Esparver d'espatlles negres, nova espècie pel Gironès

El dissabte 21 de novembre, en Rafel Mariné i el seu fill, en Quim, han vist un Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) a Esclet, a Cassà de la Selva, prop de Ca n'Oller. Fa algunes setmanes ja se'n va veure un a prop, a l'estany de Sils en el que ha sigut el millor any per a aquesta espècie a casa nostra, amb diverses parelles criant a la plana de Lleida.

Gràcies a l'avís que n'ha fet l'Alfons Delgado a Naturmania, alguns altres observadors hem pogut gaudir d'aquest rapinyaire preciós.

Es tracta de la primera observació d'aquesta espècie africana a la comarca.


Foto: Aleix Comas

Ocells Gironès Novembre 2009

170 ESPARVER D'ESPATLLES NEGRES (Elanus caeruleus)
...........21-11 Esclet. Primera observació per a la comarca!
169 Mallerenga d'aigua (Parus palustris)
...........14-11 Illa de Ter

Ocells Gironès Octubre 2009

168 Grua (Grus grus)
...........31-10 Montbó, a Canet d'Adri
167 Becadell sord (Lymnocryptes minimus)
...........29-10 Celrà
166 Verderola (Emberiza citrinella)
...........18-10 Can Salvatella, a Girona

XXIIè Concurs de Fotografia Naturalista

Encara resta de temps fins el 31 d'octubre per a participar al 22è Concurs de Fotografia Naturalista de l'ANG, on l'Ateneu hi col·labora en l'organització.

Recordeu que existeix una categoria específica per als socis de l'ANG i de l'Ateneu, que únicament té com a requisit ser soci d'alguna de les dues entitats i que estigui feta als Països Catalans. Aquest any la tramesa de fotos es fa via web, ja no cal imprimir les fotos i enviar-les. En podeu trobar les bases al següent enllaç:

http://www.naturalistesgirona.org/fotografia/

Stelgidopteryx serripennis, nova espècie per al WP

El passat dia 13 d'octubre, a St. Finians Bay, a la costa oest d'Irlanda, es va veure una Stelgidopteryx serripennis (Northern Rough-winged Swallow), una oreneta americana que no s'havia vist mai abans al Paleàrtic Occidental.

En cas d'acceptació per part del Irish Rare Birds Committee, es tractaria d'una nova adició a la llista dels ocells del Paleàrtic Occidental.

Més info a:
http://www.irishbirding.com/birds/web?task=Display&sighting_id=16629

Fredelugues sense fred

Tot i que pel temps que fa ningú ho diria, el calendari faunístic ja ens anuncia que l'estiu s'ha acabat i que s'aproximen els mesos freds. La majoria d'ocells migradors que passen l'hivern a l'Àfrica ja han marxat o estan marxant, i els que vénen a passar l'hivern ja comencen a arribar. El més representatiu d'aquests potser és la fredeluga, que amb el nom que té ja no enganya a ningú. Avui se n'ha vist el primer grup al Gironès, una quinzena, als camps llaurats d'Esclet (Cassà). A la mateixa zona s'hi ha vist també un torlit, tres perdius roges, un xoriguer comú i un còlit gris. Val a dir que totes aquestes espècies actualment estan en una situació desfavorable per la seva conservació a Europa, principalment pel model agrícola intensiu (pesticides, fertilitzants, eliminació de marges...) que predomina. En contrast, a la mateixa zona, hi havia un bon grapat de caçadors disparant perdigonades... aquesta, en canvi, és una espècie que no es troba pas en perill d'extinció...
















Les primeres fredelugues ja han arribat.

Fòssils de tortugues d'aigua de fa 3,5 milions d'anys, a Caldes de Malavella

Un equip multidisciplinari d'arqueòlegs, paleontòlegs, geòlegs i biòlegs han trobat restes de tortugues aquàtiques de fa uns 3,5 milions d'anys al jaciment del Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella, durant la desena campanya anual d'excavació consecutiva, que finalitzarà avui.

Per llegir-ne més, clica a sota:
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/09/30/troben-fogravessils-tortuga-daigua-35-milions-danys-al-camp-dels-ninots/360376.html

No vagis peix! Coneixes els peixos del litoral català?

Aquest és el títol de la conferència que us proposem com a primera activitat de l'Ateneu en aquest curs que acaba de començar. Es tracta de la presentació a Girona del llibre Del mar a la llotja. Els peixos del litoral català, de Lluís Mercader. Aquest llibre és una guia dels peixos comercials del litoral català, els que habitualment podem veure a la llotja o a qualsevol peixateria. En una primera part, més general, s’explica què és un peix, concepte no sempre tan obvi, i també es parla de la biologia, l’ecologia i la diversitat de formes i colors d’aquests vertebrats aquàtics. En un segon capítol es fa una pinzellada a les tècniques de pesca tradicionals més emprades a Catalunya. El gruix del llibre el constitueixen les fitxes tècniques de 60 d’aquests peixos comercials. La descripció, la biologia i ecologia i el tipus de pesca amb què es capturen vénen acompanyades d’una aquarel·la, obra del mateix autor dels textos, i esporàdicament, d’alguna fotografia.
Lluís Mercader, ictiòleg i doctor en Ciències Biològiques, és un gran coneixedor del mar que, a més, domina el dibuix i la pintura amb una mestria notable. D’alt nivell científic, i de to divulgatiu, aquesta obra és imprescindible per a tot naturalista interessat en el món dels peixos del nostre mar.

