i tot sovint no es poden
ni empassar els peixos que els adults pesquen per ells. Aquesta cita de l’Hubert Mas de la nidificació del cabusset (Tachybaptus ruficollis) a la nostra ciutat, és una magnifica
noticia per a tots nosaltres. Com es pot veure a les imatges filmades avuí mateix a Fontajau, els dos pollets estan en plena forma.

Babosa de riu (Salaria fluviatilis) a Celrà (citació històrica)

2008-07-14T12:06:00.003+02:00

A través d’en Quim Pou, hem sabut que fa uns quants anys a Celrà hi havia Bavoses de riu (Salaria fluviatilis). Concretament, el pare de l’Enric Bisbe n’havia pescat fa algunes dècades. La Bavosa de riu és un peix autòcton que ha patit una forta regressió. La seva distribució a Catalunya es redueix al riu Ebre, l’Estany de Banyoles, el Fluvià i recentment ha sigut trobat en alguns pocs punts del Baix Ter, de la resclosa de Canet cap a avall tal i com s’esmenta a l’estudi “Estat de conservació de l’Espinós (Gasterosteus aculeatus) i la Bavosa de riu (Salaria fluviatilis) a la plana del Baix Ter”.

Al mateix document s’hi esmenta la presència històrica al Gironès a partir d’altres fonts. De fet la presència a l’estany de Banyoles i al Baix Ter suggereix que aquestes dues poblacions en algun moment estaven connectades i aquestes observacions antigues confirmen aquesta hipòtesi.

Es tracta d’una nova espècie al llistat del Gironès, i caldria fer recerca per a veure si encara sobreviu en algun punt i les possibles mesures de gestió que caldria fer per a permetre que aquesta espècie hi pugui tornar a viure i en un futur es puguin reconnectar les poblacions del Baix Ter amb les de l’Estany de Banyoles.

Amb aquesta addició, el llistat de peixos del Gironès puja a 18 espècies, de les quals només 6 són autòctones

Resultats del cens de Torlit

2008-06-22T13:21:00.003+02:00

El cens de Torlit (Burhinus oedicnemus) a la part nord-est de la plana selvatana va donar uns resultats francament bons pel que fa al nombre de territoris d'aquesta espècie. El cens, fet al pondre's el Sol amb la participació d'onze voluntaris, va consistir en localitzar els territoris de Torlit a partir del cant nocturn que fan aquests ocells. Es van trobar fins a 5 territoris, 4 d'ells a Cassà de la Selva (àrea d'Esclet) i un altre a Campllong. A causa de la relativament poca àrea censada, aquesta densitat fa pensar que possiblement el nombre de parelles pugui ser més elevat en l'àmbit de tota la plana. Tots els territoris que van poder-se localitzar estaven ubicats en camps llaurats, la qual cosa posa de manifest la important influència de la gestió agrícola en la presència i les possibilitats de reproducció d'aquesta espècie en l'àmbit de la plana.
A més de torlits, també es van poder observar altres espècies de costums nocturnes: mussol comú, mussol banyut, xot, enganyapastors, martinet de nit, llebre i senglar.
Des d'aquí volem agraïr la col·laboració a totes les persones que han participat en aquest cens (Lucía, Hubert, Mercè, Estel, Irene, Roger, Isidre), tot esperant retrobar-nos en properes activitats naturalistes!

Cens de Torlit a la plana selvatana

2008-06-15T19:51:00.005+02:00

El proper dissabte 21 de juny realitzarem el primer cens nocturn de Torlit (Burhinus oedicnemus) al sector nord-est de la plana selvatana (Gironès i Selva), per la qual cosa ens agradaria comptar amb la vostra col·laboració. El torlit és una espècie de caire estèpic característica d'espais oberts amb poca cobertura vegetal.

A Catalunya el gruix de la població reproductora es localitza només a la plana lleidatana i empordanesa, i de forma menys important, en algunes localitats tarragonines i a la Cerdanya. A part de la seva reduïda distribució a Catalunya, on presenta un estat de conservació qualificat com a vulnerable, està inclòs a l'annex I (espècie prioritària, d'interès comunitari) de la Directiva Aus (79/409/CEE), d'àmbit europeu.

Així doncs, conèixer l'estat de la població reproductora de la plana selvatana és molt important. La seva nidificació es va confirmar per primera vegada l'any 2005, i posteriorment també es va constatar l'any 2007, ambdues ocasions a Campllong (Gironès). A excepció d'aquestes dues dades, des de el 2004 fins a l'actualitat hi ha unes poques observacions entre el maig i el juliol (bàsicament a Campllong i a Cassà de la Selva), que possiblement podrien correspondre a individus reproductors. Tot i això, desconeixem el nombre de parelles nidificants, la regularitat de la seva reproducció, si a part de les dues localitats anteriors hi ha més indrets òptims, i les problemàtiques de conservació (tot i que en aquest cas semblen prou evidents, i segurament rauen en els pocs hàbitats adients i en la baixa estabilitat d'aquests ambients).