La conferència-presentació tindrà lloc al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes; carrer Sta. Eugènia 146), el divendres 25 de setembre, a les vuit del vespre.

Rat-penat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) Nova espècie de mamífer per a Catalunya

Segons publica el Diari de Girona, científics de l'Associació Galanthus i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, van capturar la setmana passada un exemplar de Rat-penat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) en una cova a Queralbs, al Ripollès, a 2260 metres d'alçada.

Es tracta de la primera citació d'aquesta espècie a Catalunya, que habita als Alps i també s'ha citat en algunes ocasions al Pirineu, la més recent a Andorra.

Font: Diari de Girona

En podeu llegir la notícia completa al següent enllaç, on a més n'hi podreu veure una foto:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/31/troben-especie-amenacada-ratpenat--queralbs/353891.html

Duc pescador bru (Ketupa zeylonensis) criant a Turquia

Ornitòlegs holandesos i turcs han trobat fins a 6 exemplars de Duc pescador bru (Ketupa zeylonensis) en un indret no especificat del sud de Turquia, entre els quals alguns polls volanders, la qual cosa en confirma la cria per primera vegada a la història al Paleàrtic Occidental.

Es tenien registres d'aquesta espècie de finals del segle XIX a Turquia i llavors no se'n va saber res fins el 1975 en què se'n va veure un a Israel. El 1990 se'n va fotografiar un a Turquia i aquests darrers anys hi havia hagut rumors de pescadors que afirmaven haver-ne vist en alguns punts de Turquia.

En podeu llegir un article (si sabeu turc) i veure'n diverses fotos al següent enllaç:

http://www.trakus.org/kods_bird/trakusdergi01/2009_3_exx/index.html

I si no sabeu turc, al darrer número de Dutch Birding en surt un article amb altres fotos en anglès...

Falcó sagrat (Falco cherrug) nova espècie per a Catalunya

A Hongria hi ha en marxa un projecte LIFE d'estudi i conservació del Falcó sagrat (Falco cherrug). En el marc d'aquest projecte s'han marcat amb emissors via satèl·lit diversos exemplars, un dels quals, anomenat Piros, aquest estiu ha anat viatjant cap a l'oest i va entrar a Catalunya per la Vall de Camprodon el dia 30 de juliol. Va fer nit a Osona, i al dia següent va ser detectat per la Conca de Barberà i la Ribera d'Ebre, abans de passar a Aragó i seguir oest enllà.

Es tracta de la primera observació comprovada d'aquesta espècie a Catalunya en estat natural, perquè en ser una espècie habitual en falconeria, fins al moment totes les observacions que hi havia o bé eren comprovades d'ocells escapats o bé no se'n podia garantir la seva arribada per mitjans naturals a Catalunya.

Font:

http://www.sakerlife.mme.hu/en/content/show

En el següent enllaç podeu anar seguint per on para el falcó i el seu viatge fins al moment, heu de sel·leccionar Piros 2009 al desplegable:

http://www.sakerlife.mme.hu/hu/gmap

Larus fuscus fuscus, nou taxó per al Gironès

El passat 1 d'agost, en Carlos Alvarez Cros va llegir una anella de lectura a distància en un gavià fosc a l'abocador de Solius, a Llagostera. Era una anella de Finlàndia, on només hi cria la subespècie nominal Larus fuscus fuscus, que és considerada raresa a Catalunya.

Tot i ser de mantell molt més fosc que els gavians foscos que veiem més habitualment (subespècie graellsii) la seva identificació és força complicada per la similitud amb d'altres subespècies, però gràcies a la lectura de l'anella se'n pot assegurar la identifació.




Amb anterioritat, el gener del 2006 s'havia observat un individu pertanyent a una altra subespècie, intermedius, que havia sigut anellat a Noruega, a part d'altres observacions visuals d'individus de mantell molt fosc que possiblement també fossin d'aquesta altra subespècie.

Es tracta de la primera observació comprovada de la subespècie fuscus al Gironès.

Ocells Gironès Juliol 2009

165 Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
...........28-7 Sant Narcís, a Girona
164 Falcó de la reina (Falco eleonorae)
............9-7 Sant Narcís, a Girona
163 Milà reial (Milvus milvus)
............6-7 Montilivi, a Girona

Eudinamys scolopaceus a Kuwait, nova espècie pel Paleàrtic Occiental

El passat 22 de febrer de 2009, es va veure un Eudinamys scolopaceus (Asian Koel en anglès) a Kuwait, al límit oriental del Paleàrtic Occidental. Aquesta espècie de la família dels cucuts no havia estat detectada amb anterioritat en aquesta bioregió, tot i que sí que ho havia estat en zones properes

En podeu veure fotos i més informació al següent enllaç:

http://www.alsirhan.com/Blog/?p=1496

Excursió al Revardit

El Revardit és potser el riu més desconegut del Gironès. O almenys, ho era per molts de nosaltres abans de la sortida que hi vam fer amb l'Ateneu el passat dia 27. Neix a Biert, als peus de Rocacorba, i alimenta les aigües del Terri, i és termener entre el Gironès i el Pla de l'Estany en una bona part del seu curs. En el seu tram més alt pràcticament no hi ha masies ni assentaments humans de cap mena, i per tant, és un riu interessantíssim per la poca pressió que ha rebut. Acompanyats per en Quim Pou, expert en peixos, vam explorar el tram de Palol de Revardit cap aigües amunt. A banda dels típics invertebrats aquàtics (escorpins d'aigua, barquers, sabaters, ditiscs...), els peixos precisament van ser el més destacat: primer de tot, ja és important el fet que no vam trobar ni una espècie introduïda, cosa rara als rius i rieres de la comarca. I vam poder observar una bona quantitat de barbs de muntanya (proper a l'amenaça a nivell global) i bagres, dues espècies autòctones, i també una anguila (en perill crític d'extinció a nivell global). D'altra banda, l'ambient de ribera en si també era molt interessant, poc o gens alterat i amb un bon bosc de ribera força ben constituït. En definitiva, va ser una sortida d'exploració naturalista molt profitosa!

Us adjuntem algunes fotografies (la papallona és una papallona zebrada, Iphiclides podalirius, i el peix és un barb de muntanya, Barbus meridionalis), i també un video elaborat per en Narcís Rubio:

Primera nidificació de la gavina corsa a Catalunya fora del Delta de l'Ebre

Un total de 5 parelles de gavina corsa (Larus audouinii) han nidificat aquest any al Delta del Llobregat, aconseguint criar un total de 4 polls. Quatre d'aquestes parelles han criat en una illa del Riu Llobregat i una altra a la llacuna de Cal Tet.


Es tracta de la primera vegada que aquesta espècie es reprodueix a Catalunya fora del Delta de l'Ebre, on hi ha la principal colònia mundial. Sembla ser que la veda dels vaixells d'arrossegament a la costa de Tarragona podria haver provocat aquesta cerca de nous indrets per a nidificar d'aquesta espècie globalment amenaçada

Font: Birds in Spain Blog

Cens de Torlit a la plana de la Selva i el Gironès

Per la primera setmana de juliol, des de la comissió de Natura de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona estem organitzant un cens de torlits a la plana de la Selva i a altres indrets del Gironès. Com potser ja sabeu, el torlit (Burhinus oedicnemus) és un ocell amenaçat d'extinció a tot Europa, i que cria en alguns llocs del Gironès i la Selva, en zones agrícoles, cosa que s'ha descobert fa pocs anys. Com a espècie prioritària per a la conservació, des de l'Ateneu ens hem proposat estudiar millor el seu estatus a la plana (abundància, distribució...), i per això ens hem decidit a organitzar aquest seguiment. I per dur-lo a terme us demanem la vostra col·laboració.

La metodologia del cens consistirà en fer un senzill itinerari en cotxe, a l'entrada de fosc, i fer 5 parades en llocs oberts, de camps, escoltant durant 15 minuts si se sent cantar el torlit o no (el cant és molt característic). L'única restricció per triar els punts d'escolta és que estiguin separats com a mínim 1 km l'un de l'altre, per evitar solapaments de territoris en zones on la densitat pugui ser alta. Per fer aquest itinerari o transecte hem flexibilitzat les dates, i cada observador pot triar el dia que li vagi millor per fer-lo, des del 29 de juny fins el 5 de juliol.

És només un vespre, a la fresca, i segur que a part de torlits sentirem o veurem rapinyaires nocturns, enganyapastors o fins i tot alguna llebre o algun teixó. Si teniu una zona en preferència, que us agradi, o que us quedi prop de casa, només ens ho heu de dir: tant podeu triar els 5 punts d'escolta vosaltres mateixos com, si no teniu temps, dir-nos l'àrea preferida i ja us farem nosaltres una proposta d'itinerari que us pugui anar bé. D'altra banda, si no voleu agafar la responsabilitat d'encarregar-vos d'un itinerari però us fa gràcia participar, també podeu afegir-vos a algú el dia que surti a fer el cens, segur que no hi haurà cap problema. I si coneixeu algú que li pugui interessar de participar, no dubteu a dir-li! Caldria que ens comuniquéssiu la vostra participació al llarg d'aquest principi de setmana, per tal de planificar bé el cens i per explicar-vos la metodologia amb més profunditat.

Ens podeu escriure a: comissio.natura@ateneunaturalista.org.

10.000 observacions a la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès

La Base de Dades de Biodiversitat del Gironès ja ha arribat als 10.000 registres, concretament l'11 de juny estem a 10.768 registres corresponents a 833 tàxons.

El principal contribuïdor, de manera destacada és en Ponç Feliu, amb 3384 registres.

Torlit (Burhinus oedicnemus)

El torlit és un ocell amenaçat a Europa, on té l'estatus de vulnerable. Habita dispersament a semideserts, erms, prats de pastura i conreus, fora de l’època de cria sovint en petits grups o estols. Més actiu al capvespre i a la nit, durant el dia normalment s’el troba descansant en terrenys de colors críptics, bastant sec i pedregós.
El passat diumenge dia 24 de maig i durant la sortida matinal organitzada per la Comissió de Natura de l’Ateneu, vam tenir la sort de poder observar i enregistrar unes imatges als Camps de la Gotarra, a Campllong de tres exemplars adults i dos polls, imatges que podeu veure en aquest petit clip de vídeo i com a testimoni d’aquest excepcional moment.