Quedarem el dissabte 21 de juny a les 21:00h al local social de Campllong, al costat del pavelló esportiu d'aquesta localitat. En funció de quants siguem, mentre fem el toc ens repartirem les zones i quedarem d'acord en la metodologia que seguirem.

El cens l'organitzem conjuntament dues entitats locals, l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i el Col·lectiu Bisaroca, tot i que està totalment obert a qualsevol persona interessada. El cens el realitzarem en diversos punts d'escolta repartits en els indrets que creiem més òptims, i a part d'intentar escoltar el cant crepuscular del torlit, aprofitàrem per anotar la resta de nocturnes que trobem (òliba, mussol comú, xot, mussol banyut, enganyapastors, mamífers...). Aproximadament acabarem cap a les 23:00h. Us animem molt a participar al cens, on a més d'obtenir dades interessants sobre el torlit, també segur que farem bones observacions d'altres espècies! Per organitzar els punts d'escolta, us agraïrem que ens confirmeu la vostra col·laboració a:

Quim Vilagran (606029781, quim.vilagran@gmail.com)

Josep Rost (619946507, josep.rost@udg.edu)

Moltes gràcies i, quants més serem, més cobertura podrem realitzar!

Nidificació probable de Mastegatatxes a Cassà

2008-06-10T21:19:00.003+02:00

El passat 2 de maig, la Xon Vilahur va veure una parella de Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) a Can Vilallonga, a Cassà de la Selva, en el que semblava una data perfectament normal de migració primaveral, tot i que aquest any la migració primaveral per a aquesta espècie ha sigut especialment fluixa, amb només 4 registres.

Però aquest passat 8 de juny, l'Alfons Delgado va veure una femella al mateix lloc capturant insectes i fent becada, símptoma quasi inequívoc d'estar peixant pollets. Es tracta d'una zona gestionada pel Consorci de les Gavarres per tal de tenir un bosc més obert.

El mastegatatxes és un ocells molt escàs com a nidificant (vegeu el que en diu el SIOC) del qual no n'hem recollit cap evidència prèvia de possible nidificació a la comarca.

Podeu ampliar-ne informació al bloc de l'Alfons Delgado

Ocells Gironès 2008 Juny

2008-06-09T08:46:00.008+02:00

178 Gavina corsa (Larus audouinii)
.............21-6 Abocador de Solius, a Llagostera
177 Trencapinyes (Loxia curvirostra)
.............19-6 Pujada als Àngels, a Girona
176 Falcó de la reina (Falco eleonorae)
.............10-6 Serinyà, a Cassà de la Selva
175 Àguila calçada (Hieraetus pennatus)
..............7-6 Pont de Pedra, a Girona

Misgurn (Misgurnus anguillicaudatus) al Bugantó

2008-06-06T10:16:00.007+02:00

Durant una campanya de mostrejos, el passat 14-5-07 en Quim Pou va capturar un Misgurn (Misgurnus anguillicaudatus) al Bugantó, a Llambilles.

Es tracta de la primera citació d'aquest peix al·lòcton invasor d'origen asiàtic a la conca del Ter, i la segona a la península ibèrica. Va aparèixer fa pocs anys al curs baix de l'Ebre, on en pocs anys s'ha estès per tot el Delta. És una espècie força corrent en aquariofília.

Per a més informació consulteu "Els peixos de les Gavarres i entorns" de la Biblioteca LLuís Esteva del Consorci de les Gavarres. També està previst que aviat en surti un article a la revista Quercus.

Aquesta és dissetena espècie de peix que coneixem per al Gironès, de les quals només 5 són autòctones. Si per comptes de mirar les espècies miréssim el número d'exemplars, el percentatge d'al·lòctons és gairebé total. Esperem que aquesta nova espècie sigui només una anècdota i que no s'estableixi, especialment si tenim en compte el lloc on s'ha trobat, que és on hi ha la principal població d'espinós (Gasterosteus gymnurus) de la comarca.

Ocells Gironès 2008 Maig

2008-05-30T12:55:00.003+02:00

174 Siboc (Caprimulgus ruficollis)
.............26-5-08 Sant Gregori

173 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
.............21-5-08 Plaça Catalunya, a Girona
172 Papamosques gris (Muscicapa striata)
.............19-5-08 Meandre de la Creueta i Sant Daniel, a Girona
171 Pardal roquer (Petronia petronia)
.............18-5-08 Pla de Sobrànigues, a Sant Jordi Desvalls
170 Bosqueta (Hippolais polyglotta)
.............16-5-08 Torrent de la Ribera, a Sant Julià de Ramis
169 BALDRIGA MEDITERRÀNIA (Puffinus yelkouan)
.............12-5-08 Illa de Ter, a Girona

168 BECADELL GROS (Gallinago media)
.............11-5-08 Les Ferreries, a Campllong
167 Falcó cama-roig (Falco vespertinus)
..............6-5-08 Esclet, a Cassà de la Selva
166 Tallareta vulgar (Sylvia communis)
..............5-5-08 Les Serres, a Cassà de la Selva
165 Gaig blau (Coracias garrulus)
.............4-5-08 La Gotarra a Cassà de la Selva

Nidificació de Torlit a Cassà de la Selva

2008-05-30T12:34:00.003+02:00

Aquest passat mes d'abril s'ha pogut comprovar la nidificació del Torlit (Burhinus oedicnemus) al veïnat de Mosqueroles, a Cassà de la Selva.