El Gaig Blau (Coracias garrulus)

El gaig blau és un ocell migrador, que passa l'hivern a l'Àfrica i que cria a l'Europa occidental, sobretot a la part mediterrània. Ocell típic d'espais oberts, en les últimes dècades ha disminuït moltíssim arreu d'Europa i fins i tot s'ha extingit en alguns països. Sembla que a Catalunya la situació no és tan greu, però evidentment també l'afecten els problemes que l'han portat a aquesta situació: la intensificació de l'agricultura (massa pesticides, eliminació de marges de camps...) i la destrucció i trinxament del seu hàbitat sota infraestructures i urbanitzacions.
El passat diumenge a la tarda, vam tenir la sort de poder observar i filmar un exemplar d’aquest vistos i espectacular ocell al pla de Campdorà. Imatges que podeu veure en aquest petit clip.
Com potser ja sabeu, des de la comissió de Natura de l'Ateneu aquesta primavera estem duent a terme el Projecte Gaig blau, per mirar d'afavorir la presència i establiment d'aquest bonic i
amenaçat ocell al Gironès.

Ja ha arribat el gaig blau

El gaig blau ja s'ha observat a la plana. Ahir, 17 de maig, en Quim Vilagran en va veure un a Campllong, a la zona on s'han instal·lat caixes niu per aquesta espècie. A veure si hi ha sort i s'animen a criar-hi!

Nova cita de cria de torlit a la Plana

El torlit (Burhinus oedicnemus) ha tornat a criar a la Plana de la Selva aquesta primavera de 2009. Després d'observacions reiterades d'una parella a Campllong, l'Antoni Mariné i en Quim Vilagran han observat els adults acompanyats de dos pollets, la qual cosa indica que han tornat a criar amb èxit. Recordem que el torlit és un ocell del qual fins fa poc temps no es coneixien dades de reproducció a la plana selvatana, i que es tracta d'una espècie amenaçada a nivell català i europeu, on està classificada com a Vulnerable (com el gaig blau, el milà negre o la fredeluga, per exemple). Per tant, és una magnífica notícia que tornin a criar un any més en aquesta zona agrícola.

Ocells Gironès 2009 Maig

162 Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
...........X-5 Celrà
161 Tórtora vulgar (Streptopelia turtur)
............17-5 Abocador de Solius, a Llagostera
160 Gaig blau (Coracias garrulus)
............17-5 Campllong
159 Martinet menut (Ixobrichus minutus)
............16-5 Fontajau, a Girona
158 Tallarol gros (Sylvia borin)
............16-5 Fontajau, a Girona
157 Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
............15-5 Camps de la Gotarra, a Campllong
156 Guatlla (Coturnix coturnix)
............10-5 Cassà de la Selva
155 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
............10-5 Fontajau,a Girona
154 Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
............10-5 Fontajau,a Girona
153 Papamosques gris (Muscicapa striata)
............10-5 Bassa de la Barca, a Girona
152 Colltort (Jynx torquilla)
............9-5 Deveses de Salt
151 Siboc (Caprimulgus ruficollis)
............7-5 Deveses de Salt
150 Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
............6-5 Golf Girona, a Sant Julià de Ramis
149 Trobat (Anthus campestris)
............1-5 Abocador de Solius, a Llagostera

Ocells Gironès 2009 Abril

148 Oriol (Oriolus oriolus)
............25-4 Congost del Ter, a Sant Julià de Ramis
147 Voltor comú (Gyps fulvus)
............24-4 Santa Eugènia, a Girona
146 Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
............23-4 Constantins, a Sant Gregori
145 Capsigrany (Lanius senator)
............23-4 Sangosta i Esclet, a Cassà
144 Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
............20-4 Estació de mercaderies, a Girona
143 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
............16-4 Bassa de la Barca, a Girona
142 Esparver cendrós (Circus pygargus)
............13-4 Vila-roja, a Girona
141 Àguila calçada (Hieraetus pennatus)
............13-4 Vila-roja, a Girona
140 Becada (Scolopax rusticola)
............13-4 Rocacorba, a Canet d'Adri
139 Piula dels arbres (Anthus trivialis)
............13-4 Cartellà, a Sant Gregori
138 Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
............13-4 Penedes, a Llagostera i Sant Andreu de Baix, a Sant Andreu Salou
137 Tallareta vulgar (Sylvia communis)
............13-4 Fontajau, a Girona
136 Falcó cama-roig (Falco vespertinus)
............12-4 Camps de la Gotarra, a Campllong

Foto: Aleix Comas

135 Polla pintada (Porzana porzana)
............12-4 Can Mundo, a Llagostera
134 Torlit (Burhinus oedicnemus)
............12-4 Can Dionís, a Campllong
133 Batallaire (Philomachus pugnax)
............12-4 Can Dionís, a Campllong
132 Mussol banyut (Asio otus)
............12-4 Penedes,a Llagostera
131 Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
............10-4 Can Dionís, a Campllong
130 Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
............6-4 Golf Girona, a Sant Julià de Ramis
129 Abellerol (Merops apiaster)
............3-4 Fornells
128 Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica)
............3-4 Can Dionís, a Campllong
127 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
............3-4 Riu Ter a Sant Jordi Desvalls
126 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
............2-4 Montilivi, a Girona
125 Cuereta groga (Motacilla flava)
............1-4 Hortes de Santa Eugènia, a Girona
124 Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
............1-4 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis

Semàfor vermell en temps de crisi

No té sentit gastar 20 milions en una variant per estalviar-se cues a Llambilles

Josep Rost, Lluís Sala, Aleix Comas

Els últims mesos han anat sortint als mitjans un grapat de notícies i d'opinions al voltant del projecte d'una carretera nova al Gironès, que el govern ha anomenat variant de Llambilles. A la carretera C-65 de Girona a Cassà hi ha un punt, a l'altura d'aquest bonic poble, on un inoportú semàfor fa frenar el trànsit cada cert temps i provoca cues importants en les dues direccions quan hi ha molt de trànsit. Aquest semàfor desafortunat és, segons el nostre govern, causa prou justificada per construir una carretera nova de més de tres quilòmetres des de Quart fins a la següent gasolinera, per sobre del carril bici i de les rieres Bugantó i del Corb, i que ha de costar més de vint milions d'euros a la butxaca del contribuent.

Des de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona vam fer al·legacions en contra d'aquest projecte, que considerem injustificat, amb arguments sòlids sobre l'impacte que tindria la carretera en el medi natural, arguments que, incomprensiblement, no són en l'estudi d'impacte ambiental. Aquest projecte afectaria directament una de les úniques poblacions d'espinós, un peix autòcton protegit, no només de tot Catalunya sinó de tota la península Ibèrica. I també perjudicaria greument altres espècies protegides com el blauet, el torlit o el gaig blau, i hàbitats protegits de ribera com la verneda, del qual a la riera Bugantó queden alguns dels pocs retalls que es poden trobar a la comarca. A més a més, aquest sector forma part de l'anella verda de l'àrea urbana de Girona, un conjunt d'espais que vehiculen la connectivitat dels espais d'interès natural (EIN) de Guilleries, Rocacorba i el volcà de la Crosa amb les Gavarres. Una àrea que està catalogada pel pla de connectivitat funcional del Gironès com a «zona crítica per a la conservació de la connectivitat ecològica» hauria de quedar al marge d'aquest tipus d'actuacions.

Hi ha, però, altres raons de sentit comú i d'estalvi econòmic, que veiem imprescindible de tenir en compte en aquests temps. En primer lloc, que un semàfor faci construir una carretera on es pensen gastar més de vint milions d'euros ens sembla un clar malbaratament de fons públics, de diners que hem pagat entre tots, un recurs escassíssim en aquests moments. La carretera existent ja és ara, de fet, una variant de Llambilles, atès que el nucli del poble n'està prou allunyat, més enllà de les cases que de manera poc comprensible s'han construït els darrers anys al voltant de l'antiga estació del carrilet i del polígon industrial. Creiem que la solució no és una altra carretera en paral·lel a l'existent sinó l'eliminació del semàfor. Per què no variem d'idees i deixem de banda les solucions del nou ric que ja no som? Qualsevol ciutadà que vulgui comprovar-ho veurà com al costat de la carretera actual hi ha espai suficient per fer-hi una o dues rotondes, solució que ha estat aplicada en molts altres punts de la C-65, com per exemple a l'entrada i sortida de Cassà de la Selva. Això permetria a curt termini eliminar el semàfor i posar fi als problemes de fluïdesa d'aquest únic punt, amb un cost econòmic i ecològic molt inferior al projecte plantejat i més d'acord amb els temps que corren. L'opció de la nova carretera, doncs, ens sembla una decisió errònia pel seu impacte ecològic i la despesa pública que comporta, però creiem que encara es pot corregir.

L'adequació de les inversions a les possibilitats del país i necessitats del territori, i també l'ètica i el respecte amb els quals hauríem de tractar el nostre entorn, haurien de ser presents també en la presa de decisions.

http://www.elpunt.cat/girona/article/7/8-articles/21508-semafor-vermell-en-temps-de-crisi.html

Ocells Gironès 2009 març

123 Cucut (Cuculus canorus)
............30-3 Sant Gregori
122 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
............30-3 Pça. Catalunya, a Girona
121 Aligot vesper (Pernis apivorus)
............29-3 Taialà, a Girona
120 Rossinyol (Luscinia megarrhynchos)
............29-3 El Ter a Girona
119 Camesllargues (Himantopus himantopus)
............28-3 Fontajau, a Girona
118 Agró roig (Ardea purpurea)
............25-3 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
117 Oreneta de ribera (Riparia riparia)
............24-3 Bassa de Can Mundo, a Llagostera
116 PICOT NEGRE (Dryocopus martius)
............23-3 Pujada als Àngels, a Girona
115 Milà negre (Milvus migrans)
............22-3 Abocador de Solius, a Llagostera
114 Valona (Tringa glareola)
............22-3 Les Ferreries, a Campllong
113 Xot (Otus scops)
............22-3 Sant Daniel, a Girona
112 Ballester (Apus melba)
............22-3 Fontajau, a Girona
111 Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
............22-3 c/ de la Rutlla, a Girona
110 Falciot negre (Apus apus)
............21-3 c/ de la Rutlla, a Girona
109 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
............21-3 La Riera Seca, a Campllong
108 Corriol petit (Charadrius dubius)
............15-3 Les Ferreries, a Campllong