Els dies 12 i 13 d'abril, l'Alfons Delgado i la Maite Garrigós en van poder observar una parella nidificant en camp que fins al moment no havia estat llaurat. Malauradament els dies posteriors el camp es va llaurar i el niu va ser destruït. El niu contenia un mínim de dos ous.

Es tracta de la segona prova de cria recollida a la comarca després que el 2005, en uns camps propers a Can Falgueres, a Campllong, en Quim Vilagran en va anar observant una parella al llarg d’algunes setmanes i finalment la va veure acompanyada d’un poll de pocs dies al qual encara li estaven creixent les plomes del cos. Aquesta cita correspon al mes de setembre, una data prou tardana per a la reproducció atribuïble a la possibilitat que no es tractés del primer intent de cria de la parella aquell any, i que els anteriors intents haguessin fracassat a causa de l’intensa activitat agrícola en camps dels voltants, que haguéssin destruït postes anteriors com ha sigut el cas esmentat anteriorment.

Es fa del tot necessària una gestió que permeti l'existència de guarets on puguin nidificar tranquilament els torlits sense la destrucció dels seus nius.

El torlit és una espècie protegida vulnerable a Catalunya i prioritària per a la Unió Europea, la nidificació de la qual, juntament amb la del Gaig blau (Coracias garrulus) justifica la necessitat d'incloure espais de la Plana Selvatana a la Xarxa Natura 2000, tal i com hem reclamat els darrers anys sense cap mena d'èxit al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Es van obtenir promeses per part del Departament que finalment van resultar una burla perquè no es va tenir en consideració res de res.

Baldriga mediterrània a l'Illa de Ter

2008-05-20T11:03:00.006+02:00

El passat 12-5-08, tot fent mostreig per al SAC (Seguiment d'Amfibis de Catalunya) a l'Illa de Ter, els participants van veure un animal mort surant en una bassa dins el Ter, a la zona d'anellament de l'Illa de Ter. Allò que fins i tot podia semblar segons com un gat, un cop tret de l'aigua va resultar ser un ocell marí, que s'ha pogut identificar com a Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan).

Els dies anteriors hi va haver una forta llevantada que explicaria com aquest ocell va poder-se despistar tant i ser arrossegat terra endins.

Les observacions de baldrigues a l'interior, tot i que molt escasses, no són un fet excepcional. Existeix una observació de Baldriga cendrosa a la Vall de Camprodon i a Suïssa hi ha diverses observacions de baldrigues, petrells cuaforcats, ocells de tempesta i mascarells als llacs interiors, sempre després de fortes tempestes.

Òbviament es tracta d'una nova espècie al Gironès, del tot inesperada. Tot i que sembla poc probable i pugui semblar absurd, caldria pensar en la possibilitat que algú l'hagués portada fins al lloc. Observadors: Albert Ruhí, Joan Ventura, Josep Barbarà

Becadell gros a Campllong: nova espècie pel Gironès

2008-05-11T23:25:00.006+02:00

Avui al migdia hi havia un becadell gros (Gallinago media) a la bassa del polígon de les Ferreries, a Campllong. Es tracta de la primera cita d'aquesta espècie, força rara a Catalunya, que es fa a la comarca del Gironès. Amb ella, ja són 229 les espècies d'ocells observats a la comarca.
A la tarda encara es podia observar al mateix lloc. Un parell de fotografies de l'exemplar (molt amagadís entre l'herba alta):

El martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

2008-05-01T20:29:00.005+02:00

El martinet de nit “Nycticorax nycticorax” es un ardèid d’activitats crepusculars o de primeres hores del matí. Les plomes blanques al cap només són presents a la primavera.
Durant el dia descansa en grups d’arbres o arbustos. És força confiat i es pot arribar a veure de molt aprop. En moments de repós es pot veure fregant-se el cap al pit on hi
segrega un oli blanc que escampa per a tot el cos impermeabilitzant les seves plomes.
Si ens hi fixem, en les imatges finals de l’atac (en aquest cas fallid) podem observar com hi queda a l’aigua, una taca oliosa de color blanc. S’alimenta básicament de peixos i granotes.

El podem veure a partir de març-abril i migra a l’oct-nov. a l’Àfrica tropical