Foto: Aleix Comas


107 Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
............14-3 Sant Daniel, a Girona
106 Xivita (Tringa ochropus)
............13-3 Can Boada, a Llagostera

Foto: Aleix Comas

105 Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
............11-3 Mas Xirgu, a Girona
104 Ànec cullerot (Anas clypeata)
............6-3 Congost del Ter, a Sant Julià de Ramis
103 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
............6-3 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis

Presentació d'ornitho.cat a Girona

Ahir dimecres va tenir lloc la presentació del portal web ornitho.cat a Girona per membres de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), amb el suport de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i l’Ajuntament de Girona. L’acte es va fer al Centre Cívic de Santa Eugènia - Can Ninetes amb l’assistència d’unes 40 persones. El portal ornitho.cat consisteix en una gran base de dades sobre els ocells a Catalunya, on qualsevol persona interessada pot participar introduint-hi les seves pròpies observacions d’ocells que faci en territori català. Aquest lloc web permet veure en temps real les observacions ornitològiques que es van produint a mesura que els col·laboradors les introdueixen, ells mateixos, mitjançant un senzill formulari. També permet fer consultes sobre espècies concretes i sobre llistats d’ocells de llocs particulars de la geografia catalana, i fins i tot visualtizar sobre mapes la distribució de les observacions de cada espècie d’ocell. Aquesta iniciativa de l’ICO segueix, a nivell català, la mateixa filosofia de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, creada per l’Ateneu fa un any i que té un funcionament molt similar, amb la diferència que l’última és a escala comarcal i que s’hi poden introduir observacions no només d’ocells sinó també d’altres grups animals i de plantes. Està previst que en un futur breu ambdues bases de dades estiguin connectades per tal que les observacions d’ocells que es produeixin al Gironès es visualitzin a la base de dades de l’ICO i viceversa, les que s’entrin del Gironès a ornitho.cat es vegin també a la base de dades de l’Ateneu.

Presentació d'Ornitho.cat

El proper dimecres 18-3-09 a les 20.00h es fa la presentació del portal Ornitho.cat a Can Ninetes, centre cívic de Santa Eugènia, a Girona. Aquest portal permet la introducció d'observacions ornitològiques on-line a tot Catalunya

Estadístiques de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès

L'any 2008 va ser el primer any complet de la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès (BDBG) de l'Ateneu.

S'hi van introduir un total de 3078 observacions de 560 tàxons diferents, la qual cosa fa una mitjana de 8'4 observacions al dia. El mes amb més observacions introduïdes va ser el mes d'abril amb 637 observacions, seguit del mes de maig amb 431. El mes amb menys observacions va ser el desembre amb 126.



Us animem a seguir compartint les vostres observacions mitjançant la Base de Dades de Biodiversitat del Gironès, on podeu accedir a través de la web de l'Ateneu

Comença el Projecte Gaig Blau!

El projecte "Gaig Blau" és el nou projecte de l'Ateneu, amb el que volem afavorir l'establiment d'aquesta espècie al Gironès i a la plana selvatana. Per què el Gaig blau? Doncs perquè és de les espècies més importants a conservar a la comarca, atès que està catalogada com a "propera a l'amenaça" a nivell mundial per la UICN (com la tallareta cuallarga, la llúdriga, el gripau d'esperons, la tortuga d'estany o el llangardaix ocel·lat, entre d'altres). Com ho intentarem? Col·locant caixes niu fetes expressament en llocs adequats del Gironès, zones obertes ben conservades de la plana selvatana i dels plans de Canet i Cartellà, abans que arribin de l'Àfrica el mes de maig.

Aquest cap de setmana ja hem començat a instal·lar algunes caixes, de les que us en mostrem algunes imatges fetes pel nostre company Narcís Rubio:

Més Gallocanta

Algunes fotografies de part de les 35.000 grues que hi havia a Gallocanta el cap de setmana passat, el de l'excursió de l'Ateneu.

Excursió de socis a Gallocanta

Durant els dies 21 i 22 de febrer es va fer l’excursió de socis de l’Ateneu. Aquest any hem anat a Gallocanta, província de Terol amb un gran éxit de participació.
La Llacuna de Gallocanta és un dels ecosistemes humits més importants de la Península
Ibèrica i d’Europa Occidental. A una alçada de 1000m., la Llacuna de Gallocanta ocupa el fons d’una gran conca endorreica, formada com a conseqüencia d’un procés de corrosió càrstica (dissolució de la roca calcària) durant el Terciari.
La grua comú “Grus grus” s’ha convertit en l’espècie més emblemàtica de la zona,
arribant a xifres de mes de 70.000 aus amb promitjos de mes de 10.000 exemplars durant l’hivernada. Això és degut a la seva situació estratègica en la ruta migratoria entre els quarters de cria del Nord d’Europa i els d’hivernada en el Sud-Oest peninsular, a la permanent existència d’aigua i a la gran quantitat d’aliment disponible.
Sens dubte un cap de setmana molt interessant i espectacular.

Ocells Gironès 2009 febrer

102 Merla blava (Monticola solitarius)
............26-2 c/ de la Rutlla, a Girona
101 ÀGUILA CUABARRADA (Hieraetus fasciatus)
............22-2 Abocador de Solius, a Llagostera
100 Pica-soques blau (Sitta europaea)
............22-2 Constantins, a Sant Gregori
99 Pardal roquer (Petronia petronia)
............21-2 Medinyà, a Sant Julià de Ramis
98 Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
............18-2 La Creueta, a Girona/Quart
97 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
............18-2 Les Pedreres, a Girona
96 Sit negre (Emberiza cia)
............18-2 Les Pedreres, a Girona
95 FLAMENC (Phoenicopterus ruber)
............17-2 Girona
94 Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
............15-2 Can Dionís, a Campllong
93 Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
............15-2 Can Dionís, a Campllong
92 GAVIÀ ARGENTAT DE POTA ROSA (Larus argentatus)
............14-2 Abocador de Solius, a Llagostera
91 CUCUT REIAL (Clamator glandarius)
............14-2 Abocador de Solius, a Llagostera
90 Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
............12-2 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
89 ARPELLA PÀL·LIDA (Circus cyaneus)
............8-2 Mosqueroles, a Cassà de la Selva

Ocells Gironès 2009 gener

88 Estornell negre (Sturnus unicolor)
............31-1 Sant Llorenç, a Llagostera
87 Astor (Accipiter gentilis)
............25-1 Abocador de Solius, a Llagostera
86 Esmerla (Falco columbarius)
............24-1 Campllong
85 Reietó (Regulus regulus)
............24-1 Cassà de la Selva
84 Perdiu roja (Alectoris rufa)
............21-1 Pla de Salt
83 Cotoliu (Lullula arborea)
............21-1 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis
82 Trist (Cisticola juncidis)
............21-1 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis
81 Gratapalles (Emberiza cirlus)
............20-1 Sant Andreu Salou
80 Faisà (Phasianus colchicus)
............19-1 Sant Andreu Salou
79 Teixidor (Remiz pendulinus)
............19-1 Fontajau, a Girona
78 Passerell (Carduelis cannabina)
............18-1 Pujada a Santa Pellaia, a cassà de la Selva
77 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
............18-1 Riu Ter a Girona
76 Gamarús (Strix aluco)
............17-1 La Devesa, a Girona
75 Puput (Upupa epops)
............16-1 Can Salvatella, a Girona
74 Tord ala-roig (Turdus iliacus)
............16-1 Can Salvatella, a Girona
73 Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
............16-1 Can Salvatella, a Girona
72 Cruixidell (Emberiza calandra)
............16-1 Torrent de la Garriga, a Sant Julià de Ramis
71 Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
............15-1 Les Pedreres, a Girona
70 Xarxet (Anas crecca)
............11-1 Pla dels Socs, a Salt
69 Causset (Tachybaptus ruficollis)
............11-1 Fontajau, a Girona
68 Agró blanc (Casmerodius albus)
............11-1 Illa dels Salzes, a Celrà
67 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
............11-1 Riu Ter a Sarrià de Ter
66 Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
............11-1 La Pilastra, a Salt
65 Rascló (Rallus aquaticus)
............11-1 Illa dels Salzes, a Celrà
64 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
............11-1 Cens hivernants
63 Fotja (Fulica atra)
............11-1 Illa dels Salzes, a Celrà
62 Becadell (Gallinago gallinago)
............11-1 Domeny, a Girona
61 Blauet (Alcedo atthis)
............11-1 Cens hivernants
60 Cornella negra (Corvus corone)
............11-1 Abocador de Solius, a Llagostera
59 Lluer (Carduelis spinus)
............11-1 La Pilastra, a Salt
58 Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
............11-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
57 Fredeluga (Vanellus vanellus)
.............11-1 Penedes, a Llagostera
56 Gaig (Garrulus glandarius)
.............10-1 Palau Sacosta, a Girona
55 Mallerenga blava (Parus caeruleus)
.............8-1 Girona
54 Pardal xarrec (Passer montanus)
.............8-1 Girona
53 Verdum (Carduelis chloris)
.............8-1 Girona
52 Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
.............7-1 Girona
51 Gavina vulgar (Larus ridibundus)
.............7-1 Girona
50 Gavià fosc (Larus fuscus)
.............7-1 Girona
49 Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
.............7-1 Girona
48 Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
.............7-1 Girona
47 Titella (Anthus pratensis)
.............7-1 Girona
46 Merla (Turdus merula)
.............7-1 Girona
45 Tord (Turdus philomelos)
.............7-1 Girona
44 Griva (Turdus viscivorus)
.............7-1 Llagostera
43 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
.............7-1 Cassà
42 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
.............7-1 Girona
41 Raspinell (Certhia brachydactyla)
.............7-1 Girona
40 Pinsà mec (Fringilla montifringilla)
.............7-1 Fornells de la Selva
39 Gafarró (Serinus serinus)
.............7-1 Girona
38 Cadernera (Carduelis carduelis)
.............7-1 La Creueta, a Quart
37 Bitxac comú (Saxicola torquatus)
.............6-1 Fornells de la Selva
36 Garsa (Pica pica)
.............6-1 Girona
35 Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
.............6-1 Girona
34 Pinsà vulgar (Fringilla coelebs)
.............6-1 Girona
33 Esplugabous (Bubulcus ibis)
.............5-1 Girona
32 Martinet blanc (Egretta garzetta)
.............5-1 Girona
31 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
.............5-1 Palau Sacosta, a Girona
30 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
.............5-1 Llambilles
29 Xivitona (Actitis hypoleucos)
.............5-1 Girona
28 Tudó (Columba palumbus)
.............5-1 Girona
27 Òliba (Tyto alba)
.............5-1 Cassà de la Selva
26 Picot verd (Picus viridis)
.............5-1 Girona
25 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
.............5-1 Girona
24 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
.............5-1 Cassà de la Selva
23 Cuereta blanca (Motacilla alba)
.............5-1 Girona
22 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
.............5-1 Cassà de la Selva
21 Pit-roig (Erithacus rubecula)
.............5-1 Girona
20 Rossinyol bord (Cettia cetti)
.............5-1 Girona
19 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
.............5-1 Girona
18 Pardal comú (Passer domesticus)
.............5-1 Girona
17 Colom roquer (Columba livia)
.............4-1 Girona
16 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
.............4-1 Girona
15 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
.............4-1 Girona
14 Griva (Turdus viscivorus)
.............4-1 Penedes, a Llagostera
13 Mallerenga carbonera (Parus major)
.............4-1 Girona
12 Gralla (Corvus monedula)
.............4-1 Girona
11 Gavià argentat (Larus cachinnans)
.............3-1 Abocador de Solius, a Llagostera
10 Mussol comú (Athene noctua)
.............3-1 Palau Sacosta, a Girona
9 Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
.............2-1 Girona
8 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
.............2-1 Girona
7 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
6 Aligot comú (Buteo buteo)
.............1-1 Abocador de Solius
5 Picot garser gros (Dendrocopos major)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
4 Alosa (Alauda arvensis)
.............1-1 Abocador de Solius, a Llagostera
3 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
2 Bruel (Regulus ignicapilla)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis
1 Corb (Corvus corax)
.............1-1 Congost del Ter a Sant Julià de Ramis

Menys esplugabous i més corbs marins a Girona

Dins del dotzè cens d’ocells aquàtics hivernants al Gironès, activitat ja tradicional entre el món naturalista gironí i que organitza l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, ahir dissabte 17 de gener es va realitzar el recompte de corbs marins i esplugabous als jócs de Sarrià de Ter i Fontajau. Aquestes dues espècies presenten la particularitat que a l’entrada de fosc es reuneixen en grans estols per dormir, agrupant‑se en uns pocs pollancres de les Ribes del riu Ter a Girona i Sarrià. Aquest comportament només el segueixen fora de la temporada de cria, i és una bona oportunitat per recomptar-los de manera senzilla, mentre van arribant als seus jócs, que mantenen any rere any als mateixos arbres, o molt a prop.

Aquest recompte s’ha dut a terme de manera ininterrompuda cada hivern des de fa dotze anys. El jóc d’esplugabous es situa als arbres de davant del prat de Fontajau, i aquest any s’hi han comptat 886 exemplars d’aquesta espècie. És una xifra sensiblement més baixa que en anys anteriors, atès que des de fa tres anys se n’hi comptava aproximadament un miler, i des de l’any 1999 al 2002 la xifra havia sobrepassat sempre els 1500 individus. Els intercanvis d’esplugabous amb altres jócs de les comarques gironines (a l’estany de Sils, a l’Empordà o a Banyoles, per posar alguns exemples) podria ser una explicació d’aquestes variacions. A banda d’esplugabous, s’hi han comptat també 11 martinets blancs i 22 gralles, espècie que trobem a la ciutat i que malgrat no ser aquàtica, aprofita aquest espai de ribera per refugiar-se. D’altra banda, els corbs marins s’agrupen en uns quants pollancres de les ribes del Ter a Sarrià, més amunt de l’Illa del Ter, i aquest any se n’hi ha comptat un màxim de 92 exemplars. Això suposa un increment important respecte el 2008, quan se’n van comptar només 58 (un mínim històric). Tenint en compte que hi pot haver moltes causes en aquestes diferències entre hiverns, el nivell de l’aigua podria ser un factor important per aquest ocell, que s’alimenta de peixos que captura capbussant-se. L’any passat els nivells eren realment molt baixos (a causa del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona combinat amb la manca de pluges), i l’augment de la profunditat del riu aquest any podria haver fet que més corb marins poguessin alimentar-s’hi.

Finalment, cal dir que en aquesta edició del cens d’esplugabous i corbs marins també hi han participat activament els nens i nenes de l’Estol, l’esplai juvenil de l’Ateneu, que han après a identificar aquestes espècies i han ajudat els naturalistes més experimentats en el seu recompte.